Duran i Navarro enfilen l'acord per La clau de la caixa
Navarro i Duran segueixen acostant posicions. La clau de la caixa era el gran escull, però ara ho és menys. PSC i CiU podrien demanar una Agència Tributària catalana tot i que amb presència estatal.
BARCELONA.La clau de la caixa, la capacitat per recaptar tots els impostos dels catalans, és el gran cavall de batalla del pacte fiscal que el Govern vol negociar a Madrid a la tardor. Tenir-la hauria de permetre que sigui Catalunya la que pagui a l'Estat per les competències que exerceix al Principat i no l'Estat qui paga a la Generalitat les que gestiona. Fa unes setmanes CiU i el PSC tenien posicions enfrontades. Mentre que els nacionalistes insistien en una Agència Tributària només catalana i independent de l'estatal, els socialistes la volien consorciada però amb presidència catalana, en la línia del que diu l'Estatut del 2006.
Dues reunions entre Josep Antoni Duran i Lleida, el secretari general de la federació i líder d'Unió, i el primer secretari del PSC, Pere Navarro, han servit per acostar posicions i, com en qualsevol negociació, apareix un camí del mig, segons expliquen fonts coneixedores dels detalls. La proposta que treballen els equips de CiU i el principal partit de l'oposició, i que ahir al matí van abordar Navarro i Duran a la seu d'Unió, preveuria una Agència Tributària catalana i no pas consorciada amb l'Estat. S'hi garantiria, això sí, presència de representants de l'agència estatal. És el que Duran va intentar explicar la setmana passada a Madrid, quan va recordar que no hi ha agències independents i que, al final, totes estan d'una manera o altra relacionades.
No pot ser com l'IEMed
Els nacionalistes descarten un model de consorci com el que funciona en organismes compartits amb l'Estat però presidits per la Generalitat, com l'Institut Europeu de la Mediterrània. Els últims dies CiU ha negociat amb el PSC sense línies vermelles i sense gaire publicitat i els socialistes han mostrat la seva disposició a donar suport al Govern. De fet, i malgrat l'ambigüitat, a Palau va ser ben acollit l'anunci de Navarro a la cimera pel pacte fiscal que la Generalitat tingués "més protagonisme" en la recaptació, així com el diagnòstic compartit de la situació, a més de l'"objectiu" del consens.
En tot cas, ahir el primer secretari del PSC seguia insistint que la seva proposta, lliurada a la cimera als altres líders i que rebaixa les conclusions inicials de la comissió del concert que a l'octubre van aprovar CiU, ICV i ERC, havia de ser el document de treball per seguir avançant.
Després de la reunió amb Duran, Navarro va deixar clar que la seva proposta oberta no vol adhesions sense més (com el PSC entenia que exigia Mas fins ara), que el document final dels partits catalans ha de ser obert i donar marge negociador a Madrid (arbitrant també un sistema perquè el PSC, si és al consens, "comparteixi" les negociacions entre Mas i Rajoy) i que ell dialoga en paral·lel amb el PSOE per assegurar aliats a Madrid.
Navarro, que ha estat capaç de situar-se al centre de la negociació, desprenia optimisme i Duran veia l'acord, que s'haurà de tancar en un ple al juliol, més a prop. Per això va explicar que a partir d'ara negociaran comissions tècniques però que seguirà el diàleg polític a diferents nivells. Es tracta, segons el líder d'Unió, d'una fase de concrecions que, malgrat tot, el PSC encara defuig. Duran va indicar que calia no un document genèric com el del PSC, sinó un de més tancat, "un mandat clar i explícit del Parlament".
Pujol no vol perdre ERC
Davant la premsa, el líder d'Unió va defensar la necessitat d'incorporar el PSC al consens. Donant ja per perdut el PP, que s'abstindrà al Parlament però que tampoc vetarà la negociació a Madrid per evitar pagar penyora com amb l'Estatut, va aferrar-se a la inconcreció per no trencar amarres amb ERC. Els republicans temen que el concert s'aigualeixi però el líder d'Unió considera que no s'ha concretat prou perquè hi pensin.
Per si de cas, el secretari general de CDC, Oriol Pujol, indicava que no es pot sumar el PSC en detriment d'Esquerra, que defensa "el mateix que Catalunya [el concert]". La negociació està en la fase decisiva i els acords comencen a intuir-se. I la disjuntiva entre PSC i ERC pren cos a les files nacionalistes.
