Política 29/06/2017

El 'Financial Times' adverteix l’Estat que "s’acaba el temps d’una solució negociada" amb Catalunya

El rotatiu dedica un extens reportatge a parlar del Procés i destaca l'ampli suport dels joves a la independència

Xavi Tedó
5 min
El Financial Times adverteix a l’Estat que «s’acaba el temps d’una solució negociada» amb Catalunya

BarcelonaEl 'Financial Times' ofereix un extens reportatge sobre el Procés en què repassa el conflicte entre Catalunya i Espanya i entrevista diferents personalitats a favor i en contra de la independència, una sortida que el rotatiu deixa clar que "no és a l’horitzó de l’Estat, que es nega a reconèixer Catalunya com a nació". L’article, escrit per Tobias Buck, cap de la delegació a Madrid, adverteix que "s'està acabant el temps d'una solució negociada" i que el "suport a la independència és més alt entre els joves i més baix entre la gent gran".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El prestigiós diari britànic posa com a exemple una enquesta del CEO on es destaca que "només el 35% dels catalans més grans de 65 anys volen un estat independent", però "entre els votants d'entre 18 i 24 anys, el suport és del 41%. Només una quarta part dels enquestats més joves diuen que estan contents amb l''statu quo'". "Les generacions més joves, que han sigut escolaritzades en català i sovint tenen menys contacte amb la resta d'Espanya que els seus pares, es troben entre els més entusiastes de la independència", diu l’autor, que entrevista Júlia Vernet, una estudiant de filosofia de 21 anys que lidera l'ala juvenil de l'Assemblea Nacional de Catalunya. Les dades donen sentit a l’advertència final del vicepresident Oriol Junqueras, que ressalta que la lluita per la independència no s’aturarà tot i les traves de l’Estat: "Ho intentarem. Ho intentarem. Ho intentarem".

Precisament el primer testimoni de la peça és el vicepresident Junqueras, que afirma que "Catalunya vol decidir el seu futur polític", una voluntat que topa amb la negativa de l’Estat: "No pots prendre aquestes decisions. «Ho decidirem per vostès», ens diuen. Aquesta és, en definitiva, una qüestió de dignitat democràtica i de dignitat política". Buck explica que el sobiranisme ocupa la centralitat de la política catalana i recorda que "l'actual govern català és el primer en més de 80 anys a defensar la secessió d'Espanya" i que "els partits independentistes tenen la majoria al Parlament regional". També esmenta que "en els últims anys, Catalunya ha vist algunes de les manifestacions més grans d'Europa, amb centenars de milers de manifestants que demanen la secessió cada 11 de setembre, Diada Nacional de Catalunya".

El diari cita l’anhel d’Escòcia per independitzar-se del Regne Unit, la sortida del Regne Unit de la UE i la voluntat de Catalunya per abandonar Espanya com a exemples que "les costures que cosien un continent trencat" comencen a esguerrar-se. L’article anota que "el moviment independentista català és fortament europeista i internacionalista" i que els seus "partidaris provenen de gairebé tots els camps polítics, des dels conservadors religiosos fins als anarquistes d'extrema esquerra".

El rotatiu no amaga que Catalunya pensa anar a totes amb el referèndum perquè "la paraula d’Espanya ja no és la llei". Ho corrobora l’expresident Artur Mas: "Poden obrir processos penals contra centenars de persones. Ens poden amenaçar amb la presó. Poden amenaçar de recuperar els poders. Tot això es pot fer. Però què faran si hi ha milions de persones al carrer? Qui enviaran?"

Arenys de Munt, la llavor

Per explicar com hem arribat fins aquí, Buck parla de la consulta per la independència celebrada a Arenys de Munt el 13 de setembre del 2009 "com una de les espurnes que va encendre el foc secessionista". "La policia havia de tancar l'entrada a la ciutat perquè molta gent volia venir. Hi havia un riu de gent que sortia de l'estació de tren. No podien votar, però volien veure'ns votar", recorda Josep Manel Ximenis, exalcalde d'Arenys. Durant els següents dos anys, "553 municipis més i prop de 900.000 catalans van participar en consultes simbòliques. Els resultats, sorprenentment, van ser de forma aclaparadora a favor de la secessió".

