Publicitat
Publicitat

ONZE DE SETEMBRE

Els presidents de les diputacions de Barcelona, Lleida i Girona aniran a la marxa independentista

El Govern decidirà col·legiadament si assisteix a la manifestació

Les pròximes reunions del Govern serviran per decidir de manera "col·legiada" si assistirà a la manifestació de la Diada. Tres presidents de diputació van confirmar ahir la seva presència a la marxa.

El Govern torna de vacances la setmana vinent i ho fa amb una carpeta urgent sobre la taula: decidir quin serà el seu paper en la manifestació independentista convocada per l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) la tarda de l'Onze de Setembre. "L'executiu determinarà col·legiadament si assisteix a la marxa", va avançar ahir el conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, en una entrevista a RAC1. Les pròximes reunions del gabinet català serviran, va assegurar Cleries, per acabar de perfilar quina posició tindrà el Govern en aquesta marxa per l'estat propi.

Els últims dies ha anat pujant la pressió a l'entorn del president Artur Mas sobre si ha d'anar o no a la manifestació convocada per l'ANC. El que queda clar, segons el conseller de Benestar i Família, és que si els representants polítics assisteixen a la marxa no ho poden fer a títol individual. "Els consellers no es poden treure l'etiqueta i anar a la mobilització només a títol personal", va reflexionar Cleries. Un toc d'atenció a membres del Govern com la vicepresidenta Joana Ortega -que va assegurar que si acudia a la manifestació ho faria "com a ciutadana"- i el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, que dilluns va confirmar "a títol personal" que participaria en la mobilització.

Pressió local

De fet, el mateix Cleries va deixar entreveure que la tarda de l'Onze de Setembre la passarà a la concentració. "Ho he fet cada any", va justificar el conseller. En aquesta edició, però, va fer una crida explícita a aprofitar la Diada per defensar el pacte fiscal "perquè és el que vol el 70% de la població". Malgrat tot, el conseller -i en això no està sol dins el gabinet català- té clar que "hi haurà gent que tibarà molt" per reclamar la independència.

Una demanda que, a parer del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé (CiU), és la que toca fer en aquesta Diada. "El camí que cal seguir és el de l'estat propi", va assegurar ahir des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) que se celebra aquests dies a Prada (Conflent). El van acompanyar els seus homòlegs de Barcelona -Salvador Esteve- i de Girona -Jaume Torramadé, d'Unió-, que com Reñé van anunciar la seva presència a la marxa.

El món local és un dels pols de pressió sobiranistes més actius que té el Govern. L'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que presideix l'alcalde de Vic, Josep Maria Vila d'Abadal, formarà part de la marxa independentista. I ho farà amb una nodrida representació d'alcaldes de CiU: Carles Puigdemont, de Girona, i Josep Maria Roigé, el seu homòleg de Balaguer, formen part de l'executiva de l'AMI. Un lobi local independentista que pretén convocar una consulta per l'estat propi quan representi el 60% de la població catalana.

Mentrestant, CDC segueix en silenci sobre el seu grau de participació en la Diada. Només se sap que Oriol Pujol, secretari general del partit, farà un discurs al fossar de les Moreres la mitjanit anterior a l'Onze de Setembre. El secretari d'immigració de la formació, Àngel Colom, va dir ahir que considerava que CDC "hi hauria d'anar". "Ningú entendria que no participéssim activament, d'una manera o altra, en la manifestació", asseguren fonts del partit. Les bases convergents, majoritàriament sobiranistes, ja van pressionar el Govern per no renunciar a la Hisenda pròpia i, segons ha manifestat algun alt dirigent del partit -sempre en privat-, "la militància té més ganes de pla B que de pacte fiscal". I aquesta manifestació dibuixa un tipus de pla B que engresca bona part de la militància.

Maragall no s'hi sent "incòmode"

El degoteig de confirmacions, negatives i insinuacions referides a la marxa va afectar ahir també al PSC. El diputat Ernest Maragall, que va votar a favor de la Hisenda pròpia contravenint les indicacions del seu partit, va assegurar des de l'UCE que no se sent "gens incòmode" amb el lema de la concentració -"Catalunya, nou estat d'Europa " - i en determinats cercles ja es dóna per feta la seva presència a la marxa.

Amb el seu to moderat habitual, José Montilla, expresident de la Generalitat i senador, va aprofitar el seu Twitter per reclamar una Diada centrada a "millorar el finançament, enfortir l'autogovern i defensar els serveis de l'estat del benestar". Un discurs idèntic al del primer secretari del seu partit, Pere Navarro, que va descartar fa uns dies la presència del PSC a la marxa perquè ells són un partit federalista.

Més continguts de