SITGESJosep Antoni Duran i Lleida és un polític especialment hàbil a l'hora de triar les paraules. D'oratòria calculada, sap perfectament el sentit del seu discurs, a qui va dirigit i quines conseqüències tindrà. La seva intervenció davant de la militància en el primer dia del congrés que Unió celebra aquest cap de setmana a Sitges no va ser una excepció. "No estic d'acord que Catalunya només tingui dues vies: la independència o la pèrdua gradual de la catalanitat i de Catalunya", va considerar Duran. Un torpede dirigit a la candidatura alternativa de Josep Maria Vila d'Abadal, alcalde de Vic, però també una cleca a CDC, soci de federació dels democristians, que en el seu últim conclave va abraçar l'estat propi com a fita nacional per a Catalunya.
El d'ahir era un Duran que se sentia jugant a casa davant els compromissaris acreditats al congrés. Va comparar la independència amb una "ficció" i va alertar dels seus perills. Uns perills que passen pel "risc de ruptura amb Espanya i amb Europa" i per la divisió "en dues meitats" que causaria, a parer seu, la plena sobirania catalana.
Per justificar la posició d'Unió en aquest debat, que passa per defensar una sobirania confederal, Duran es va valer de la història del partit. "Ens trobem una altra vegada entre el negre i el blanc, entre la realitat i la ficció", va assegurar en referència a la Guerra Civil. Un conflicte en què els democristians es van veure atrapats entre el bàndol franquista i les forces d'acció d'esquerres. Situat en la disjuntiva de ser "residuals o independents", per dir-ho amb paraules de Jordi Pujol, Duran va optar per mantenir el perfil propi d'Unió davant d'un sector crític que buscava posar negre sobre blanc la paraula independència i davant d'una CDC que, en els últims anys, ha augmentat el tremp nacional.
Estat propi i coïssor a CDC
El xup-xup previ al congrés ja indicava que els trets de Duran serien especialment precisos en l'àmbit nacional. "Si CiU s'hagués presentat a les eleccions amb un programa independentista, hauria perdut", va insistir el cap de files democristià. Un toc, doncs, als que volen la "independència per a demà mateix", segons indicava un membre de la direcció els últims dies, i també per a la nova cúpula de CDC, encapçalada per Oriol Pujol i que en l'últim congrés va viure l'efervescència sobiranista. "El principal error que podria cometre Unió seria emular Convergència", va alertar Duran. És a dir: que els democristians no es poden sotmetre a l'estratègia del soci gran de la federació perquè perdrien la raó de ser. "Amb estratègies idèntiques, la nostra suma seria menor a l'actual", va concloure.
Aquestes paraules, sumades a la voluntat de combatre la independència, van encendre els ànims de CDC. "No m'entra al cap que des del catalanisme es pugui desqualificar la independència; una cosa és no compartir-la i l'altra anar-hi en contra", va piular a Twitter el secretari d'organització convergent, Josep Rull. Més irònic va ser Ferran Falcó, president de la federació de Barcelona-comarques de CDC, que va considerar que no era "res de nou" que Duran dediqués part del seu discurs a criticar els convergents. El líder de la JNC, Gerard Figueras, va considerar "poc encertades" les paraules de Duran.
Malgrat el rebuig a la forma feta servir per Convergència en el seu últim conclave, la ponència del congrés democristià, amb molt suport, inclourà la següent fórmula: "En l'actual context el concepte de llibertat i sobirania no pot significar res més que assolir les estructures d'estat per a Catalunya, un estat membre de la Unió Europea". Una esmena presentada per M. Assumpció Laïlla, diputada i afí a Antoni Castellà, representant del sector sobiranista però alineat amb Duran.
L'aprovació d'aquest text va ser vist com un èxit rotund per aquest sector -Twitter va ser l'escenari de creuament d'opinions a l'entorn de l'esmena 267, la que fixa les estructures d'estat com a part del full de ruta del partit-, mentre que fonts redactores de la ponència li van treure valor. "Ja vam aprovar un text que deia el mateix l'any 2000", assegurava l'entorn de Duran, que no té intenció de moure's de la seva aposta per la confederació.
Els defensors de l'esmena es vantaven que no parla de confederar-se amb Espanya -com sí que es podria desprendre del text fundacional d'Unió, que data del 1931 i que parlava de confederació ibèrica-, sinó de tenir entitat pròpia a Europa. El matís és significatiu, com també ho és el fet que l'esmena provingui d'un sector integrat dins la candidatura oficialista però que, a l'entorn de Castellà, aspira a tenir un paper destacat durant els pròxims quatre anys i molt especialment quan Duran decideixi cedir pas al capdavant del partit.
Vila d'Abadal, a una carta
El protagonisme, ahir, se'l va endur Duran, i el debat, sobre l'eix nacional. Vila d'Abadal, que aspira a succeir qui lidera Unió des de fa 30 anys, va optar pel baix perfil en el debat de la ponència. Tant, que va decidir retirar una esmena que reclamava la independència de Catalunya sense cap eufemisme. "No volíem que l'altra candidatura s'ho prengués com un atac", reflexionaven des de l'entorn de l'alcalde de Vic. El cert és que l'aspirant no volia cremar totes les naus el primer dia de congrés, perquè una derrota rotunda en el debat de la ponència hauria minvat encara més les seves opcions.
Així doncs, el plat fort del congrés arribarà aquest matí amb els discursos de presentació de les dues candidatures davant els congressistes. L'objectiu de Vila d'Abadal és doble: captar el vot dels que volen fixar la independència com la fita nacional d'Unió i recollir el descontentament dels que estan cansats de tres dècades de lideratge de Duran. Als passadissos de l'Hotel Meliá de Sitges, però, els seus seguidors no tenien gaires esperances. Saben que s'enfronten a un rival poderós, que domina tots els ressorts i que ahir al seu discurs va marcar un perfil propi nítid en contraposició a CDC. I això, a Unió, dóna molts punts.
La votació que hi haurà avui al migdia posarà punt final al congrés. El més probable és que Duran surti reescollit sense problemes, mentre que l'alcalde de Vic en té prou amb confiar que el vot és secret i que el malestar amb la direcció -que ahir no va aflorar- acabarà sumant un percentatge significatiu.
Ahir, però, Vila d'Abadal va viure un bany de realitat. Va comprovar com Duran, per l'experiència dels anys, per habilitat dialèctica i per domini de l'aparell, feia una demostració de força en tota regla. No només de portes endins. També de portes enfora. Perquè el seu discurs d'ahir posa les bases en el debat sobre quin rumb nacional ha de seguir CiU com a federació els pròxims anys.
