BarcelonaContra la llibertat d’expressió
El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg ha admès a tràmit el recurs que van interposar els dos joves condemnats per haver cremat fotos del rei Joan Carles I el 13 de setembre del 2007, en una visita del monarca a Girona. Això significa que el tribunal ha obert diligències contra Espanya perquè entén que es podria haver vulnerat la llibertat d’expressió dels dos joves. L’Audiència Nacional va condemnar els dos veïns de Girona i Banyoles per delictes d’injúries a la Corona i a pagar una multa de 2.700 euros. La defensa dels condemnats, encapçalada per l’ara diputat de la CUP Benet Salellas, va interposar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional (TC) apel·lant a la llibertat d’expressió dels condemnats. Però el TC, tot i que amb matisos entre els seus membres, va ratificar la sentència de l’Audiència i la defensa va elevar al cas al tribunal d’Estrasburg. Només el sol fet que el tribunal hagi acceptat a tràmit el recurs interposat ja és un “bon senyal”, segons Salellas, conscient que en pocs casos Estrasburg fa aquest pas. Ara, l’Advocacia de l’Estat té fins a l’11 de juliol per “exposar els fets i les observacions” del que va succeir i defensar la condemna dels dos joves. A més a més, en l’informe enviat pel tribunal a la defensa i a l’Estat, Estrasburg els recorda la possibilitat d’arribar a un acord entre les parts, una opció pràcticament descartada.
El precedent d’Otegi
Per a Salellas, el més rellevant és que el Tribunal ha fet el primer pas per sentenciar que “Espanya no respecta la llibertat d’expressió”, de manera que es podran “generar espais reals de més llibertat”. Això significa que, si com preveu la defensa, la cort europea decideix en favor dels dos joves independentistes, es podria crear un precedent en aquest tipus de protestes semblant al que va passar amb el cas d’Arnaldo Otegi el 2011. Llavors, el Tribunal Europeu de Drets Humans va condemnar l’estat espanyol per vulnerar el dret a la llibertat d’expressió del líder de Sortu, que havia sigut condemnat a un any de presó per un delicte d’injúries al rei Joan Carles, a qui havia definit com el “responsable dels torturadors”. Estrasburg va argumentar que “una pena de presó per una infracció comesa en el marc d’un discurs polític no és compatible amb la llibertat d’expressió excepte en casos extrems, com un discurs d’odi o d’incitació a la violència”. El punt clau, i que podria donar-se també en el cas de la crema de fotos, és que la cort europea considerava “legítim” el debat sobre la responsabilitat institucional i simbòlica del monarca.
