Publicitat
Publicitat

Iglesias i Errejón evidencien que tenen projectes antagònics

El líder del partit vol diputats "activistes" i el número dos prioritza la política institucional

Pablo Iglesias i Íñigo Errejón van posar ahir en negre sobre blanc els projectes polítics respectius per al futur de Podem i van evidenciar que són antagònics. El líder de la formació lila i el seu número dos van fer públics els esborranys dels documents polítics que defensaran al congrés de Vistalegre II (10, 11 i 12 de febrer), que evidencien dues estratègies difícilment reconciliables. Així com Iglesias crida a mantenir la "tensió" tant a les institucions com al carrer a través de diputats "activistes" i no polítics, Errejón defensa "corregir el rumb dels últims mesos" i recuperar la iniciativa al Congrés sense arraconar-se a l'esquerra ni en una actitud de protesta permanent.

El text plantejat per Errejón és especialment dur amb els que aposten per "cavar trinxeres". "Ja som una força 'outsider', innovadora i de ruptura", defensa al document, en què aposta per deixar enrere les etiquetes esquerra-dreta i crida a abandonar la lògica dels "cops d'efecte", la "immaduresa" i la "supèrbia". En cas contrari, afegeix, Podem no estarà en condicions de governar. No és temps de "tempesta" ni de posar-se agressius, sinó de demostrar que Podem és capaç de "liderar acords", insisteix la proposta d'Errejón.

Iglesias, en canvi, creu que l'acció parlamentària del partit ha de ser una "demostració de força" constant que traspassi els límits de les institucions. El líder de Podem aposta per un discurs que arribi als mitjans de comunicació, als centres de treball i a cada barri, i creu que els diputats –a qui anomena "activistes institucionals"– han d'estar en tots i cadascun dels conflictes i treballar colze a colze amb els moviments socials. Aquesta és, conclou, "l'única manera d'avançar" i esdevenir una alternativa real de govern.

El líder, que fixa com a objectiu "guanyar el PP i governar Espanya" el 2020, proposa crear un "govern a l'ombra", format per "perfils polítics i tècnics", que vagi dissenyant les polítiques d'un hipotètic futur executiu lila. Així mateix, admet que la victòria només arribarà si el partit continua "sumant" i ampliant l'"espai de canvi" que ja ha començat a teixir amb les confluències territorials. Molt més reticent a les aliances electorals és Errejón, que ahir va reivindicar als passadissos del Congrés la independència i autonomia de Podem davant d'altres forces polítiques, en referència a IU.

La relació amb el PSOE

En el seu document, de fet, el número dos considera que Podem va fallar després del 20-D en "la gestió de les negociacions de govern" amb el PSOE, partit amb el qual creu que no hi ha d'haver una relació de xoc frontal o negació obsessiva. Iglesias, reticent a l'acord, va interpretar ahir aquestes paraules: "[Errejón] suggereix que s'hauria d'haver donat suport a Pedro Sánchez", va dir, recordant que els militants de Podem van rebutjar participar en un executiu amb el PSOE i C's.

No obstant això, el document d'Iglesias utilitza un to poc bel·ligerant amb els errejonistes, i fa una crida a la unitat dins de la diversitat. Aposta pels lideratges compartits i per més protagonisme de la militància i els cercles. En aquest sentit, és partidari de transferir competències a les direccions territorials i restar poder a la cúpula estatal. Iglesias reivindica el "dret a decidir a la interna", defensant que les decisions sobre com acudir als comicis municipals i autonòmics es prenguin a les assemblees ciutadanes.

En declaracions després de conèixer el contingut del document d'Errejón, Iglesias va rebutjar que el partit hagi pecat d'"immaduresa" o "supèrbia" i va dir que en el seu document inclou idees del seu número dos. Una afirmació que Errejón es va afanyar a negar. Iglesias va afegir que el seu text també té en compte les propostes de la tercera via a Podem, el sector dels anticapitalistes, liderat per figures com l'eurodiputat Miguel Urbán o l'andalusa Teresa Rodríguez. "La gent ens està demanant unitat i jo ho intentaré", va dir, erigint-se en mediador entre errejonistes i anticapitalistes. Lluny de reconèixer les diferències programàtiques amb els altres dos sectors, Errejón es va limitar a afirmar que la seva proposta i la d'Iglesias no són "antagòniques". Les diferències que s'arrosseguen des de la tardor es mantenen a un mes de Vistalegre II.

RE

Més continguts de