Política 09/12/2016

Els parlaments de Suïssa i Estònia creen un grup per seguir el procés català

El copresident de l'intergrup suís Mathias Reynard assegura que donen suport al dret a decidir però eviten pronunciar-se sobre la independència

Acn
1 min
El ministre d’Afers Estrangers de Dinamarca, Martin Lidegaard, va respondre a la pregunta sobre l’autodeterminació catalana del diputat d’Aliança Roja-Verda.

BarcelonaEls parlaments de Suïssa i Estònia també han creat un grup per seguir de prop el procés català, segons ha informat aquest divendres al matí RAC1. El copresident de l'intergrup suís, el socialista Mathias Reynard, ha explicat a aquesta emissora que donen suport al dret a decidir, tot i que no es pronuncien sobre la independència. Per la seva banda, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, ha explicat que davant del veto del govern espanyol a tenir contactes formals amb els governs estrangers, l'estratègia de l'entitat passa per arribar als parlaments. Per ara ja n'hi ha hagut 11 que han abordat el procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Mathias Reynard ha assegurat que els suïssos estan "escandalitzats de veure que en certs països no es pot votar sobre l'estatus del país, la independència o l'autonomia". "Sense pronunciar-nos sobre la independència som, en general, favorables a exercir el vot", ha afirmat Reynard.

Per la seva banda, Royo ha explicat que "hi ha contacte directe i constant amb la majoria de governs europeus i la major part de parlaments europeus". "La majoria d'aquests contactes es produeixen de manera discreta, però hi són, perquè les nostres contraparts tenen interès a saber de primera mà què és el que està passant aquí", ha assegurat Royo. Els intergrups van aparèixer primer a Finlàndia, a l'abril a Estònia i el juliol a Suïssa, on el Parlament ja havia suggerit al govern que s'oferís per mediar entre Catalunya i l'estat espanyol.

stats