Publicitat
Publicitat

AMÈRICA

Els EUA retiren el visat a l'ambaixador veneçolà i obren una crisi diplomàtica

El fet succeeix després de diverses setmanes d'encreuament de declaracions entre els dos governs, amb notes diplomàtiques de protesta incloses

Els Estats Units i Veneçuela han obert una nova crisi en les seves tenses relacions amb la decisió de Washington de revocar el visat de l'ambaixador veneçolà als EUA, Bernardo Álvarez, en resposta al rebuig de Caracas al fet que Larry Palmer es posi al capdavant de la legació nord-americana a aquest país.

Després de setmanes d'encreuament de declaracions entre els dos governs, amb notes diplomàtiques de protesta incloses, i menys de 24 hores després que el president veneçolà, Hugo Chávez, desafiés el seu enemic polític, Washington i Caracas s'han quedat avui sense ambaixadors a Veneçuela i Estats Units, respectivament.

La decisió de revocar el visat a Álvarez va ser anunciada dimecres inicialment pel vicecanceller veneçolà Temir Porras a la xarxa social Twitter, i va ser confirmada posteriorment pel departament d'Estat.

"Si el govern (nord-americà) expulsa el nostre ambaixador allà, que ho facin. Si volen trencar les relacions diplomàtiques, que ho facin!", va dir Chávez dimarts en un acte davant de militars en reiterar el seu rebuig a la possibilitat que Palmer viatgi a Caracas.

"La culpa no és meva, és d'ells, que nomenen un ambaixador i el primer que fa és criticar el país on va a fer d'ambaixador. Això viola les lleis internacionals més elementals. Ell mateix es va inhabilitar", va manifestar el governant veneçolà.

Chávez va retirar l'acceptació de Larry Palmer com a ambaixador dels Estats Units a Caracas a l'agost per unes declaracions "inacceptables" sobre Veneçuela del diplomàtic.

Palmer va dir, en respondre a un qüestionari del Congrés dels EUA, que la moral dels militars veneçolans era baixa i que era necessari investigar la presumpta presència de les guerrilles colombianes de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i de l'Exèrcit d'Alliberament Nacional ( ELN) en aquest país.

"Li hem negat el beneplàcit a aquest aspirant a ambaixador i ara ens amenacen amb represàlies, que facin el que vulguin", va afirmar dimarts Chávez.

Tot i que inicialment un portaveu del departament d'Estat va assegurar a la premsa que per als EUA era d'"interès nacional" tenir un ambaixador a Caracas per mantenir comunicacions "al més alt nivell" en moments com els actuals, aquest dimecres a la nit el govern nord-americà va confirmar la seva decisió.

"Sí, havíem dit que hi hauria conseqüències i hem pres una mesura apropiada, proporcional i recíproca", va dir un portaveu del departament d'Estat, que va demanar l'anonimat per la sensibilitat de l'assumpte.

D'aquesta manera es reedita la crisi que ja es va viure al setembre del 2008, quan Chávez va expulsar de Veneçuela l'ambaixador Patrick Duddy, en solidaritat amb una decisió similar del seu col·lega de Bolívia, Evo Morales, que la Casa Blanca va respondre amb la sortida de l'ambaixador Álvarez.

Caracas i Washington van restablir els llaços al juny de 2009, amb el retorn de cada ambaixador.

En aquell moment, Duddy va expressar el desig que Washington i Caracas poguessin "superar les crisis polítiques ocasionals" i que, amb els millors esforços, aconseguissin "construir un futur millor".

Els incidents diplomàtics bilaterals tenen, però, molts més episodis.

A l'abril de 2006, l'aleshores ambaixador nord-americà, William Brownfield, va ser rebut a cops de tomàquet per grups oficialistes quan visitava un barri de Caracas, cosa que va derivar en un dur intercanvi verbal diplomàtic que va incloure una amenaça de Chávez d'expulsar el diplomàtic nord-americà.

Aquest mateix any, enmig d'un suposada trama d'espionatge, Caracas va expulsar l'agregat naval nord-americà John Correa, i Washington va respondre amb l'expulsió de Jenny Figueredo, cap de gabinet a l'ambaixada veneçolana a Washington.

Al juliol de 2005 Caracas va suspendre l'acord de col·laboració existent entre ambdós països i va denunciar que agents del departament Antidroga dels Estats Units (DEA) es camuflaven sota aquestes sigles per espiar i desestabilitzar el govern veneçolà.

Chávez ha dit que la crisi que caracteritza les relacions amb Washington des que va arribar al poder, el 1999, no es deu a discrepàncies d'ordre ideològic o polític, sinó al suposat interès dels Estats Units de tenir accés directe a les immenses reserves de petroli i gas de Veneçuela.

Etiquetes

Més continguts de