Duran recull en persona adhesions per a Construïm
La plataforma -i també partit- aposta pel “pacte” en el seu text fundacional davant l’“esgotament” pel procés
BarcelonaFeia setmanes que els impulsors de Construïm preparaven el manifest fundacional de la plataforma inspirada per Josep A. Duran i Lleida i que ja va ser registrada fa mesos com a partit, com va detallar l’ARA la setmana passada revelant els vincles amb Unió i E-cristians dels seus impulsors formals. Aquesta informació va precipitar que ahir, a través d’un article a La Vanguardia signat per quinze representants del món acadèmic, empresarial, religiós i polític s’animessin a anunciar: “Qui som i què volem”. Segons ha pogut saber aquest diari a través d’alguns dels signants, la recerca d’adhesions ha comptat amb la implicació directa de Duran, que els va demanar firmar-lo. Tot i això, el líder d’Unió se’n manté formalment al marge i ahir assegurava a Twitter “no haver llegit a fons” el text perquè tenia un “dia complex” per la mort d’un familiar.
“Benvinguda sigui qualsevol iniciativa de la societat civil sustentada en referents de l’humanisme i amb força ànima social”, i també destacava poc després el “respecte” pels signants. “Són tots de gran vàlua i prestigi”, apuntava a Twitter el cap de files de CiU a Madrid. Unió, segons un portaveu, “no té informació” sobre Construïm, malgrat la implicació directa del seu líder, i expressa “respecte”. El sector renovador del partit, que lidera Toni Castellà, no criticava el manifest en si, però recordava ahir que la plataforma, allunyada del full de ruta sobiranista de CiU, es va registrar com a partit cinc dies després del 9-N.
“Ens hem registrat com a partit per evitar usos indeguts del nom de l’associació per tercers generadors de confusió, i per deixar la porta oberta a incidir directament en la política del país”, indica el manifest, que defensa una consulta com a solució per definir l’encaix de Catalunya amb Espanya. Duran ha deixat clar als signants que la inscripció vol “evitar la suplantació”. Construïm va ser inscrit al registre de partits el 14 de novembre amb persones vinculades a Unió i a E-Cristians. De la plataforma ultracatòlica en provenia Joan López Masoliver, pròxim a Josep Miró i Ardèvol, un dels signants. Cap dels que consten en el registre com a partit al ministeri de l’Interior apareixen ahir signant el text fundacional.
L’article a La Vanguardia afirmava que Construïm advoca per “acordar i dialogar” en base “a la concòrdia” perquè el pols sobiranista ha derivat en un debat “de sords” que “desgasta i esgota”, i aposta per “noves formes de fer política” i un revulsiu. Els firmants també valoren positivament “els fonaments i l’experiència històrica d’Unió”.
Els signants són Eduard Arruga, president del Banc dels Aliments; Antonio Durán Sindreu, fiscalista; Jordi de Juan, exdiputat del PP per Girona al Congrés, advocat de Cuatrecasas i tertulià; César Molinas, historiador que va comparar els catalans amb hòbbits en un article a El País ; Alfred Pastor, professor de l’Iese i exsecretari d’estat d’Economia amb el PSOE; Carlos Losada, director general d’Esade, i Francesc Torralba, que presideix el Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, així com el Comitè d’Ètica dels Mossos, dos ens vinculats a conselleries d’Unió. Aquest últim nom és el que més polseguera va aixecar ahir en sectors religiosos.
En la gestació de la plataforma de centre, Duran buscava suports entre els cristians de base, però en va trobar pocs. Entitats centrals en aquest sector van rebre amb fredor el projecte del líder d’Unió, que només va trobar ressò entre els més ultraconservadors, com prova la implicació dels afins a Miró i Ardèvol. Tal com va publicar l’ARA el 17 d’octubre de l’any passat, Duran fins i tot va mantenir una trobada privada amb l’abat de Montserrat, Josep Maria Soler, que Unió va arribar a negar en un comunicat. Aquesta recerca de suports explica la incorporació de Torralba, filòsof i teòleg que ahir va evitar fer declaracions. “El moviment prestigia més Duran que Torralba. Li aporta centralitat”, exposa un portaveu d’Església Plural, entitat adherida al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
“Ens sorprèn aquest posicionament polític de Torralba”, admet el mateix dirigent, una opinió compartida per altres personalitats vinculades a la línia moderada del catolicisme i amb responsabilitats a l’Església. “La reacció ha sigut de sorpresa, incredulitat i consternació”, expressa una d’aquestes veus. “Es pretén ressuscitar l’esperit de la democràcia cristiana, que identifica la qüestió confessional amb un projecte polític, i això no és bo”, comenta el portaveu d’una altra entitat d’arrel cristiana. L’aparició de Construïm, ordida per Duran, genera recels en el cristianisme de base, però també en càrrecs de l’estructura eclesial, que temen la identificació de l’Església amb una opció política. “Tot i els intents, res fa pensar que sigui una opció de centredreta. Amb gent com Miró i Ardèvol, això té un altre segell”, raona un portaveu.
La relació dels integrants de la fundació de Construïm va ser ampliada al portal CatDiàleg, que també es feia ressò de la “suplantació” del perfil de la plataforma a Twitter. No va ser l’única incidència als mitjans del manifest de Construïm. A la primera edició de La Vanguardia, el text introductori deixava clar que els impulsors havien decidit “constituir-se en partit”. A la segona edició, l’incís va desaparèixer.
