Gordó demana "sentit comú" davant el 9-N i no només "ordenament jurídic"

BarcelonaEl conseller de Justícia, Germà Gordó, ha demanat al govern espanyol "sentit comú" i no només "ordenament jurídic", en referència a la possible impugnació del procés participatiu del pròxim 9-N, opció que aquest divendres va apuntar el president espanyol, Mariano Rajoy, que ha demanat un informe per aturar la consulta alternativa davant el Tribunal Constitucional.

El conseller de Justícia ha presidit aquest dissabte al matí l'acte de lliurament de les distincions de l'Associació Catalana en Pro de la Justícia i en el seu parlament ha defensat la tasca dels jutges de pau i els ha emplaçat a pensar quina estructura de Justícia de proximitat haurà de tenir Catalunya.

Germà Gordó també s'ha referit als aspectes que preocupen el col·lectiu, com el futur de la gestió del Registre Civil o la modificació de la demarcació i planta judicial, que comportarien la supressió de la figura del jutge de pau. En aquest sentit, Gordó ha alertat que, malgrat les darreres declaracions del nou ministre de Justícia, "el projecte no és una idea d'una sola persona, sinó d'un conjunt de persones i, per tant, cal seguir amatents a com evoluciona". "En farem batalla –ha insistit el conseller– i defensarem la figura del jutge i de la jutgessa de pau a peu i a cavall perquè fan una feina que és molt important pel conjunt del país".

La institució del jutge de pau va néixer el 1855 com a primer esglaó de l'Administració de justícia i constitueix, encara avui, el primer contacte del ciutadà amb el món de la justícia. El jutge de pau no té necessàriament una formació jurídica específica (i el seu perfil és el d'una persona amb seny, l'home bo que, per arribar a acords entre les parts, aplica tècniques de negociació basades en el sentit comú i en els costums de la gent del poble).

A Catalunya hi ha 898 jutjats de pau. El Departament de Justícia els proveeix de mitjans materials directament i mitjançant subvencions que atorga als respectius ajuntaments per ajudar a sufragar les despeses de funcionament d'aquests òrgans judicials; paga la compensació que rep la persona de l'ajuntament que assumeix les funcions de secretari del jutjat de pau o, si el municipi té més de 7.000 habitants o altres circumstàncies com tenir un centre penitenciari al terme municipal, hi destina personal de l'Administració de justícia.