Publicitat
Publicitat

ETA ja ha declarat més d'una desena de treves en els últims 30 anys

Amb la treva feta pública aquest dilluns al migdia mitjançant un comunicat a alguns mitjans internacionals, ETA ja ha anunciat més d'una desena vegada la interrupció de la seva activitat. L'última treva data del 5 de setembre d'aquest any, quan la banda va assegurar a través de la BBC, la televisió pública britànica, que no duria a terme més "accions armades i ofensives". La banda, molt debilitada durant els últims anys per l'ofensiva policial i judicial, ha reduït molt la seva activitat i no ha comès cap atemptat mortal des del 30 de juliol del 2009, quan van morir dos agents de la Guàrdia Civil a Calvià després de l'explosió d'un cotxe bomba.

El cert és que l'activitat terrorista de la banda terrorista ETA ha disminuït molt en els últims anys, després que tant l'Estat com les autoritats franceses estrenyessin els cercle sobre els membres i la cúpula de la banda. De fet, l'última víctima mortal en territori basc va ser l'agent del Cos Nacional de Policia Eduardo Puelles en un atemptat a la localitat d'Arrigorriaga el 19 de juny; i al voltant d'un mes i mig més tard, dos agents de la Guàrdia Civil van morir en un atemptat a la localitat turística balear de Calvià. Era el 30 de juliol de 2009 quan la banda va acabar amb la vida de Carlos Sáenz de Tejada i Diego Salvá Lezaun mitjançant un cotxe bomba. L'atemptat, a més, es va produir després que un dia i mig abans ETA hagués col·locat una furgoneta bomba en una caserna de la Guàrdia Civil a Burgos i hagués provocat fins a 65 ferits.

El president del PSE, Jesús Eguiguren, ja havia insinuat en alguna ocasió en les últimes setmanes que ETA podia declarar una treva pròximament, probablement en les dates properes a Nadal, i que l'alto el foc podia ser "permanent i verificable". Això, sostenia el president dels socialistes bascos el passat novembre, faria que l'esquerra abertzale es pogués presentar a les eleccions autonòmiques al cap d'uns mesos sota una nova marca política. Des del PSOE, però, van posar fre a les expectatives "optimistes" d'Eguiguren. Precisament, el passat 12 de novembre el dirigent socialista va declarar com a testimoni a l'Audiència Nacional per la intervenció del líder de l'esquerra basca Arnaldo Otegi durant el míting d'Anoeta i el suposat enaltiment del terrorisme, el qual va ser absolt recentment.

Així, doncs, no és la primera vegada que la banda armada anuncia una interrupció de les seves activitats. El passat 5 de setembre, l'organització feia arribar un comunicat a la BBC en el qual donava a conèixer la seva decisió de no portar a cap més accions ofensives. En la declaració, ETA afirmava que "és temps d'assumir responsabilitats i donar passos ferms" en tres aspectes: "en l'articulació del projecte independentista", "en el camí de crear les condicions per construir un procés democràtic", i en "la resposta a la repressió i en la defensa ferma dels drets civils i polítics".

Anteriorment, el 24 de març del 2006, ETA va iniciar el que seria un "alto el foc permanent". En un comunicat dos dies abans, la banda assegurava que es reafirmava en el compromís de trobar una sortida negociada per "aconseguir una vertadera situació democràtica per a Euskal Herria". L'explosió, però, d'un cotxe bomba el 30 de desembre del 2006 a la recent estrenada terminal T-4 de l'aeroport de Madrid-Barajas mentre es produïen les negociacions va donar per finalitzat el procés. Eren els primers morts provocats per un atemptat després de tres anys sense víctimes mortals en les seves accions, que s'havien reduït a la violència al carrer, l'anomenada kale borroka.

El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, va explicar en una compareixença des de la Moncloa que havia ordenat "suspendre" les negociacions. El resultat de l'atemptat va deixar dues víctimes mortals. A causa de les enormes destrosses causades per l'explosió de la furgoneta bomba, els equips de rescat van trigar dies a poder rescatar els cossos de les víctimes.

L'any 2004, una treva només a Catalunya

Una de les treves més polèmiques d'ETA es va produir l'any 2004 quan la banda va declarar una treva només a Catalunya i després que es fes públic que l'aleshores conseller en cap del primer govern tripartit, Josep-Lluís Carod-Rovira, s'havia reunit amb la cúpula d'ETA a Perpinyà, quan aquells dies, a principis d'any, exercia com a president de la Generalitat en funcions. Aquesta revelació va obligar el president del Govern el 2004, Pasqual Maragall, a cessar Carod de les seves funcions de conseller en cap.

