22/05/2017

I Felipe, què en diu de tot això?

2 min
L’expresident del govern espanyol Felipe González era un dels principals padrins de la candidatura de Susana Díaz.

SubdirectorDurant molts anys, davant de qualsevol dilema ideològic, els militants socialistes preguntaven: “I Felipe, què en diu d’això?” La confiança en el mític expresident era total. Ahir, però, les bases socialistes, tan maltractades i tan ignorades pels seus dirigents, es van rebel·lar i van enterrar el felipisme i els seus hereus. La victòria de Sánchez contra la candidata oficialista del 100% PSOE és un trencament d’unes dimensions històriques: Felipe ha mort.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La segona conclusió és que els autors del cop d’estat contra Sánchez no van calibrar el terrible impacte psicològic que tenia per als militants socialistes (gent d’esquerres que en molts territoris han passat anys de calvari sota l’hegemonia del PP) facilitar la investidura de Mariano Rajoy. Ho va resumir millor que ningú la militant del PSPV Trini Castelló en el famós programa de Salvados que va entrevistar Sánchez: “Si jo no puc dormir, com és que ells estan tan tranquils!”

La tercera és que amb un resultat tan clar els barons, començant per la mateixa Díaz, no tenen més remei que retre armes davant del nou líder. No hi ha espai per a maniobres obstruccionistes o d’oposició interna perquè saben que els militants els penalitzaran. Aquesta, i haver esborrat la fractura territorial, és la millor notícia de la nit per a l’equip de Sánchez.

La pitjor és que la seva victòria no podrà esborrar d’un dia per l’altre tota l’animadversió congriada contra ell. Sánchez ha d’optar ara per ser magnànim o per fer neteja. La segona opció és molt complicada perquè posaria en perill l’estabilitat d’alguns governs autonòmics. S’imposa, doncs, una treva.

Avui és sens dubte un mal dia per a Rajoy, un bon dia per al PSC, i un dia amb amenaces i oportunitats per a Podem, exactament igual que per a Catalunya. Rajoy esperava que una victòria de Susana Díaz li permetés poder plantejar alguna reforma estructural que justifiqués esgotar el mandat, però ara s’haurà de barallar amb un Parlament hostil on la unitat d’acció PSOE-Podem-nacionalistes li pot fer la vida impossible. La capacitat de resistència de Rajoy, que ja sabem que és elevadíssima, es tornarà a posar a prova.

Bon dia per al PSC

El PSC va viure ahir un dels millors dies de la seva història recent. Els militants socialistes catalans han marcat la pauta a la resta d’Espanya, malgrat el contorsionisme d’Iceta (el primer que va advertir a Susana que Pedro podia guanyar), que el deixa ara mateix com el baró menys desgastat per les primàries. Una lliçó de supervivència.

Pablo Iglesias, com Rajoy, no té bona sintonia amb Sánchez, però sap que no pot tornar a cometre el pecat de supèrbia de després del 20-D, quan es va autoatorgar el càrrec de vicepresident abans de negociar i mai va amagar que el seu objectiu era el sorpasso. Avui, i almenys durant les pròximes setmanes, Pedro Sánchez és l’heroi de l’esquerra espanyola. Iglesias s’haurà de mossegar la llengua.

I què passa amb Catalunya? La tercera via federalista agafa aire, però el referèndum pactat continua estant igual de lluny. El dilema, en aquest cas, serà per a Sánchez: ¿estarà al costat de Rajoy per impedir-lo en qualsevol cas?

stats