Duran insisteix que seria una "bona notícia" que el "catalanisme polític" entrés al govern espanyol
El candidat de CiU a les generals no respon si seria ministre en un hipotètic govern de Rajoy però creu que la presència de catalans a Madrid ajudaria a entendre "el problema català"
BarcelonaEl candidat de Convergència i Unió (CiU) a les eleccions generals, Josep Antoni Duran i Lleida, insisteix que seria una "bona notícia" que el "catalanisme polític" participés en el govern d'Espanya, tot i que no sap si "es donaran les circumstàncies" després dels comicis del 20-N. En una entrevista a la cadena COPE, Duran i Lleida no ha volgut entrar directament a la pregunta plantejada pels tertulians sobre si es veu ministre en un hipotètic govern encapçalat per Rajoy. "Oblidi's de noms i partits", ha indicat, tot i que ha remarcat el fet positiu que significaria una presència de "catalanisme polític" al govern espanyol. Duran considera que amb aquesta situació es resoldria allò que molts defineixen com a "problema català", però que ell veu com una qüestió que també "afecta la resta d'Espanya".
El també líder d'UDC lamenta que el govern espanyol estigui "de braços plegats" fins als comicis i que no s'aprofiti el mes de setembre per tirar endavant prioritats en matèria econòmica, com ara la negociació col·lectiva, les polítiques actives i les de crèdit. Duran veu "correcta" la data de les eleccions, però sempre que es duguin a terme al setembre les reformes que es reclamen. Duran també ha mostrat la seva desconfiança cap a les majories absolutes, ja siguin del PSOE o del PP. "No m'agraden a Catalunya ni quan n'hem tingut", ha afirmat. "Per a la societat i la política no és bo, i més en situacions tant precàries com la que pateix Espanya per la situació econòmica", ha afegit.
El candidat de CiU ha insistit que les solucions per a la crisi i el pacte fiscal són els punts principals que el partit posarà sobre la taula en una possible negociació amb el partit guanyador a les eleccions. D'aquesta manera, deixa de banda altres qüestions com l'exercici del dret a l'autodeterminació de Catalunya. "No proposem cap referèndum d'independència, hi ha altres prioritats ara mateix, i la primera és l'economia", ha apuntat.