Carod va abandonar finalment el càrrec i es va presentar com a cap de llista d'ERC a les eleccions del 2004 al Congrés, tot i que mai no va ocupar l'escó a Madrid. L'aleshores president d'ERC va negar que hagués arribat a cap acord amb la cúpula d'ETA, formada per Josu Ternera i Mikel Antza, perquè la banda deixés d'atemptar a Catalunya.

El 1998 s'inicia l'anomenada "treva trampa"

A mitjan setembre del 1998, ETA va anunciar una treva "indefinida" i "unilateral", la primera d'aquestes característiques, i es van iniciar les negociacions entre la banda i el govern de José María Aznar, que va autoritzar "els contactes amb l'entorn del moviment d'alliberament basc". L'alto el foc d'ETA es produïa quatre dies després de la declaració de Lizarra, que la banda considerava una ocasió per avançar cap a la sobirania dels territoris formats per Euskal Herria mitjançant un diàleg entre les parts implicades en el conflicte.

Els representants de l'executiu espanyol i de la banda van mantenir a la primavera una reunió a Suïssa sense resultats positius i a finals d'estiu ETA va alertar que les negociacions estaven a punt de trencar-se i va acusar el govern del PP d'utilitzar electoralment el procés. Aznar va mostrar-se disposat a seguir negociant i el govern va acostar presos al País Basc, però a principis de desembre ETA va trencar la treva i el gener del 1999 assassinava un tinent coronel a Madrid.

Aquesta treva va rebre el nom de "treva trampa", ja que les autoritats espanyoles van acusar la banda de refer els seus comandos mentre negociaven una interrupció indefinida de les seves accions terroristes.

Més treves del 1981 fins al 1996

La primera de les treves d'ETA es va produir el febrer de l'any 1981, coincidint amb el fallit cop d'estat del 23-F, i es va allargar fins a l'agost del 1982, tot i que la banda va assegurar que duraria fins al febrer del mateix any. Aleshores, la presidència del govern espanyol estava ocupada per Leopoldo Calvo-Sotelo, que havia assumit el càrrec en substitució d'Adolfo Suárez. La interrupció de l'activitat va anar a càrrec de la branca politicomilitar de la banda, que s'acabaria dissolent l'octubre de l'any 1982. No obstant això, una part de l'organització, ETA militar, no acceptaria abandonar la banda i continuaria la lluita armada.

L'any 1988, set anys després, la banda va oferir al govern de Felipe González una treva de 60 dies. Ambdues parts es van reunir, però no es trobaria una solució al conflicte. ETA va oferir a partir del 15 de febrer prorrogar 60 dies més la interrupció de la seva activitat, però no ho va complir i el 19 de març del 1988 acabava amb la vida d'un agent de la Guàrdia Civil a Durango.

Coincidint amb les negociacions d'Argel, la banda va declarar una nova treva, en aquest cas de 15 dies, a partir del 8 de gener del 1989, però que a finals de mes prorrogaria dos mesos més. El 4 d'abril es trenquen les converses i la banda no tarda a reaparèixer amb l'assassinat d'un altre guàrdia civil, en aquest cas a Guetxo, una setmana més tard.

El març del 1992, l'any dels Jocs Olímpics de Barcelona, queia la cúpula de la banda a Bidart, al País Basc francès, i ETA oferia una treva a partir del 10 de juliol. El primer atemptat mortal des de llavors, però, es va produir el 17 d'agost contra un altre agent de la Guàrdia Civil, a Oiartzun. El desembre de l'any anterior, el 1991, anunciava una treva per reprendre el diàleg amb el govern, però tampoc va fructificar i el 13 de desembre del mateix any matava dos agents de la policia espanyola a Barcelona.

L'última treva temporal fins al 1996 arribava el 23 de juny acompanyada d'un oferiment per dialogar amb el nou govern del PP, encapçalat per José María Aznar. No obstant això, l'executiu no va respondre a l'oferta i la banda va assassinar l'empresari Isidro Usabiaga al juliol a Ordizia. Poc més de dos anys més tard, començaria l'anomenada "treva trampa".

Més continguts de