EUiA vol ajornar el debat del full de ruta fins passat el 24-M
El seu sector federalista força un consell nacional per resituar-se
BarcelonaLa CUP entra en joc. EUiA demana el descans i s’asseu a la banqueta. A diferència del bàsquet, la taula de partits de l’ANC i Òmnium no fixa un màxim de participants en pista, però l’equip que es veu les cares reunió rere reunió és molt variable. El bloc dels sis partits sobiranistes que -excepte alguns episodis- va mantenir-se estable fins al 9-N s’ha dissolt parcialment i el nombre de signants del full de ruta que fixarà els passos a fer després del 27-S -si els partits que l’assumeixen sumen la majoria-és una incògnita. Després que la CUP exposés fa just una setmana la seva proposta sorgida d’un procés de debats interns, ara EUiA demanarà aparcar els debats de la taula fins després de les municipals per evitar possibles tacticismes electoralistes. Alguns dirigents del sector més federalista del partit van qüestionar el preacord fet públic el 13 de març amb CDC, ERC, MES i les entitats sobiranistes i un cop passats els comicis del 24-M els socis d’ICV faran un consell nacional extraordinari per concretar el seu projecte nacional per al 27-S.
Un dels que es va mostrar molest per la notícia va ser el líder d’EUiA al Parlament, Joan Mena, que en el seu blog va alertar que CiU podia usar-ho “de manera tacticista” i va recordar que la posició majoritària al partit és el federalisme. El PSUC-Viu -la formació més recelosa del dret a decidir al si d’EUiA- va criticar també el paper de la coalició en el full de ruta, i fins i tot va demanar dimissions. De fet, el secretari general de la formació, Albert Miralles, va firmar ahir un protocol pel qual converteix el PSUC-Viu en l’únic referent a Catalunya del Partit Comunista d’Espanya i va reclamar que EUiA es posicioni clarament com una força federalista i no independentista.
L’aturada de la taula
Així, doncs, aquesta formació no està conforme amb la decisió salomònica que va prendre dilluns la cúpula d’EUiA. Segons ha pogut saber l’ARA, el partit havia de celebrar un consell nacional extraordinari l’11 d’abril per definir el seu full de ruta nacional i decidir si intenta fer-lo confluir amb altres partits, però la seva comissió nacional ha preferit demanar aquesta setmana que s’aturin els treballs de la taula de l’ANC i Òmnium fins després de les eleccions municipals. Seria llavors quan EUiA faria el consell nacional per consensuar una posició.
La proposta de base la treballarà fins llavors l’equip encarregat de l’àrea de procés constituent, capitanejat pel jove dirigent Oriol Arcas, que haurà d’actualitzar un document aprovat en una conferència política l’octubre del 2013 que definia el seu projecte nacional. L’horitzó va quedar fixat en la defensa del dret a decidir per avançar cap a una República Catalana lliurement federada a una República federal espanyola. El text, però, es va aprovar abans de tot el procés del 9-N.
Sigui com sigui, EUiA congela per ara la seva participació a la taula unitària de partits. Els primers que en van sortir, de fet, van ser els seus socis de coalició, ICV, que han definit el seu projecte com un estat lliure en el marc d’un estat plurinacional i han declinat per ara qualsevol entesa en el full de ruta per no dotar de caràcter plebiscitari el 27-S. Per la seva banda, Unió podria tornar a unir-se al bloc sobiranista després de les municipals. Dependrà de la seva consulta interna del 14 de juny, que definirà la proposta nacional.
Al si d’EUiA hi conviu una ànima clarament federalista -majoritària- amb una altra de més sobiranista. Així, L’Aurora és una organització que integra el partit i a la qual milita David Companyon -un dels tres diputats al Parlament- i participa d’Esquerres per la Independència. Mentre que uns aposten per seguir reivindicant el referèndum i prioritzar un procés constituent espanyol, els altres volen avançar unilateralment cap a un procés constituent propi.
Tot i això, EUiA no estarà aturada les pròximes setmanes. Com la resta de partits farà reunions bilaterals amb altres forces de la taula -en el seu cas, sobretot amb ERC i la CUP- i amb ICV, per temptejar el terreny. Que l’esquerra independentista hagi fet pública la seva proposta ha obligat les altres formacions a fer un recés per buscar-hi ponts d’encaix. Que la CUP se sumi a l’acord és clau per als altres actors, però també que no se’n despengi EUiA, que veuen com una via d’ancoratge cap a ICV i cap a sectors no explícitament independentistes.
