El Govern aprova cinc de les 45 lleis que tenia previstes

BarcelonaHan passat 18 mesos des que Carles Puigdemont va ser investit president de la Generalitat -l’efemèride es va complir ahir- i 15 des que ell mateix va presentar públicament el pla de govern. L’executiu s’havia marcat l’objectiu d’aprovar durant aquest període 45 lleis i impulsar més de 750 mesures, la gran majoria centrades en aspectes socials i econòmics i no pas vinculades estrictament amb el Procés. Durant aquests mesos, però, el Govern només ha aconseguit aprovar al Parlament 5 d’aquestes 45 lleis: la d’arquitectura, la de contractes, el pla estadístic, la dels catalans a l’exterior i la d’universalització del sistema sanitari.

En total, el Parlament ha aprovat 13 lleis presentades per l’executiu -vuit de les quals no formaven part del pla de govern- i cinc més a iniciativa dels grups parlamentaris. Un dels exemples més clars de lleis imprevistes és la que protegeix les persones en risc de desnonament, aprovada a finals del 2016, però que no hauria tingut sentit si el Tribunal Constitucional no hagués suspès part de la llei 24/2015 de pobresa energètica i habitacional. Els pressupostos del 2017, la fusió de determinats col·legis electorals i la regulació del llegat digital que deixa una persona quan mor són altres lleis impulsades pel Govern que han tirat endavant els últims mesos al Parlament.

La missió que s’havia autoencarregat la Generalitat no era senzilla. En l’anterior legislatura l’executiu aleshores encapçalat per Artur Mas havia impulsat 34 de les 47 lleis que el Parlament havia aprovat en gairebé tres anys, el doble del temps que teòricament havia de durar la legislatura actual.

Pendents de la desconnexió

“Anunciem 45 lleis i al final de la legislatura ens podran monitoritzar i explicar quines hem complert. Nosaltres treballem per impulsar-les totes”, va explicar Puigdemont en presentar el pla de govern, l’abril del 2016. Certament la legislatura s’ha ampliat i ara ja ningú parla de 18 mesos. El full de ruta, un cop incorporat el referèndum, marca que les pròximes eleccions al Parlament arribaran a finals d’any si l’1 d’octubre guanya el no i la primavera del 2018 si la independència és l’opció preferida pels catalans.

En tot cas, l’executiu té molta feina si encara es planteja assolir la fita. Aquest mateix mes de juliol podria aprovar diverses de les lleis que encara té a tràmit parlamentari. La llei de creació de l’Agència de Ciberseguretat i la de la renda garantida de ciutadania (aquesta última, fruit d’una iniciativa legislativa popular) s’aprovaran aquesta setmana, i abans que acabi el juliol el Govern encara podria veure com el Parlament dona el vistiplau a la llei per a la igualtat de tracte, la de comerç, la del vot electrònic, la de ports i la del canvi climàtic. Les de desconnexió arribaran passat l’estiu i altres, com les de la policia, la de patrimoni i la d’adopció internacional, encara no se sap si l’executiu podrà afrontar-les a temps.