Duran nega que les eleccions del 27-S siguin plebiscitàries
Assegura que no té por d’anar sense CDC als comicis del setembre
BarcelonaLa primera reacció de Josep Antoni Duran i Lleida a la convocatòria d’eleccions per al 27-S va ser moderada i sense estridències. Es va limitar a demanar al Govern i a ERC que, un cop refeta la unitat i acordada la data dels comicis, prioritzessin l’acció de govern. Una setmana després, però, Duran ha decidit fer sentir la seva veu. I ho ha fet, com és habitual, a través de la carta web setmanal a la militància. “Unes eleccions parlamentàries amb un sistema proporcional, corregit per la llei D’Hondt i amb circumscripcions que trenquen el principi d’una persona, un vot, no poden ser considerades com un plebiscit”, defensa el líder d’Unió en el seu article.
De fet, el cap de files de CiU al Congrés puntualitza que fins i tot amb una llista unitària com la que defensava Artur Mas difícilment el 27-S hauria tingut un aire de referèndum. “El plebiscit requereix una resposta directa amb un sí o amb un no”, reflexiona. El dirigent de CDC i secretari general adjunt de CiU, Lluís Corominas, va respondre a Duran que després del 27-S “passi el que passi hi haurà canvis”, i va recordar que els catalans estaran cridats a pronunciar-se específicament sobre la independència.
Duran també va admetre que no seran uns comicis ordinaris: “És obvi que el resultat d’unes eleccions en el context actual i amb uns partits que puguin arribar a tenir una part del programa comuna tenen un valor polític afegit”, va assenyalar.
Tot i que els democristians tenen intenció d’abordar amb CDC el debat sobre el programa i la llista sense esperar a les municipals, Duran advertia que el seu partit ha de decidir “quan vulgui i quan li vagi més bé” tot el que estigui relacionat amb els pròxims comicis. “Fa ja massa temps que anem a remolc de tercers”, indicava el màxim dirigent d’Unió en referència al paper de les entitats civils -especialment l’Assemblea Nacional Catalana (ANC)- en la negociació per al full de ruta sobiranista. “No necessitem el padrinatge o testimoniatge d’entitats molt respectables però que estan tenint un protagonisme que resta al que hauria de tenir el Parlament [...], que és l’única assemblea nacional catalana que expressa la voluntat de la ciutadania”, remarcava Duran.
Quin és el futur de CiU, en tot aquest context? Duran va deixar anar que no té “cap por” que Unió faci camí en solitari: “El partit no ha de desaparèixer, ni m’agradaria que perdés ningú que realment se l’estimi i cregui en el seu futur. Però a mi no em fa por perdre càrrecs si aquest és el preu per ser coherent”. No tem que n’hi hagi que pensin que el partit queda “despenjat” si no decideix aviat què fer de cara al 27-S.
Mas es lamenta de l’elevat atur
Malgrat la recuperada unitat CiU-ERC, Duran continua mostrant-se crític amb els republicans. “Jo sóc dels que no han oblidat l’acció de govern del tripartit”, deia ahir, recordant que el PSC va acabar “escaldat” de la relació amb ERC. “Compte amb la ingenuïtat”, va sentenciar, una advertència a CDC i a un Mas que ahir, precisament, va assegurar en un acte al Palau de la Generalitat que és “molt fals” dir que el Govern només se centra en el procés sobiranista. Va admetre que les dades d’atur són “escandaloses”, tot i que ja es consolida una “tendència positiva”. Mas vol fer lluir la seva gestió durant els mesos que vénen.
La CUP fixa la DUI En el seu full de ruta
La CUP va iniciar ahir a Badalona un procés assembleari obert a la ciutadania per definir una candidatura “independentista, anticapitalista i radicalment democràtica” que defensa una ruptura amb l’Estat. El full de ruta, que es detallarà a partir del febrer, planteja una declaració unilateral d’independència (DUI) després d’un 27-S de caràcter plebiscitari. “No és exclusivitat de Mas i Junqueras”, va advertir el diputat Quim Arrufat. El nom de la llista -que previsiblement inclourà la marca CUP- i els seus integrants es faran públics al març. El programa electoral, passades les eleccions municipals.
