BARCELONAUn diputat de CiU al Congrés de Diputats comentava aquest divendres en un dinar amb periodistes que Espanya passa pel moment de més fragilitat institucional de la seva història. No es tractava de cap somni humit d'un diputat sobiranista, sinó de la constatació empírica que Espanya en aquests moments té la monarquia desprestigiada per la cacera a Botswana i atenallada pel cas Urdangarin, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) acusat de malversació de fons públics, i el govern de Mariano Rajoy desorientat, mut i desprestigiat una setmana després de ser rescatat per la Unió Europea. Un rescat que encara nega en nom d'un orgull quixotesc que és la riota d'Europa.
En aquest escenari, demà dilluns es produirà una fotografia insòlita durant l'acte de commemoració del bicentenari del Tribunal Suprem. El rei Joan Carles presidirà l'acte acompanyat per Carlos Dívar, una persona sospitosa d'haver malbaratat fons públics en viatges de plaer a Marbella, i que ahir va decidir ajornar la seva decisió de dimitir fins dijous que ve per poder ser en aquest acte, que hauria de ser solemne i, en canvi, serà la fotografia més evident de la crisi institucional que viu Espanya. La primera i la quarta autoritat de l'Estat en crisi.
Posició "rotunda i contundent"
Carlos Dívar va aconseguir evitar la seva dimissió forçant un acord del ple del Consell General del Poder Judicial en què assumeix que ha perdut la confiança del seus membres, però en lloc de fer efectiva la dimissió, comunica que la setmana que ve anunciarà "una posició rotunda i contundent" en una nova reunió del ple del CGPJ que tindrà lloc el dijous 21. Tots els presents van interpretar aquestes paraules com un anunci de dimissió, tot i que algunes fonts judicials apuntaven que es podria produir abans, un cop celebrats els actes del bicentenari.
L'acord es va prendre per unanimitat, però cinc vocals, els progressistes Margarita Robles, Félix Azón, Immaculada Montalbán i Carles Cruz, a més de Margarita Uría, proposada pel PNB, van emetre un vot particular remarcant que, tot i que donaven suport a la resolució, reclamaven que la dimissió s'hauria d'haver produït ahir. La dimissió la va plantejar en solitari el vocal José Manuel Gómez Benítez, que és qui va denunciar Dívar davant la fiscalia.
Catorze de vint vocals
A l'inici del ple, els quatre vocals progressistes esmentats van llegir l'escrit en què recordaven que qualsevol "demora" en la dimissió del president "impedeix la recuperació de la confiança social en la justícia". Després de la lectura de l'escrit, catorze dels vint vocals que componen el CGPJ van intervenir per evidenciar la seva desconfiança envers el seu president, entre ells Ramon Camp, proposat per CiU. Abans de la reunió, Dívar ja s'havia reunit individualment amb alguns d'ells per rebaixar la tensió i negociar la "pròrroga" fins dijous i així poder ser en la celebració del bicentenari del Suprem, que encapçala en tant que president també del CGPJ.
Si la dimissió s'hagués produït avui, a l'acte de demà hi hauria hagut una situació "incòmoda" que fins i tot hagués fet perillar la presència del rei Joan Carles, però més delicada pot acabar sent la foto del monarca amb una persona sospitosa de malversació de fons públics, malgrat que la fiscalia va arxivar la denúncia presentada pel vocal Gómez Benítez en considerar que els fets no constituïen delicte.
Tot i que el Tribunal Suprem també va decidir no admetre a tràmit una querella per aquest afer, la polèmica no va parar de créixer, sobretot per la mala gestió mediàtica que en va fer Dívar, en assegurar que els hotels de quatre estrelles en què s'havia allotjat a Marbella "no eren de luxe" i que totes les seves despeses i de la persona que l'acompanyava eren justificades. Un relat que en plena crisi econòmica és com tirar benzina al foc. Home de fortes conviccions religioses i conservador, va assegurar que tenia la "consciència tranquil·la", però que personalment se sentia "abatut" per la polèmica. La decisió d'ajornar la dimissió va aixecar ahir les protestes dels partits d'esquerres i l'aplaudiment de les associacions de jutges conservadores.
