POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Política 13/06/2012

La llei del Govern Balear contra el català supera el primer tràmit

La llei que promou el PP per fer del català una llengua de segona a les Illes Balears va superar ahir el primer tràmit parlamentari. Però no gratis: la llei contra el català ha causat una crisi al PP balear.

Enric B. Abelló
2 min
La llei del Govern Balear contra el català supera el primer tràmit

PALMA.La modificació de la llei de funció pública, que farà que ja no calgui saber català per ser funcionari a les Balears, va superar ahir el primer tràmit parlamentari. El PP va esbandir les esmenes de rebuig de la coalició PSM-IV-ExM i del PSIB, però va perdre un vot pel camí. El del diputat popular Antoni Pastor, contrari a la reforma, que va trencar la disciplina de vot.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El d'ahir era només el primer assalt, perquè la reforma encara ha de passar pel debat en comissió, el de les esmenes parcials i la votació definitiva. Amb tot, la d'ahir ja va ser una sessió encesa, amb acusacions creuades. El Parlament va haver d'habilitar dues sales amb pantalles de TV per encabir-hi el públic. El PP havia convocat els sus presidents locals i l'Obra Cultural Balear hi havia convocat mig centenar de personalitats compromeses amb la llengua.

Falsa normalitat

El conseller d'Administracions Públiques, Simó Gornés, va defensar el canvi legal en nom de la "llibertat", en considerar que l'administració "no pot tenir preferència per una llengua". Per ell, el català "està absolutament normalitzat", i ara es tracta de "fer normal el que ja ho és al carrer". Però potser tot plegat no és tan normal si aquest canvi fins i tot ha causat una crisi interna al PP amb la dissensió d'Antoni Pastor, que va votar a favor de l'esmena de rebuig de PSM-IV-ExM i es va abstenir en la del PSIB.

Els diputats del PSIB i de PSM-IV-ExM van lluir a la solapa llaços amb les quatre barres en defensa del català. La secretària general del PSIB, Francina Armengol, es va comprometre a derogar aquest "atemptat cultural" si el 2015 tornen a governar: "Serà la primera mesura que prendrem", va afirmar. "Els jutjarà la història, com ho fa ara amb el Decret de Nova Planta", va afegir. El diputat econacionalista Nel Martí va criticar que es trenqués el consens lingüístic.

Amb el canvi legal, només els professors hauran d'acreditar que saben la llengua pròpia, però no la resta de funcionaris, per als quals serà un simple "mèrit". Això sí, segueixen estant obligats a saber castellà. El Govern Balear haurà de canviar la llei de normalització lingüística -aprovada per unanimitat el 1986-, tot i que el mateix president, José Ramón Bauzá, va prometre en campanya electoral que no la tocaria. Ara, doncs, es buida la llei de normalització del contingut que feia que el català fos l'idioma preferent de l'administració. A més, la nova norma permet que els municipis puguin fer bilingüe el seu nom afegint-hi la versió castellana. Això s'ha pensat expressament per a Maó, que té una alcaldessa del PP, Águeda Reynés, entossudida a convertir-lo en Maó-Mahon.

stats