Govern i CUP ja llimen asprors camí de la qüestió de confiança

BarcelonaDurant tot el mes d’agost, Carles Puigdemont “ha seguit fent de president de la Generalitat”, segons assenyalen fonts del seu entorn consultades per l’ARA. Això inclou, segons afegeixen aquestes mateixes veus, haver començat a “desbloquejar” qüestions “concretes” amb la CUP camí de la qüestió de confiança del 28 de setembre, que marcarà el futur de la legislatura catalana. “S’han anat estovant les posicions”, asseguren a Palau, on l’ambient de la relació de l’executiu de Junts pel Sí amb la formació anticapitalista ha canviat. Les converses s’estan mantenint en la més absoluta discreció per “garantir” l’èxit de les negociacions.

Puigdemont, al llarg de l’estiu, també s’ha citat amb altres partit al marge de la CUP, i també l’ha aprofitat per reunir-se amb “agents socials”. Segons fonts parlamentàries, el president de la Generalitat aspira a una “estabilitat” sòlida més enllà de la qüestió de confiança. “Si s’ha d’anar cap al xoc amb l’Estat, és millor fer-ho amb una majoria consolidada”, assenyala un alt dirigent de Junts pel Sí. Bona part d’aquesta sintonia que es vol reconstruir passa per solucionar el debat sobre el referèndum unilateral d’independència (RUI), que els anticapitalistes consideren essencial i que reivindiquen en el manifest elaborat per a l’Onze de Setembre d’enguany.

Entre la moció i el TC

El vicepresident Oriol Junqueras és un dels dirigents del Govern que més interès va evidenciar per iniciar unes negociacions ràpides amb la CUP que permetin aprovar els pressupostos i superar la qüestió de confiança, i ahir es va mostrar convençut que hi hauria la “màxima sintonia” entre partits independentistes per tirar endavant la legislatura. “És evident que el conjunt format per la qüestió de confiança, el debat de política general i el debat de política pressupostària és un paquet que va estretament lligat i que és inseparable perquè tots ells són elements clau”, va assenyalar el president d’ERC des de la fàbrica de Seat a Martorell.

Mentrestant, el Parlament encara el nou curs polític amb una batalla jurídica sobre la taula: la de la suspensió, per part del Tribunal Constitucional (TC), de les conclusions de la comissió del procés constituent. El termini per presentar al·legacions era de 20 dies hàbils i la mesa de la cambra decidirà avui si considera oportú replicar-hi. Cadascun dels membres de la mesa, però, té dret a presentar un informe al tribunal argumentant el paper exercit en el ple en el qual es van votar les conclusions. Els tres dirigents de Junts pel Sí sostindran que van actuar per “defensar la llibertat d’expressió i el dret de representació” dels diputats i van avisar ahir que estan disposats a recórrer a tribunals internacionals per preservar-los. “Primer cal esgotar les vies de recurs a l’Estat”, advertien al vespre des de la cúpula de la coalició.

El vicepresident primer de la mesa, Lluís Corominas, i les secretàries primera i quarta de l’òrgan, Anna Simó i Ramona Barrufet, van rebre fa dues setmanes la notificació del TC que informa de la suspensió de les conclusions del procés constituent i en la qual se’ls avisa del seu deure d’impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió acordada. Els tres membres de la coalició van explicar ahir que presenten un informe al tribunal bàsicament per tres motius: per “defensar” el Parlament i les institucions catalanes, per demanar “respecte” per la llibertat d’expressió i el dret de representació dels parlamentaris i per “defensar” la separació de poders i poder recórrer, si el TC segueix donant suport a les tesis del govern espanyol contra el procés sobiranista, al Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg.

Suport a Forcadell

En l’informe, Corominas, Simó i Barrufet també censuraran que el TC plantegi obrir la via penal contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. “Nosaltres hauríem fet el mateix que la presidenta, ni més ni menys”, va assegurar Corominas. En el document, d’unes 18 pàgines, defensen que una comissió d’estudi no pot tenir “límits en el debat”, un fet que implica “inseguretat jurídica”. Recorden, a més a més, que la reforma de la llei orgànica del TC, que es va aprovar amb urgència només amb els vots del PP i que va obrir la via perquè el tribunal imposi sancions i enviï requeriments, està recorreguda i no hi ha encara sentència.