Publicitat
Publicitat

PROCÉS SOBIRANISTA

La Generalitat activa un pla B per fitxar experts de la Hisenda espanyola

Prepara una via legal per captar els tècnics tributaris a qui l’Estat posa traves per marxar

El 21 de juny, mentre 49 experts en gestió tributària -molts d’ells funcionaris de la Hisenda espanyola a Catalunya- es disposaven a examinar-se per poder accedir a una de les 24 places convocades per la Generalitat, l’Estat movia fils per avortar l’operació. El director de recursos humans de l’administració tributària espanyola, Manuel José Rufas, enviava una carta a la Generalitat per comunicar-li sense embuts que no permetria la fuga de cervells per bastir la futura Hisenda catalana. La convocatòria de 24 places per constituir el nou cos tècnic de gestors tributaris de la Generalitat, oberta a personal d’altres administracions, era llegida des de Madrid com una opa hostil per captar especialistes de l’Estat.

I no anaven gaire desencaminats. Una de les dificultats amb què topa el Govern a l’hora de construir l’estructura d’estat possiblement més transcendental és que cal un equip de professionals d’alta qualificació dels quals ara no disposa. Obrir un procés de formació per a personal sense experiència en aquestes tasques seria lent i costós. La via més ràpida és fitxar tècnics experimentats de l’administració tributària de l’Estat. La delegació d’Hisenda a Catalunya té més de 1.200 tècnics i gestors, molts d’ells provinents d’altres comunitats. Una part, però, es van sentir atrets per la convocatòria de la Generalitat.

L’estratègia de l’Estat

Bona part dels 49 preseleccionats que aquell 21 de juny es preparaven per a les proves definitives d’admissió eren precisament funcionaris d’Hisenda a Catalunya. I, malgrat els advertiments que contenia la carta de Rufas, 45 es van acabar presentant a l’examen. El procés, però, trontollava. Aquella carta no deia pas que no tinguessin dret a canviar de feina -l’Estat no pot impedir-ho en aquests termes-, però sí que se’ls posaria tota mena de traves per obstaculitzar el seu canvi d’aires.

El procediment habitual en aquests casos és marxar de l’administració estatal en comissió de serveis, de manera que se’ls reserva la plaça per si en qualsevol moment decideixen tornar. I això és justament el que es va afanyar a torpedinar el govern espanyol a través de la carta enviada des de Madrid: totes les peticions de comissió de serveis per anar a treballar a la Hisenda catalana serien denegades. Els interessats es veien abocats a demanar una excedència, que els impediria poder tornar en els dos primers anys i que no els garantiria recuperar la mateixa plaça en cas que ho fessin.

Per mirar d’estovar la negativa estatal, el grup de tècnics de l’Agència Tributària espanyola seleccionats per la Generalitat -però que no van arribar a prendre possessió de la seva nova plaça- van sol·licitar una reunió amb el delegat especial d’Hisenda a Catalunya, Gonzalo García de Castro. No la van aconseguir. Però sí que els va rebre un responsable de recursos humans de la delegació de Barcelona, que els va advertir que no tenien cap possibilitat de marxar en comissió de serveis, segons han explicat a l’ARA fonts coneixedores del contacte.

El procés ha quedat paralitzat des de l’estiu, a l’espera que la Generalitat s’empesqui un pla alternatiu per incorporar a la seva plantilla el personal qualificat que l’Estat continua retenint. Des del Govern s’entenia que no els podia exigir que assumissin tots els riscos per entrar a formar part de l’incipient cos tècnic de gestors, bàsic per detectar incompliments de les obligacions fiscals i processar dades. Les traves no havien suposat cap sorpresa. “La reacció de l’Estat va ser desmesurada però previsible”, reconeixen fonts de la Generalitat, que sospitaven que Hisenda maniobraria per evitar perdre tants recursos de cop.

En aquesta primera convocatòria, la Generalitat només podia oferir-los un contracte d’interinatge, amb una remuneració millor però amb el perill que si de sobte es trencava la relació laboral, per la raó que fos, difícilment se’ls posaria la catifa vermella perquè tornessin a les oficines de l’Agència Tributària espanyola. Aquest risc de quedar a la intempèrie és el que s’ha proposat eliminar el Govern amb el seu pla B.

La fórmula per esquivar el veto

El 25 de novembre, enmig de la polèmica per la querella de la Fiscalia contra Artur Mas pel 9-N, el Govern va aprovar el projecte de llei d’ordenació dels cossos d’adscripció exclusiva a l’Agència Tributària de Catalunya. El projecte va passar força desapercebut, però allà hi ha la fórmula per donar cobertura als funcionaris de l’Estat que estiguin disposats a treballar per a la futura Hisenda catalana.

