Génova ‘indulta’ Fabra Però no l’allibera dels crítics

ValènciaLa reunió maratoniana del comitè electoral del PP celebrada ahir a la seu del carrer Génova de Madrid va aprovar la candidatura d’Alberto Fabra a la presidència de la Generalitat Valenciana, d’acord amb la proposta que dijous els va elevar el comitè electoral del PP del País Valencià. Amb aquesta decisió es posa fi a mesos d’incertesa sobre el futur polític de l’actual president, que va dubtar de les seves possibilitats quan va veure que el partit encarregava una enquesta per estudiar la conveniència de triar un altre cap de cartell (es va parlar del ministre d’Exteriors, José Manuel García-Margallo). Però com que els indicadors de coneixement i valoració dels candidats pels quals Génova va preguntar no milloraven els números de Fabra, Mariano Rajoy ha decidit mantenir la confiança en l’home que ells mateixos van posar al capdavant de la Generalitat després de la dimissió de Francisco Camps el juliol del 2011 pels casos de corrupció. De marge polític en tindrà ben poc, però.

Fabra es va mostrar ahir “content” per la decisió del comitè electoral que, tot i que ja tenia clara la candidatura, portava unes setmanes ajornant la seva proclamació amb la intenció de fer-la coincidir amb la dels candidats a Madrid, fet que no agradava a l’entorn del president. Al Palau de la Generalitat s’hi havia instal·lat feia setmanes cert nerviosisme per si hi havia cap sorpresa d’última hora amb el nomenament de Fabra, que totes les enquestes situen lluny de la majoria absoluta i que es podria veure desallotjat de la presidència per un gran acord d’esquerres, vint anys després de l’arribada del PP. “Ens hem tret un pes de sobre perquè la situació ja era insostenible”, assegurava ahir una persona pròxima al president, després de setmanes d’incertesa.

Vigilat de prop

Fabra, que optarà a ser triat president per primera vegada pels valencians, estava ahir molt orgullós amb la seva proclamació perquè entén que suposa un “reconeixement” de la direcció a la feina que ha fet durant aquests gairebé quatre anys en el càrrec, marcats per les retallades (amb el tancament de Canal 9 com a icona) i per la certa recuperació de discurs blaver per erosionar l’esquerra valencianista. I és cert que a Madrid valoren que acceptés substituir Camps i fer-se càrrec d’una Generalitat pràcticament en fallida tècnica i d’un partit esquitxat per diversos casos de corrupció. Amb això, però, no n’hi ha hagut prou perquè Rajoy hagi confiat plenament en ell i li hagi donat via lliure per col·locar com a caps de llista a les Corts dirigents de la seva plena confiança.

Génova premia Fabra amb la candidatura, però en limita el poder. Per això, la direcció va aprovar també que els caps de llista de les circumscripcions de Castelló i d’Alacant siguin Isabel Bonig i José Ciscar, respectivament. Dues persones que, malgrat que són la número dos del partit i el vicepresident del govern, han mostrat discrepàncies amb Fabra en més d’una ocasió. De fet, actualment la relació entre Fabra i Bonig i Ciscar és prou distant. Amb la primera perquè s’ha generat certa desconfiança des que el seu nom sona com la seva possible substituta després de les eleccions, i amb el segon des que l’equip de Fabra va començar a sospitar que algú de l’equip de Ciscar filtrava informació sensible sobre el president, com ara la seva nòmina. A l’alcaldia de València hi optarà, per setè cop, Rita Barberá, més ben connectada que ell amb Génova.