DESPRÉS DEL 27-S
Política 05/10/2015

Fuga de regidors d’Unió a les files sobiranistes

Des del partit de Duran atribueixen les baixes a “pressions” de CDC i Demòcrates de Catalunya

Núria Orriols
4 min
Demòcrates,  la formació liderada per Toni Castellà, vol ser l’“hereu” del partit de Duran i Lleida.

BarcelonaUnió ha quedat fora del Parlament i, un cop constatat el suport que té a les urnes, el partit que lidera Josep Antoni Duran i Lleida ha d’afrontar-ne les conseqüències: la fuga dels seus regidors a les files sobiranistes. Si, en el procés de consulta intern del juny passat, sobre el seu posicionament en relació a la independència, la formació ja va quedar dividida per 109 vots de marge i es va propiciar la creació Demòcrates de Catalunya (els crítics sobiranistes d’Unió), després del 27-S s’ha accentuat l’ensorrament del partit en el món local, sobretot en terres gironines.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El degoteig de baixes ja s’ensumava des del carrer Nàpols, la seu del partit a Barcelona. La primera decisió del comitè de govern d’Unió l’endemà dels comicis va ser “fer territori” per greixar internament el partit. De fet, Ramon Espadaler, secretari general, va viatjar aquella mateixa tarda a Girona per copsar els ànims de la formació en aquesta demarcació, on ha tret els pitjors resultats (2,1% dels vots). Una zona hostil per al partit -l’independentisme va obtenir el 64,6% dels vots-, on en les últimes setmanes ha patit baixes importants. A principis de setembre va plegar Eduard Berloso, històric regidor de Girona, per adherir-se a Demòcrates de Catalunya, els independentistes escindits d’Unió que pretenen ser els hereus del partit després de la seva derrota a les urnes. En els últims dies, també han estripat el carnet el primer tinent d’alcalde de Palafrugell, Albert Gómez, i la vicepresidenta de la Diputació de Girona, Eva Palau, que tancaven la llista democristiana en aquesta demarcació a les eleccions del 27-S. Alhora, Marc Prat, alcalde de Ribes de Freser (des del 2007) i puntal d’Unió en aquest territori, ha deixat el partit. El panorama també és desolador per als democristians a l’Ajuntament de Girona, ja que amb les últimes baixes ja no hi queda cap regidor d’Unió.

El salt a Convergència

Segons els càlculs de Demòcrates de Catalunya, 27 alcaldes dels 43 que tenia Unió després de les eleccions municipals s’han apuntat a les seves files, a més d’un total de 131 regidors de 200. Càrrecs de Barcelona, Girona, Sant Cugat del Vallès, Tortosa, Sitges, Ripoll i Amposta, entre d’altres, a més d’una quinzena de consellers comarcals i dos diputats provincials. Fonts del partit asseguren que dels seus voluntaris -ara 1.732- un 70% aproximadament provenen d’Unió i la resta és “gent nova”.

Si n’hi ha que opten per passar-se a Demòcrates de Catalunya -que celebrarà el seu congrés fundacional el mateix dia que es va fundar el partit de Duran: 7 de novembre-, també n’hi ha que aposten per alinear-se amb els exsocis de federació. És el cas de les regidores de l’Ajuntament de Sant Cugat Esther Salat i Cristina Paraira, que en el procés de consulta intern van estar al costat de Duran i Lleida i ara han virat cap a CDC. Altres dirigents locals, simplement, s’han donat de baixa del partit, com la regidora de Tàrrega Josefina Bernades. I n’hi ha que, fins i tot, han fet campanya per Junts pel Sí malgrat conservar la militància d’Unió, com l’alcalde d’Arenys de Mar, Estanis Fors.

La reconfiguració del mapa local democristià ha sigut clau perquè les diputacions de Barcelona i Tarragona s’adhereixin a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI). La setmana passada l’òrgan provincial presidit per Mercè Conesa va aprovar-ne l’adhesió gràcies al suport de l’alcalde de Cercs, Jesús Calderer -ara de Demòcrates de Catalunya-, que va sumar-se als vots de CDC, ERC i la CUP (un total de 26 de 51 diputats provincials). En el cas de Tarragona, els dos diputats d’Unió van votar a favor de l’adhesió a l’entitat independentista.

El futur del partit de Duran

Davant les baixes al territori, què hi diu Unió? Fonts consultades del partit atribueixen les baixes a “pressions” de Convergència i Demòcrates. “Tenim representació [local], però fan xantatge econòmic i emocional. Amenacen amb la cartera”, denuncia un dels dirigents consultats. “Tenim més gent de la que ens pensàvem després de l’escissió”, esgrimeix un altre sense donar dades. Tot i això, asseguren que no han fet una actualització dels càrrecs locals que conserven després de la derrota a les eleccions.

Malgrat tot, afirmen que se’n sortiran. “Hem passat moltes vicissituds i moments pitjors”, constata un membre del partit, que es mostra convençut que l’espai electoral que representa Unió “existeix”. A partir d’aquí, estan disposats a concórrer a les eleccions del Congrés de Diputats, previstes per al 20 de desembre, en què esperen que Duran i Lleida tingui un paper fonamental. L’assenyalen com a número u. “No té més remei que presentar-se com a cap de llista, ha de posar cara al projecte -exigeixen-, s’ha de presentar com el mediador català que busca l’acord”, assenyala un dels consultats, que el compara amb Francesc Cambó de la Lliga Regionalista. Abans, però, el líder d’Unió haurà de passar un tràmit: el consell nacional del 17 d’octubre, en què haurà d’“assumir responsabilitats” i sotmetre’s al veredicte del partit pels resultats obtinguts a les eleccions. Una batalla que, ara per ara, tot apunta que Duran té guanyada. Després del 27-S, Unió comença la seva travessia del desert.

Junts pel Sí i C’s, els partits que li fan la pinça

Unió, l’endemà de la derrota, va fer una primera anàlisi dels resultats de les eleccions del 27-S. El comitè de govern, reunit aproximadament dues hores a la seu del partit, va esbossar les que consideren com a principals causes del mal resultat: una elevada participació, una campanya “polaritzada” i poc temps per explicar el seu missatge. El calendari electoral -el 27-S abans de les eleccions espanyoles- creuen que tampoc els ha beneficiat, ja que “el PP i el PSOE han utilitzat els comicis per escalfar les urnes”, esgrimeix un dirigent consultat, i C’s ho ha aprofitat per agafar embranzida. La formació taronja és la que ha dut més maldecaps als democristians. Segons fonts del partit, consideren que “exvotants de CiU” han donat suport a C’s després del gir independentista de CDC. És per això que els han atacat en campanya. Sense èxit, reconeixen. També consideren que altres votants potencials han acabat optant per Junts pel Sí pel to plebiscitari dels comicis.

stats