Concretament, la disposició addicional tercera de la llei preveu que aquest perfil de funcionaris puguin integrar-se de manera “voluntària” en el cos tècnic de gestors tributaris. S’estableix que “s’han de dur a terme un màxim de quatre convocatòries d’integració durant un període de sis anys” des de l’entrada en vigor de la llei. Aquestes convocatòries públiques i excepcionals pretenen ser la via d’entrada d’especialistes d’altres administracions. És la clàusula que es reserva el Govern per quan calgui dotar l’Agència Tributària de Catalunya -que aspira a assumir la gestió, inspecció i recaptació de tots els impostos- d’un increment massiu de personal. Si arriba l’hora de la desconnexió de l’estat espanyol, la Hisenda catalana necessitarà l’experiència de personal qualificat de l’administració estatal i també de les diputacions.

“Amb aquest procediment se’ls oferirà plenes garanties. Si fan el pas de venir, no assumiran cap risc”, argumenten a l’ARA fonts de la Generalitat. Com que es tracta de “convocatòries d’integració” i no de “selecció”, si compleixen els requisits que s’especificaran per formar part del cos hi accediran directament i seran reconeguts com a funcionaris de carrera de la Generalitat. “Es tracta d’utilitzar un procediment d’accés que no atorgui a l’Estat la capacitat de dissuasió de què disposa ara”, al·leguen des de l’administració catalana. Tota la pressió que podrà fer Madrid és intentar posar la por al cos als que pensin posar-se al servei d’una Hisenda catalana de futur encara incert i que s’anirà desenvolupant en un context de xoc institucional amb l’estat espanyol.

Tots els interessats en la tramitació del projecte de llei estan ara mateix a l’expectativa. Si Artur Mas i Oriol Junqueras arriben a un acord per a un avançament electoral imminent, la iniciativa decauria, però es reprendrien els treballs en la següent legislatura, que podria ser la de l’acceleració del procés cap a un estat independent. La Hisenda pròpia serà l’estructura clau a desplegar. I aquest es pot convertir en un dels flancs de confrontació més aspres entre la Generalitat i l’Estat.

El govern central estudia una quitança del deute autonòmic

El govern de Mariano Rajoy ha obert la porta a una possible quitança del deute que tenen les comunitats autònomes amb l’Estat. Segons va publicar ahir La Vanguardia, la comissió delegada d’assumptes econòmics es va reunir dijous per abordar la situació. La perspectiva actual és complicada, ja que les comunitats deuen a l’Estat més de 80.000 milions d’euros i fonts de l’executiu central assumeixen que una part d’aquest deute és incobrable, sempre segons aquest diari. Les propostes que estudia el ministre d’Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, passarien per una reestructuració d’aquest deute, amb canvis en el calendari de venciments per facilitar el pagament i rebaixes en el seu volum, tot i que el pla concret encara s’ha de precisar.

Aquesta possibilitat relaxaria la tresoreria de la Generalitat, ja que Catalunya deu 32.600 milions a l’Estat i és la primera comunitat en termes absoluts. El País Valencià en deu 20.000 i és la que té més deute si es pondera el seu PIB. Andalusia completa el podi amb un deute amb l’Estat de 15.000 milions d’euros.

L’Ajuntament de Barcelona i l’ATC ultimen un conveni

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i l’Ajuntament de Barcelona ultimen un conveni de col·laboració que podria materialitzar-se ja a principis de l’any vinent, segons fonts nacionalistes consultades per l’ARA. El 28 de març el ple de l’Ajuntament va aprovar la formalització d’aquest conveni amb l’embrió de la futura Hisenda pròpia. Ho va fer a proposta d’ERC i amb els vots a favor de CiU i d’ICV-EUiA. El grup municipal del PSC -llavors encara capitanejat per Jordi Martí, ara integrat a MES, la plataforma del socialisme sobiranista que ha marxat del partit- es va abstenir, mentre que el PP va votar-hi en contra.

L’Agència Tributària catalana ja va signar un acord al febrer amb les quatre diputacions per assajar una finestreta única en matèria d’impostos a Catalunya. La fórmula engloba les quatre oficines de l’ATC i les 49 de què disposen les diputacions. Així naixia Tributs de Catalunya, embrió del que pot acabar sent la futura Hisenda catalana. A partir del 2015, Tributs de Catalunya anirà assumint tasques de recaptació d’impostos que fins ara delegava en l’administració tributària de l’Estat a canvi d’un percentatge de cobrament.

RE

Més continguts de

RE
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT