CONFLICTE SOCIAL
Política 26/08/2012

Un Don Quixot que no hi entén de matisos

Alicia Gutiérrez
3 min
AGITACIÓ 
 01. Gordillo aquest dijous a Còrdova. 02. Els jornalers van ocupar terres del duc de Moratalla.  03. El polèmic assalt del supermercat d'Écija el 8 d'agost.

MADRIDTres setmanes després que els seguidors de Juan Manuel Sánchez Gordillo irrompessin en un Mercadona, carreguessin tres carros, en marxessin sense pagar i repartissin els aliments entre famílies pobres de Sevilla, el New York Times va rebatejar el 22 d'agost el líder de la protesta. Des del 1979 alcalde de Marinaleda (Sevilla) i diputat andalús d'IU aquesta legislatura, va ser consagrat com "el Don Quixot de la crisi espanyola". Potser el cofundador del Sindicat d'Obrers del Camp (SOC) i líder des dels setanta de cent i una marxes jornaleres i ocupacions de latifundis -un dels quals, de la duquessa d'Alba- no havia esperat mai una fama mediàtica així. I potser els seus detractors no s'havien sentit mai tan desarmats davant un episodi -el de Mercadona- justificat per un discurs contra els senyors d'una crisi ferotge per part d'algú que se situa "a l'esquerra d'Esquerra Unida". Divendres un diputat extremeny d'IU va emular Gordillo en un Carrefour.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El retrat de Gordillo (Marinaleda, 1952) és refractari a les mitges tintes. És un Gandhi o un brivall. Un Robin Hood o un bandoler que campa al seu aire, com proclamen els mitjans conservadors que subratllen els coquetejos amb Batasuna als vuitanta o que el 1996 es va saber que cobrava alhora com a mestre en excedència i diputat, un doblet que ell va atribuir a una distracció, al mateix temps que tornava el sou de docent.

Contra el pacte PSOE-IU

És sense matisos com s'ha forjat el perfil de l'únic diputat andalús d'IU que no va votar la investidura de Pepe Griñán, del PSOE, com a president de la Junta, l'únic que infringeix la prohibició de compaginar escó i alcaldia. Mestre en el domini de l'escena, Gordillo dribla quan se li pregunta pel risc que les seves "accions simbòliques" -"i pacífiques", insisteix ell- comporten per al govern andalús d'esquerres. Alguns observadors auguren a la Junta dificultats pels mètodes de qui ha fet bandera de fan del Che amb mocador palestí i barba canosa. Si altres anys les protestes d'estiu passaven inadvertides al nord de Despeñaperros, ara tothom el mira.

El líder del nacionalista Sindicat Andalús de Treballadors, germà jove del SOC, fa gala que a Marinaleda no hi ha atur ni especulació o necessitats bàsiques per cobrir. I sembla cert. Però els seus detractors, entre els quals el PSOE local, sostenen que es fa seus mèrits aliens: els dels fons de la Diputació, la Junta i l'Estat. Sánchez Gordillo replica que, amb els mateixos diners, cap altre ajuntament construeix cases entregades a canvi d'una hipoteca de 15 euros al mes.

Les dades certifiquen que a Marinaleda no hi ha ambient de misèria, un factor que el seu alcalde esgrimeix a favor d'unes tesis comunistes sense més referent geogràfic que la "utopia, el lloc que no existeix". Les estadístiques de la Diputació revelen xifres sorprenents. L'Ajuntament de Marinaleda va rebre l'any passat 4,5 milions en transferències, mentre que Martín de la Jara, ben a la vora i governat pel PSOE, va aconseguir-ne 2,3. Alguns dirigents socialistes admeten que ha estat el preu per contenir Gordillo. En públic ningú ho admet, i menys en un mes dolent per al PSOE, amb l'obertura de la comissió parlamentària que investiga l'escàndol de corrupció dels ERO. Gordillo replica que ningú els "ha regalat res".

En l'haver de l'alcalde hi figura amb lletres d'or la finca El Humoso. Per als seus opositors, com el socialista Hipólito Aires, l'esdevenir de l'antic latifundi del duc de l'Infantado, comprat el 1987 per la Junta després de llargues ocupacions i cedit a cooperatives, explica una recepta que té com a ingredients l'amiguisme, l'autoritarisme i l'opacitat. Per a Gordillo només hi ha justícia, solidaritat i participació: la de les cèlebres assemblees veïnals. Sobre El Humoso han circulat històries de jornalers penalitzats per no haver treballat de franc els diumenges vermells . Ningú ho ha pogut acreditar.

Adjudicacions sense concurs

Dilluns Gordillo va escenificar l'empipament per les informacions sobre com va adjudicar sense concurs tots els contractes públics (fins a nou) del 2009 i el 2010 per 2,2 milions. "No tenia temps de fer el concurs perquè es perdien les ajudes", va al·legar. "Ens estan buscant sempre qualsevol taca", es va lamentar després davant de qui acabava de preguntar per aquests contractes.

L'endemà la marxa jornalera que lidera va ocupar a Hornachuelos (Còrdova) la finca d'un altre aristòcrata -el duc de Segorbe, casat amb una cosina del rei- i va exhibir el bany de bracers a la piscina de la hisenda. Hornachuelos proveeix d'aigua, en part, Marinaleda. Però Gordillo es nodreix d'un altre aqüífer: el d'una ràbia ciutadana que, paradoxalment, li ha deparat fama als EUA, el quarter general del capitalisme mundial que combat amb mètodes com a mínim peculiars.

stats