Díaz s’escuda en el “gir radical” d’IU per avançar les eleccions
Expulsa els socis de govern i convoca comicis andalusos el 22 de març
SevillaEmbolicada en la bandera d’Andalusia i carregada d’eslògans, Susana Díaz, la presidenta de la Junta, va escenificar ahir la defunció de la coalició que unia el PSOE i IU des del 2012 i va concretar la convocatòria de les desenes eleccions autonòmiques andaluses, que seran el 22 de març. Per justificar la decisió, va esgrimir dos arguments: “El gir radical de la direcció d’IU” i el referèndum intern convocat pels seus exsocis per al juny que havia de servir per valorar la permanència o la sortida d’IU de l’executiu. “En aquestes condicions, prefereixo donar la veu als andalusos. Andalusia mai serà moneda de canvi. És aquí on vull ser”, va afirmar. En tres frases, Díaz va sintetitzar, des del Palau de San Telmo, el seu full de ruta oficial. Res d’amenaces, res de desembarcar a Madrid.
La jornada va arrencar al Parlament amb dues picabaralles consecutives. El PP va voler bloquejar, sense èxit, l’entrada a la diputació permanent de tres exconsellers esquitxats pel cas dels ERO fraudulents. Carmen Martínez Aguayo, Antonio Ávila i Francisco Vallejo -a banda de Manuel Recio- mantindran la condició d’aforats i evitaran ser citats per la jutge Mercedes Alaya en plena campanya. Minuts després fracassava l’intent de protesta d’IU pel repartiment de càrrecs entre socialistes i populars en la cambra de fiscalització de comptes. Era la constatació del divorci.
Si Díaz volia donar la veu als andalusos, ho hauria pogut fer quan José Antonio Griñán va renunciar a la presidència andalusa, l’estiu del 2013. Però, en aquell moment, va apostar per acceptar l’herència programada pel PSOE. Un any i mig després només dues de les 28 lleis previstes en el pacte de govern han vist la llum. Andalusia és encara la comunitat de l’Estat líder en nombre d’aturats (1.395.700) i amb la taxa d’atur més alta (34,23%), sense que el suposat oasi meridional s’hagi traduït en millors serveis sanitaris o educatius. La immensa majoria de les iniciatives ideades per IU no han prosperat. El coordinador regional de la formació, Antonio Maíllo, va transmetre ahir la seva frustració sense embuts: “Susana Díaz no és una persona de fiar. El PSOE, quan pot, te la juga”. IU considera que el relat de ruptura elaborat pels socialistes és fictici. “Aquesta és la confirmació del fracàs de Díaz en el seu primer repte polític”, va dir Maíllo.
La seqüència va ser vertiginosa. Després d’un ple extraordinari, la presidenta andalusa va reunir els seus consellers (inclosos els tres d’IU) per comunicar-los el cop de destral. Després es va explicar a San Telmo i finalment va firmar els cessaments de Diego Valderas (vicepresident), Elena Cortés (consellera de Foment i Habitatge) i Rafael Rodríguez (Turisme i Comerç), que va substituir pels socialistes Manuel Jiménez Barrios, María Jesús Serrano i Luciano Alonso. Tots ja gestionaven diferents carteres.
En els últims mesos Díaz ha desplaçat la seva línia d’atac del PP a Podem, a qui considera el veritable rival al març. Les seves enquestes indiquen que el partit de Pablo Iglesias fagocitarà IU. Aquest escenari, però, situaria el PSOE en la tessitura d’haver de triar entre els rivals de l’esquerra i els populars. Juan Manuel Moreno (PP) resumia ahir amb duresa els últims anys de govern socialista. “L’avançament electoral confirma el fracàs de la gestió de Díaz, la preeminència dels seus interessos personals i el col·lapse del govern andalús”. El PP estima que el “caprici” de celebrar els comicis autonòmics dos mesos abans de les municipals costarà a les arques públiques 14 milions d’euros.
La líder dels socialistes andalusos combina la seducció en les distàncies curtes amb la fredor i el càlcul als despatxos. I es mostra ambiciosa. En el primer repte electoral de la seva trajectòria política, serà analitzada amb lupa. Si no guanya, o si ho fa en minoria i sense adhesions, l’aspiració de dirigir el PSOE serà abruptament liquidada.
