Entre ERC i la CUP: l’esquerra abertzale es repensa
Els independentistes bascos afronten un procés de reflexió interna amb un ull posat a Catalunya
BarcelonaLes organitzacions de l’esquerra independentista basca -Sortu (partit), LAB (sindicat) i Ernai (joventuts)- han iniciat un període de reflexió interna per actualitzar, aprofundir i acordar el full de ruta per als anys vinents. Un debat que es preveu viu i que sembla vital per al futur de la cohesió d’uns sectors que són el motor d’EH Bildu.
Tot i les diferències, es pot buscar una certa analogia amb Catalunya. En aquest procés, conegut com En Marxa (Abianen basc), l’esquerra abertzale ha d’optar en els nivells ideològic, estratègic i organitzatiu entre ser una força semblant a ERC o continuar mantenint un gen estil CUP. Ara mateix, Sortu té una relació preferent amb l’esquerra anticapitalista catalana, àmpliament compartida per les bases, encara que dos companys de viatge d’EH Bildu -EA i Aralar- l’han portat a acostar-se en l’última època al partit d’Oriol Junqueras, fins i tot buscant-hi una aliança electoral.
L’esquerra abertzale sap que se la juga i per això en la presentació pública del debat ha comptat amb la presència d’una pluralitat interna com només es va veure el 2010 en el procés Zutik Euskal Herria, que va suposar l’embrió del canvi estratègic. Ara haurà de posar a prova la seva capacitat per adequar-se a cada situació, provant de mantenir els objectius històrics de la independència, el socialisme i la confrontació democràtica com a instrument, així com la necessitat d’acumular forces al voltant d’EH Bildu i el dia a dia de la política de pactes. I fer-ho, a més, preservant la unitat.
Sense procés sobiranista
En aquest procés de reflexió, la direcció de Sortu s’haurà de defensar de l’acusació d’haver primat el pla institucional i electoral, deixant en segon terme la presència al carrer i la confrontació amb l’Estat. També haurà de respondre als retrets per haver assumit una certa normalització política, que contrasta amb l’existència de més de 400 presos. Tot això, amb el pas del temps, ha anat derivant en apatia entre la militància, una circumstància que no es correspon amb la il·lusió generada fa cinc anys pel gir de fons que van iniciar aleshores.
L’esquerra abertzale encara la “redefinició i renovació estratègica de llarg abast” amb un balanç de cinc anys en què reconeix encerts i errors. En un costat de la balança hi ha l’obertura d’un nou cicle polític i els bons resultats electorals (tot i que a les eleccions del maig van perdre Guipúscoa i Sant Sebastià). A l’altre costat hi ha la constatació que no ha aconseguit obrir un procés sobiranista com el que es viu a Catalunya, ni ha tancat les conseqüències del conflicte. La qüestió dels presos continua pendent i han aparegut grups contraris a l’estratègia oficial units al voltant de la reivindicació de l’amnistia.
Pendents d’Otegi
La primera etapa d’En Marxaja s’ha iniciat. Es desenvoluparà fins al gener, s’hi habilitaran “espais de reflexió i es recolliran aportacions escrites”. A la segona, les propostes es debatran en assemblees obertes de pobles i barris. Està previst que el procés finalitzi a l’abril, poc després de la sortida de la presó d’Arnaldo Otegi, prevista per al 28 de març. Dijous el tribunal d’Estrasburg va ajornar la decisió sobre si el judici va vulnerar drets fonamentals. L’esquerra abertzale espera ara que Otegi, que ja va dissenyar Zutik Euskal Herria, sigui qui gestioni i posi en marxa aquesta segona fase.
