Política 01/07/2015

El Govern culpa el centralisme de Rajoy del creixement limitat

Un informe retrata l’“ofensiva premeditada” contra Catalunya

Marc Colomer
3 min
El Govern culpa el centralisme de Rajoy del creixement limitat

BarcelonaJuliol del 1760. Els representants de l’antiga Corona d’Aragó aprofiten les Corts convocades pel jurament del rei Carles III per lliurar-li la Representación. Esdevindria el primer memorial de greuges, en el qual fan la primera reivindicació de les lleis i la llengua pròpies reprimides i abolides per la via de les armes per Felip V. Una operació similar, amb més càrrega política, es repeteix el 1885, amb el document Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, el Memorial de Greuges que el Cercle Català dirigia a Alfons XII per denunciar el centralisme i l’abandonament de la indústria catalana.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Precisament, amb referències a aquests dos precedents històrics -amb reiterades rèpliques posteriors, amb menció destacada a la primera aproximació a les balances fiscals de Ramon Trias Fargas- arrenca l’informe Crònica d’una ofensiva premeditada, que ahir va analitzar el Govern i que enumera els embats de l’Estat contra l’autogovern. Prou perquè la vicepresidenta del Govern, Neus Munté, parlés ahir d’“atacs” a la identitat, la llengua i la cultura pròpies, d’“ofec financer” que bloqueja la recuperació econòmica del país i “impacta” contra el benestar de la ciutadania, i de “persecució judicial” de qualsevol iniciativa vinculada a l’autogovern. L’última, la suspensió per part del TC, dilluns, de la preparació d’estructures d’estat clau.

Un llibre negre de la recentralització que el Govern difondrà per fer un exercici pràctic de “pedagogia” per conscienciar les institucions locals, però també l’exterior. El conseller de Presidència, Francesc Homs, compareixerà al Parlament -on ahir el popular Enric Millo va estripar, enutjat, el document davant la premsa- per exposar les conclusions del text, de cent pàgines.

Diàleg bloquejat

El Govern denuncia la falta de voluntat de diàleg de l’Estat

El Govern reivindica en l’informe que des del 1978 la Generalitat ha buscat per la via del diàleg i el pacte la resolució dels conflictes amb l’Estat. Però el govern espanyol, explica, ha “eliminat tota relació de diàleg”, especialment des de l’aposta per l’últim Estatut, passant pel pacte fiscal i acabant amb el dret a decidir. De fet, recorda que l’Estat ha paralitzat unilateralment les relacions bilaterals Estat-Generalitat des del 2012. Malgrat això, però, Munté defensa que el Govern manté la voluntat de diàleg que ha caracteritzat sempre el catalanisme polític.

Ofec econòmic i financer

El dèficit fiscal crònic i la “discriminació” financera

El memorial de greuges posa l’accent en un finançament “injust” i “insostenible”, que ha suposat la pèrdua anual del 8% del PIB els últims 25 anys. Només el 2011 van marxar a Madrid i no en van tornar 15.000 milions, l’equivalent aquell any a tota la despesa de la Generalitat en salut, educació i benestar. Al marge d’això, però, l’informe parla de l’obstaculització “sistemàtica” de totes les iniciatives per buscar nous ingressos, com serien l’euro per recepta i l’impost a la banca o a les nuclears. Un capítol a part és per a la reducció dràstica de les aportacions en benestar i ocupació, i el deute de 3.967 milions de l’addicional tercera de l’Estatut que l’Estat té amb Catalunya. Parlen de “discriminació”, tenint en compte els nivells d’execució d’inversions a Catalunya en comparació amb altres territoris.

Centralització normativa

Activitat legislativa encaminada a debilitar l’autogovern

Però així com l’informe veu “inacció” de l’Estat pel que fa al diàleg, detecta també “hiperactivitat” legislativa per restar competències a la Generalitat. Un dels principals exponents és la reforma de les administracions que insta a desmantellar els síndics de greuges i les sindicatures de comptes o el Servei Meteorològic, però també la vintena de recursos d’inconstitucionalitat contra normes catalanes (el model català de comerç o el decret contra la pobresa energètica). També enumera els “atacs” al model d’escola catalana, amb la llei Wert, que representa l’estocada més agressiva al model d’escola inclusiva i d’immersió lingüística.

stats