Duran s'acarnissa contra Mas i acusa CDC d'anar a "remolc d'ERC" i "entregar" el país a la CUP
El cap de llista d'Unió eleva el to contra Convergència i els atribueix el trencament de la "unitat" entorn del dret a decidir i el principi de legalitat amb la declaració del 9-N
BarcelonaJosep Antoni Duran i Lleida apuja el to en l'equador de la campanya electoral contra CDC i s'acarnissa contra el seu màxim dirigent, Artur Mas. En el míting central de la formació al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona, el cap de llista ha carregat contra el president de la Generalitat acusant-lo de "trencar la unitat" entorn del dret a decidir, haver "optat per les presses" i entregar el país a la CUP després del 27-S. "Avui li he de dir que si hagués pensat més en el país i no hagués optat per anar a remolc d'ERC, ara hi hauria més unitat", ha afirmat en un discurs abrandat al davant d'un centenar de persones al centre cívic de Vil·la Florida.
El líder democristià ha dedicat bona part del seu discurs a criticar Mas, responsabilitzant-lo de la ruptura de CiU. "Unió feia nosa. Una CDC amb Unió no aniria avui a remolc d'ERC, no estaríem entregats i de genolls amb la CUP", ha dit, i "si no s'hagués trencat CiU irresponsablement el país aniria d'una altra manera".
Duran ha fet al·lusió a unes declaracions d'ahir d'Artur Mas sobre el pacte de la pregunta de la consulta del 9-N, en què va fer referència a l'acord que també incloïa Joan Herrera i Josep Antoni Duran i Lleida. "Anem bé: si al mig de la campanya electoral [Mas] em cita i em critica és símptoma que anem molt bé", ha asseverat el líder d'Unió sobre les perspectives dels democristians. "Cada dia ens trobem més gent que pensa que el país està en un cul de sac, que els estan enganyant", ha dit en al·lusió al punt mort del procés per les negociacions de Junts pel Sí i la CUP.
També ha demanat al president que recorri als valors fundacionals d'Unió, en què impera el "respecte al principi de legalitat" –que considera que es va trencar amb la declaració al Parlament del 9-N– i la llibertat d'ensenyament. "Nosaltres mai pactaríem amb la CUP la supressió dels concerts amb les escoles diferenciades, com a primer pas per suprimir la llibertat d'escola", ha sentenciat agitant l'espantall d'un pacte de CDC i la CUP per atraure el vot moderat.
Duran fa paral·lelismes amb la Guerra Civil
El líder democristià no només ha fet referència al present en el seu discurs, sinó que ha recorregut al passat per sembrar la por entre el votant més moderat. "És hora que alguns polítics baixin a la realitat i facin un repàs de la història. Veuran quina va ser la l'actitud d'Unió", ha avisat, apel·lant al manifest fundacional del partit en la seva creació. Duran ha recordat que el 1934 –amb referència als Fets d'Octubre–, Unió no va trencar el principi de legalitat (un apunt històric al qual es va referir aquesta setmana l'expresident de Círculo Ecuestre Borja García Nieto). I ha seguit: el 1936, fugint dels blocs de dreta i esquerra, "Unió no es va presentar a les eleccions", tot i que després del cop d'estat es va posar "al servei" del govern de la República, en mans d'ERC.
"A l'hora de prendre decisions, cal tenir present aquests moments", ha dit, acusant els republicans dels anys 30 d'"entregar" el país "als anarquistes". "Així ens van anar les coses", ha exclamat, fent un paral·lelisme actual en què creu que s'està entregant la política al carrer.
Les "brases" de PP i C's
El secretari general del partit, Ramon Espadaler, ha dit que "anem en la bona direcció", i ha assegurat que l'"alternativa està quallant" i que cada vegada hi ha "més persones" que estan "preocupades" per com va el procés sobiranista. Espadaler s'ha adreçat directament als ciutadans que van optar per Junts pel Sí per "donar suport" a Artur Mas i aconseguir un "president fort" que pogués negociar amb Madrid. "No han aconseguit ni un president fort ni a Madrid s'asseuran per negociar la independència. Ara tenen un president més feble que mai i gairebé agenollat davant la CUP". El que va ser excap de llista d'Unió el 27-S no s'ha estalviat les crítiques al seus exsocis de federació, recordant a Mas que "tot anava bé" mentre pactava amb Unió i Josep Antoni Duran i Lleida, a diferència d'ara, que "tot va molt malament amb la CUP". I no s'ha oblidat, tampoc, de llançar un dard directe als seus exsocis. "Nosaltres ni hem canviat el nom del partit, ni l'enterrarem", en al·lusió a la fundació d'una nova formació a partir de l'embrió de Democràcia i Llibertat.
En aquest punt, ha cridat a votar Unió, com l'alternativa a l'independentisme, i ha demanat que tots aquells que es considerin catalanistes no optin ni per C's ni PP. "Per a un catalanista no hi ha vot més inútil que votar C's o el PP", en al·lusió a la fuga de votants que després del 2012 ha patit CiU en favor de C's.
La número tres de la candidatura, Rosaura Ferriz, ha vindicat una democràcia "participativa i més deliberativa", que pivoti sobre la transparència i l'accés a la informació. I ha fet una crida als autònoms, a la gent més gran i aquells preocupats pel pacte entre Junts pel Sí i la CUP.
Així s'ha expressat el cap de llista d'Unió el 20-D en el míting central de la formació al Centre Cívic Vil·la Florida, al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. L'acte, d'un centenar de persones, ha comptat amb la presència de l'exvicepresidenta del Govern Joana Ortega, que encara no havia aparegut en aquesta campanya protagonitzada per Josep Antoni Duran i Lleida. També hi havia els principals dirigents dels partits, com el fins ara senador Salvador Sedó i l'eurodiputat Francesc Gambús.
