POLÍTICA
Política 23/06/2012

La Flama del Canigó arriba al Parlament per encendre les fogueres de Sant Joan del país

Muriel Casals destaca el significat històric de la Flama com a símbol comú dels Països Catalans

Acn
2 min
La canalla de Corbera de Llobregat, en el moment d'entrar al Parlament amb la Flama

BarcelonaLa Flama del Canigó ha tornat a arribar aquest dissabte al Parlament per encendre aquesta nit milers de fogueres de Sant Joan dels Països Catalans. La Flama ha arribat acompanyada de nens de Corbera de Llobregat, que l'han entregada a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert. En l'acte també hi ha participat Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, entitat que impulsa aquesta tradició des de fa més de trenta anys. De Gispert ha subratllat que el foc fa festa, però també fa poble i fa país, i ha agraït a Òmnium Cultural que hagi mantingut viva aquesta tradició. La Flama arriba al Parlament des del 1980.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La Flama ha arribat al Parlament cap a les 12 del migdia, portada per nens de Corbera del Llobregat. Després de l'acte institucional, on hi ha hagut discursos de Muriel Casals, de Núria de Gispert i de l'antropòloga Josefina Roma, grans i petits s'han traslladat a la porta principal del Palau del Parlament per fer la tradicional encesa de fanals. De Gispert i Casals han estat les encarregades d'estendre la Flama del Canigó encenent diversos fanals que serviran per fer les fogueres de Sant Joan aquesta nit de revetlla als territoris de parla catalana.

De Gispert ha explicat a la dotzena de nens assistents que la Flama del Canigó arriba al Parlament des del 1980, i ha agraït Òmnium Cultural que hagi mantingut viva aquesta tradició. "Un país està format per moltes coses, però també per tradicions", ha assegurat. Després de demanar prudència aquesta nit durant la revetlla, ha remarcat que el foc fa festa, fa família, fa poble i també fa país, i ha apostat per enfortir Catalunya especialment en temps de dificultats com els actuals.

Que no s'apagui la Flama

Per la seva part, Muriel Casals ha apuntat que la Flama té un gran significat simbòlic, perquè entre tots es vigila que no s'apagui i viatja per tot el país per encendre les fogueres de Sant Joan. L'antropòloga i professora de la Universitat de Barcelona Josefina Roma ha estat l'encarregada de llegir el missatge de la Flama d'enguany. Han assistit a l'acte el secretari primer de la mesa, Pere Calbó, i els diputats Carles Puigdemont (alcalde de Girona), Àngels Ponsa, Dolors Gordi i Pere Bosch.

La tradició de la flama es remunta al 1955, quan Francesc Pujadé, excursionista, enamorat del Canigó i vilatà d'Arles (Vallespir), inspirant-se en el poema 'Canigó' de Jacint Verdaguer, va tenir la iniciativa d'encendre un foc la nit de Sant Joan al cim d'aquesta muntanya i des d'allà repartir-ne la flama per totes les terres de parla catalana com a símbol d'identitat comuna. La flama es renova cada any amb una foguera feta amb llenya procedent de diversos punts dels Països Catalans.

stats