El Govern intentarà frenar als tribunals la recentralització del PP

BARCELONA.No són només els deutes no pressupostats amb Catalunya. Ni la dura retallada en inversions. Ni l'amenaça d'intervenció. Ni la recuperació de competències en matèria de vigilància de rius aprovada divendres pel consell de ministres. És tot això i més, i el que vindrà. "És evident que hi ha una ofensiva del govern espanyol, que ja comença a ser descarada, de recentralització", va denunciar ahir el portaveu del Govern, Francesc Homs, que també va avisar que l'executiu català no es quedarà impassible plegat de braços veient la laminació de l'autogovern, sinó que plantarà cara.

En una visita a la Fira del Món Rural de Penelles (Noguera), Homs va avançar que el consell executiu aprovarà dimarts un paquet de mesures contra "l'ofensiva recentralitzadora" de Mariano Rajoy. Tot i que no va concretar quines iniciatives s'emprendran, sí que va avisar que s'interposaran tots els recursos que facin falta "per preservar les competències d'autogovern". I que, per aconseguir-ho, s'utilitzaran "eines jurídiques i polítiques".

D'aquesta manera, se li pot girar feina al Consell de Garanties Estatutàries per determinar quines de les mesures del govern espanyol vulneren el marc competencial català abans d'intentar blindar-lo des dels tribunals. De fet, l'última temptativa de limitar competències autonòmiques és la Loapa del 1982 i el Tribunal Constitucional en va tombar els principals articles. La recentralització de divendres, però, suposa el primer cop que Madrid recupera competències directament.

Tanmateix, el conflicte no és tan jurídic com polític i el Govern ho sap. "Ja no és només una qüestió aritmètica, sinó d'un país que es planta i plantarà cara a les injustícies", va alertar Homs, que va afegir que l'executiu "també es defensarà políticament com ja s'està fent [...] de qui de manera ostentosa planteja la recentralització com un valor en si mateix". El Govern rebutja que l'austeritat sigui una raó per justificar la recentralització de l'Estat o que en nom d'una suposada duplicitat de competències es pugui laminar el marc competencial. Si fos així, segons el portaveu, Madrid suprimiria "ministeris que no haurien d'existir perquè no tenen competències", com el de Cultura o el d'Educació, i prioritzaria el corredor mediterrani -"necessari com l'aire que respirem"- a portar l'alta velocitat a Galícia, una inversió sense retorn econòmic.

Accelerar un pla B rupturista

Els tribunals i les gestions polítiques poden llimar l'ofensiva centralista, però el Govern no es conforma amb això. Ben al contrari, els seus plans no comporten enrocar-se en el marc actual, sinó avançar cap a la transició nacional d'Artur Mas i reclamar un pacte fiscal similar al concert econòmic que els assessors econòmics de l'executiu consideren "urgent" per sortir de la crisi. I les dificultats per assolir aquestes fites, que l'executiu veu compartides per una majoria de la ciutadania, o un possible pas enrere respecte del marc actual forçarien el Govern a cremar etapes i accelerar un pla B que amenaça amb ruptura.

"Poca broma, ja que la suma d'esforços dels catalans acabarà tombant coses", va avisar Homs, que creu que "el país s'expressa clar si li treuen el que li és propi, conscient que se'n sortiria millor per si mateix que sotmès". La independència treu el cap per l'horitzó si no canvia el tracte rebut. I Rajoy ho sap, ja que en la trobada de dijous amb Mas van parlar de pressupostos, liquiditat, pacte fiscal "i del malestar dels catalans pel tracte discriminatori, descarat i massa evident de l'Estat cap a Catalunya", va detallar Homs.