Duran, Mas, Navarro, Camacho, Herrera… El procés es cobra la seva última víctima
La dimissió del dirigent democratacristià culmina un cicle que ha capgirat el tauler polític català
BarcelonaJosep Antoni Duran i Lleida era, fins avui, una de les poques figures que es mantenia en el càrrec malgrat l'acceleració dels temps que ha comportat el procés sobiranista. Amb 30 anys al capdavant d'Unió, el dirigent democratacristià era una 'rara avis' dins d'un tauler polític que els últims anys ha patit una sotragada que l'ha capgirat completament i ha canviat la seva estructura de partits i també els seus lideratges.
L'adéu de Duran una setmana després que l'expresident de la Generalitat Artur Mas fes un pas al costat culmina l'obertura d'una nova etapa simbolitzada també per un nou Govern del qual han desaparegut els noms que havien tingut responsabilitats amb Jordi Pujol. Duran s'afegeix també a la llista de líders polítics que han plegat en l'últim any i mig i que inclou noms com Joan Herrera, Pere Navarro i Alícia Sánchez-Camacho.
El primer de fer el pas va ser l'ex primer secretari del PSC Pere Navarro, que el juny del 2014 va anunciar la dimissió al capdavant del partit per intentar treure'l del pou. Ho feia després de tres anys al capdavant de la formació, un mandat accidentat marcat per la impossibilitat de controlar el partit, dividit al Parlament i esmicolat en escissions com a conseqüència del procés sobiranista i l'aposta –ara ja enterrada– pel dret a decidir.
Un any més tard era la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, qui feia l'equipatge. Encara és presidenta del partit, però el fet que fos Xavier García Albiol i no ella el cap de llista a les eleccions del 27-S marcava l'inici d'un adéu que es completarà quan el partit pugui celebrar el congrés d'aquí uns mesos. Camacho marxarà després de vuit anys, desgastada pel procés però, sobretot, per la polèmica de La Camarga.
També és manté encara al capdavant d'ICV però ja fa mesos que ha preparat la motxilla Joan Herrera, que amb tan sols 44 anys es retira de la primera línia de la política institucional. Un adéu marcat també pel procés però, sobretot, per la irrupció de Podem, que ha canalitzat en bona part el moviment del 15-M i amb qui ICV ha acabat de la mà per articular les confluències d'esquerres.
La desfilada de noms també ha arribat a la CUP, que ha renovat les cares dels seus diputats com a conseqüència de la seva política de no repetir un mandat. Els David Fernández, Isabel Vallet i Quim Arrufat han deixat pas a Anna Gabriel, Eulàlia Reguant, Benet Salellas, etc. Pel camí, haurà quedat, això sí, un altre líder fugaç: Antonio Baños, que va dimitir després del 'no' de la CUP a investir Artur Mas. Els temps i la política catalana estan canviant a marxes forçades.