El rotatiu revela l’espectacular creixement de l’independentisme: "Després de dècades durant les quals el suport a la independència oscil·lava entre el 15 i el 20%, el sentiment secessionista va començar a ascendir ràpidament el 2009. El 2011, segons l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), el suport a la independència era superior al 30%. Dos anys més tard, va assolir un màxim històric del 48,5%".

"La crisi econòmica ens ha portat el populisme i el nacionalisme -solucions màgiques per a una situació complicada que, de fet, és desesperada per a moltes persones", adverteix a l’article Inés Arrimadas, que afegeix que "en altres països diuen que tot és culpa d'Europa. Aquí a Catalunya diuen que tot és culpa d'Espanya". L’escriptor Javier Cercas considera que l’independentisme ha aprofitat el malestar social que va tenir com a punt culminant el setge al Parlament: "Les persones que van protestar contra la Generalitat aquell estiu eren les mateixes persones que es van unir al moviment independentista en els mesos que van seguir. La protesta va ser desviada en una nova direcció. El fet fonamental aquí és la crisi". El líder dels socialistes abona aquesta tesi: "La gent té por. Són incerts. Així que pensen que si es tanquen en petites comunitats, estaran protegits".

El reportatge assegura que "la majoria dels partidaris de la independència coincideixen que la crisi va ajudar a afluixar els llaços que unien Catalunya a la resta d'Espanya. Tanmateix, insisteixen que hi havia una raó molt més poderosa que conduïa els electors del camí del mig cap al camp de la independència: el rebuig tossut de Madrid ha fet créixer la frustració de la regió amb l''statu quo' vigent". L’expresident Mas creu que l’Estatut hauria resolt les tensions com a mínim durant "una generació" si l’Estat l’hagués respectat perquè abordava avenços en finançament, educació i estatus de la llengua catalana.

"La negativa de l’Estat a respectar el text suposa l'últim intent d'arribar a un acord amb Espanya", estableix l’article, que no passa per alt l’oposició del president espanyol Mariano Rajoy a negociar un nou acord de finançament el 2012 per evitar un dèficit que xifra com a mínim en 10.000 milions d'euros anuals. "La gent com jo ens vam traslladar d'una posició en la qual confiàvem que es podria transformar l'estat espanyol, que es podria convertir en un estat modern i plurinacional, a una convicció diferent", explica Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid. "Ara crec que és impossible canviar l'estat espanyol des de dins", sentencia l’exconseller.

Eleccions del 27-S, punt àlgid

"El punt culminant va ser el 2015, quan el 48% dels votants catalans van donar suport als partits independentistes en les eleccions regionals. Els vots van ser suficients per assegurar la majoria dels escons al Parlament regional, però les eleccions no van permetre aconseguir la majoria absoluta que es necessitaria en un referèndum", exposa l’article. El referèndum, previst per a l’1-O, al qual Teresa Freixes, professora de dret constitucional de la UAB i presidenta de la unionista Concòrdia Cívica, nega qualsevol tipus de validesa: "No poden simplement celebrar un referèndum i proclamar la independència: un estat ha de ser reconegut per l'ONU. I sense reconeixement, seria igual que el Sàhara Occidental, els palestins o Xipre del Nord. És això de debò el que volen?"

Cercas, contrari a la independència, admet, però, que "l'estat espanyol no pot ser una presó. Si es compleixen certes condicions, hauria d'existir un camí de sortida per a aquells que aspiren a la independència". Però també deixa clar que aquest camí només es pot obrir quan una regió o nació ha "demostrat durant un llarg període de temps que la independència és l'elecció de la majoria".

stats