Publicitat
Publicitat

EL NACIONALISME ESPANYOL

El govern de Rajoy i la caverna mediàtica revifen el conflicte de la sobirania britànica del penyal

Gibraltar, una pedra al ronyó per al PP

Així com una fotografia d'uns soldats desplegant la rojigualda a l'illa de Perejil va ocupar un lloc privilegiat del despatx de José María Aznar els dos últims anys que va ocupar la Moncloa, ara és l'obsessió pel penyal de Gibraltar el que fa perdre el son al ministre d'Afers Estrangers i Cooperació, José Manuel García-Margallo. "Gibraltar, espanyol!", va deixar anar com si res al gener el ministre quan l'eurodiputat conservador britànic Charles Tannock s'hi va acostar per felicitar-lo pel càrrec. Va ser un gest mig de broma que va deixar de pasta de moniato el dirigent anglès, però no deixava de ser un desafiament que Margallo i la caverna mediàtica ara estan alimentant arran dels últims conflictes dels pescadors d'Algesires i la Guàrdia Civil amb la policia gibraltarenya.

Per què tant d'enrenou per aquesta península de 6,5 quilòmetres quadrats amb prop de 30.000 habitants? Des que el 1713 es va signar a Utrecht un dels tractats que van posar fi a la Guerra de Successió, el penyal de Gibraltar està en mans dels britànics. La indefinició dels límits de les aigües a la badia d'Algesires i el terreny neutral no respectat han estat des d'aleshores motiu de desavinences entre Espanya i el Regne Unit. Martí Crespo, periodista expert en el conflicte amb Gibraltar, assegura que a hores d'ara es tracta més aviat d'una qüestió "d'orgull" que no pas d'una disputa per un terreny estratègic. Més enllà del turisme, la base militar britànica s'ha empetitit molt i, en un moment en què els paradisos fiscals estan sent perseguits, Gibraltar suposa per al Regne Unit "més despesa que benefici".

El 2001 fruit de l'entesa entre Aznar i l'aleshores primer ministre britànic, Toni Blair, es va anunciar un acord de cosobirania, una proposta que després va ser rebutjada en una consulta pel 99% dels gibraltarenys. I és que tot i que parlen majoritàriament castellà i són d'esperit andalús, Crespo explica que "se senten molt britànics" i encara estan ressentits per l'aïllament que van patir durant el franquisme.

El govern de José Luis Rodríguez Zapatero va fer grans avenços en la relació amb Gibraltar. Això sí, sempre sense posar en qüestió la sobirania britànica. El 2004 es va crear el fòrum tripartit, format pel govern espanyol, el del Regne Unit i el de Gibraltar, amb l'objectiu de fomentar la cooperació. Fins i tot el 2006 es va anunciar un acord sobre l'ús conjunt de l'aeroport, que Espanya sempre ha denunciat que està construït sobre territori neutral.

Ara el govern de Mariano Rajoy ha donat per finalitzat el fòrum tripartit i, amb el suport de tota la seva caverna mediàtica, ha aprofitat les tensions dels últims mesos entre Londres i Buenos Aires sobre la possessió de les illes Malvines i la visita del príncep Eduard a les "possessions d'ultramar" per revifar el conflicte amb Gibraltar. "A Madrid li interessa l'enrenou internacional perquè per a la Gran Bretanya és molt difícil de justificar que tingui encara una colònia", afirma Crespo. Això explica per què els últims dies el govern espanyol s'ha entossudit a denunciar l'assetjament d'embarcacions espanyoles per part de la policia gibraltarenya i la Royal Navy, mentre que Gibraltar, que sempre procura passar inadvertida per no perdre el seu statu quo , denuncia que s'està desafiant la seva sobirania.

Visita de Margallo a Londres

"El PP està tensant molt la corda", diu Crespo. De fet, al desembre es va produir un canvi de govern a Gibraltar, que ara està en mans del Partit Socialista Laborista, un interlocutor menys pacífic que l'anterior. "Madrid només vol parlar amb Londres i que els gibraltarenys no tinguin veu. I Londres diu que no farà res sense la veu dels gibraltarenys", explica Crespo. Amb aquest esperit i el de dir als anglesos "que fins aquí ha arribat la broma" es reunirà demà Margallo a Londres amb el seu homòleg, William Hague.

Més continguts de