El govern espanyol s'espolsa la responsabilitat pels aldarulls ultres en un acte sobre el dret a decidir a Madrid
Un grup d'extrema dreta va intentar rebentar una taula rodona a l'Ateneo poc abans del 9-N
MadridEl govern espanyol s'espolsa les responsabilitats tot i no haver estar capaç d'evitar que el 3 de novembre del 2014 un petit grup d'ultradretans irrompessin en un acte que s'organitzava a l'Ateneo de Madrid sobre el dret a decidir i intentessin boicotejar-lo. En una resposta parlamentària al diputat d'Amaiur Jon Iñarritu a la qual ha tingut accés l'ARA, l'executiu de Mariano Rajoy justifica l'actuació policial i adverteix que els organitzadors de la conferència –en què van participar diversos representants de les esquerres catalanes– "no van establir cap control d'accés" al públic assistent.
No era la primera vegada que hi havia incidents d'aquest tipus a la capital espanyola. El més destacat, l'assalt a la llibreria Blanquerna, a l'edifici on hi ha la seu de la Generalitat a Madrid, durant la celebració de l'Onze de Setembre del 2013, mentre a Catalunya milions de persones protagonitzaven, sense cap incident, la Via Catalana. De fet, el diputat abertzale recorda a la seva pregunta que algun dels qui van interrompre la xerrada del 3 de novembre ja havia participat en les "agressions i danys" un any abans.
En la resposta, el govern espanyol no aclareix cap dels interrogants de fons que es planteja el diputat –de forma especial, quin va ser el motiu de la "permissivitat" el 3 de novembre amb els membres de l'extrema dreta i si s'han pres mesures per evitar que torni a passar–, i es limita a descriure la seva versió dels fets sense rastre d'autocrítica.
Admeten "coneixement" previ
Segons diu l'executiu del PP, en un escrit datat del 15 de gener i amb segell del Congrés del dia 28, la policia tenia "coneixement" previ que un nombre "reduït" d'ultres podia anar a l'Ateneo, situat molt a prop del Congrés dels Diputats, amb la intenció de "boicotejar" el diàleg sobre el dret a decidir i el moment polític que viu el país.
En el seu relat, afirma que es va establir un cordó de seguretat una hora abans i que el grup d'extremistes va acabar sent d'unes 25 persones, moltes d'elles "d'avançada edat". Se'ls va identificar, afirma el govern espanyol, i se'ls va instar a marxar. És evident, però, que com a mínim una part d'ells no ho van fer i van interrompre fins en dues ocasions el diàleg públic.
De qui va ser la responsabilitat? L'escrit no ho diu explícitament, però a la manca d'autocrítica, s'hi suma la referència a l'organització de l'acte. Assegura que no hi havia "cap control d'accés", que els agents van avisar el conserge de l'Ateneo del risc que això podia suposar però que ningú "va prendre mesures".
Els incidents es van produir quan feia un quart d'hora que havia començat la xerrada i quaranta-cinc minuts més tard. La informació ministerial afirma que es van "identificar" els protagonistes dels aldarulls i els van fer fora "sense més incidents". Espolsant-se les culpes, subratlla que cap de les persones que van ser identificades en aquell moment coincidien amb les que ho havien estat al carrer abans que comencés la conferència.
