Duran farà una proposta tancada a la consulta d’Unió per les plebiscitàries
El text del comitè de govern serà “inclusiu” per defugir el debat independència sí o no
Barcelona“No hi ha més radicalitat democràtica que un militant, un vot”. La frase va pronunciar-la Ramon Espadaler al consell nacional d’Unió del 21 de febrer, en què el secretari general dels democristians va anunciar una consulta interna per fixar posició per al 27-S. En el consell nacional es van constatar les diferències que genera en el partit el debat independentista. Com ja va passar amb el 9-N, les eleccions de la tardor alimentaran la discussió en una força sotmesa a complexos equilibris des que el procés ocupa la centralitat. Les tensions ja es van constatar l’octubre del 2014 quan Josep Antoni Duran i Lleida, conscient del perill de trencadissa interna, va incorporar la defensa de la plena sobirania en la doctrina oficial de la formació a canvi de la llibertat de vot en la segona pregunta del 9-N, centrada en la consecució d’un estat independent. El pacte entre Espadaler, de la confiança de Duran, i Antoni Castellà, líder renovador, va evitar fractures.
La cúpula democristiana pretén que en la votació del 14 de juny -posterior a les municipals- el partit pugui establir el full de ruta sense eixamplar velles esquerdes. Una altra cosa serà si n’hi ha prou per seguir anant de bracet amb CDC, que apostarà per la independència. Duran preveu una pregunta tancada a partir d’un document del comitè de govern que es presentarà com a “inclusiu”, segons fonts del partit. Els militans s’hauran de limitar a acceptar-lo o rebutjar-lo.
Espadaler ja va verbalizar en l’últim consell nacional que la idea és que la direcció faci una proposta i que després els militants la validin. “La veu l’ha de tenir Unió. Segur que les posicions no són homogènies, però tenim la capacitat per trobar sortides en la línia del que som”, va reblar al febrer. Algunes veus ja demanaven aquell dia que el document del comitè de govern no fos “una proposta tancada” i admetien que la negociació implicaria una “lluita” entre independentistes i confederalistes. Castellà va demanar la setmana passada que la consulta interna tingués en compte tres opcions: reforma constitucional “per arribar a la confederació de Catalunya amb Espanya”, ser un estat independent “per arribar a la confederació” o ser un estat independent.
Ambigus per no perdre
Tanmateix, i per no arriscar-se a una derrota, els afins a Duran són partidaris de madurar una proposta de full de ruta que difícilment permetrà interpretar un “sí o no a la independència”, com reclamava el mateix Castellà. Tot i que el referèndum intern es farà després dels comicis municipals, Unió preveu un consell nacional abans de les eleccions del 24 de maig per definir els detalls de la consulta a la militància, des del document que es votarà fins al reglament de participació. “S’ha de fer bé”, diuen fonts de la formació democristiana. Per això, el procés serà dirigit per Joan Cañada, president d’Unió a Girona i responsable del dispositiu de la Generalitat en la votació del 9-N.
El cens del partit
La cúpula democristiana preveu que cada militant -no se’n coneix la xifra absoluta i difícilment transcendirà, si és que ho fa, abans del 14 de juny- disposi d’una targeta censal per votar en la consulta. El que encara no ha confirmat la direcció del partit és si els resultats es facilitaran en xifres absolutes o només en percentatges. En funció del rumb establert en el plebiscit, la federació -els socis s’han conjurat per anar de bracet a les municipals- podria trencar-se. CiU va defugir dilluns el debat de fons sobre la seva última crisi interna: la federació va fer una reunió monogràfica sobre el 24-M en ple xoc entre CDC i Unió. Les dues forces van voler transmetre objectius comuns per evitar més polèmiques fins que els democristians hagin decidit el seu propi full de ruta. Un cop decidit, Unió només el consensuarà amb Convergència, no amb les entitats del sobiranisme civil. Caldrà veure si són compatibles.
