Fabra desmunta part de l'autogovern a canvi del rescat financer
El País Valencià serveix de banc de proves per a les mesures del Partit Popular. El govern valencià mostra el camí a la resta d'autonomies amb les retallades que pot imposar Rajoy als territoris rescatats.
VALÈNCIAJust una setmana després que la Generalitat del País Valencià sol·licités l'adhesió al fons de liquiditat autonòmic, l'executiu popular d'Alberto Fabra comença a revelar les condicions del rescat financer. El govern espanyol ha demanat al País Valencià més esforços per reduir la despesa del sector públic i per això el president valencià va anunciar ahir una forta retallada en les institucions d'autogovern. D'aquesta manera, Fabra aconsegueix liquiditat per a les arruïnades arques públiques i Mariano Rajoy segueix amb el seu pla recentralitzador. I, de passada, envia un missatge al govern català sobre quin és l'adreçador pel qual haurà de passar si també vol accedir al fons de liquiditat estatal.
Alberto Fabra va explicar ahir després de la reunió setmanal del govern valencià que proposarà als grups parlamentaris "redimensionar i reestructurar" les institucions estatutàries "per construir una administració més austera i eficaç". Fabra va concretar que aplicarà la tisora en la Sindicatura de Greuges i de Comptes, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, el Consell Jurídic Consultiu (al qual pertany l'expresident Francisco Camps) i el Consell Econòmic i Social. És a dir, restarà ens d'autogovern recollits a l'Estatut a canvi del vistiplau de Madrid a l'accés al crèdit.
Fabra no es troba incòmode en aquest terreny. Ahir va explicar que la defensa dels signes d'identitat és una qüestió "innegociable", però al mateix temps va anunciar una retallada que, segons quin abast tingui, pot deixar aquestes institucions en mer testimoni de l'autonomia que un dia va tenir el País Valencià. Dijous, en el Foro Abc, va recordar el leitmotivdel PP amb el qual justifica qualsevol involució en el desenvolupament de l'estat autonòmic i va entonar aquell mantra que acusa les autonomies de voler ser "miniestats" que fins ara han anat assumint "més competències de les que tocava".
L'experiment valencià
L'obediència del govern valencià a Madrid -imposada per les imperioses necessitats econòmiques- va meravellosament bé al govern espanyol. D'una banda, aconsegueix que des d'una autonomia es llanci també el missatge que és necessari que l'Estat recuperi competències per contenir la despesa i de l'altra se serveix del País Valencià per experimentar la implantació de les seves mesures per reduir el dèficit. D'aquesta manera, la Generalitat Valenciana s'ha guanyat el suport del govern espanyol, que ha rescatat financerament el govern de Fabra en més d'una ocasió el 2012, i, al mateix temps, mostra el camí a la resta d'autonomies de quines són les decisions que han de prendre si volen comptar amb l'ajuda de l'executiu de Rajoy.
El pla de reequilibri financer que va redactar el govern de Fabra i va supervisar el ministeri d'Hisenda és el full de ruta del govern del Partit Popular. Servint-se de la debilitat política i financera del País Valencià, el PP utilitza la Generalitat presidida per Fabra de punta de llança de les seves mesures. L'últim exemple és el canvi de festius a dilluns. Fabra ha estat el primer a assumir-ne l'aplicació, però no només això, sinó que a més intenta convèncer els seus homòlegs de les bondats d'aquesta iniciativa.
Possibles costos electorals
Però aplicar sense matisos les serioses retallades que Madrid dicta pot implicar futures conseqüències electorals per als populars valencians. I és que en el seu ànim d'aprimar l'administració deixarà gairebé 7.000 empleats públics al carrer mitjançant l'extinció de moltes empreses públiques o l'aplicació d'EROs en d'altres. Amb tot, no és moment de pensar en el cost polític, ja que aquest és el peatge que s'ha de pagar si es vol accedir a un crèdit que ara veu prioritari.
Amb matisos, aquest és el panorama que els espera a les autonomies que també decideixin sol·licitar el rescat. En el cas de Catalunya, el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va advertir dijous que no acceptarà condicions polítiques per al rescat. Però el cert és que es fa difícil que això sigui així, atenent els plans de racionalització i recentralització del govern espanyol. Tot i això, si primer vol conèixer la lletra petita del que el govern espanyol vol que suposi el rescat per a les autonomies que el sol·licitin, només cal que miri uns quants quilòmetres al sud: el País Valencià ja el coneix i se sotmet sense remugar a les noves condicions.
