Publicitat
Publicitat

Madrid recupera una competència que Zapatero va traspassar fa un any

El Govern veu la pèrdua de control dels rius com una amenaça

Tot i que el decret sobre conques hidrogràfiques no afecta les competències de Catalunya, el gest recentralitzador del govern del PP no s'interpreta com un pas innocent. A l'Ebre, reaccionen amb cautela.

Més com un gest sense cap bona intenció que com una retallada efectiva de competències. Pel que pugui venir després. Així ha interpretat el Govern català el decret llei que ahir va aprovar el govern espanyol per centralitzar la vigilància de les conques hidrogràfiques. Es tracta de la derogació d'un petit apartat de la llei d'aigües, que l'agost del 2011 va traspassar a les comunitats autònomes les competències en vigilància, supervisió i sanció a les conques hidràuliques. Tot i que internament no s'interpreta com un gest innocent, la versió oficial del Govern, però, ha sigut, de moment, no posar el crit al cel.

Catalunya no és el territori més afectat per aquesta decisió que ahir va prendre el consell de ministres perquè el 1985, en una de les onades transferidores de competències, ja va assumir el caràcter de policia a les conques internes i intercomunitàries dels rius i fins ara s'ha encarregat de tots els procediments, excepte de la firma final dels actes administratius de sanció. La Confederació Hidrològica de l'Ebre (CHE) ha estat la responsable de fer aquesta part del control, si bé amb la disposició addicional catorzena havia perdut aquesta capacitat.

Aquest últim pas, que des de l'agost del 2011 l'executiu català podia activar com a resultat d'una de les últimes modificacions legals que va fer el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, no s'ha aplicat mai. El director de l'Agència Catalana de l'Aigua, Leonard Carcolé, va apuntar ahir: "Ara mateix ens sentim confortables i no tenim res a posar o a treure a la situació actual".

Cautela a l'Ebre

El director de l'Agència Catalana de l'Aigua va intentar desvincular el decret llei d'una possible intervenció futura de l'Estat en la línia del polèmic Pla Hidrològic Nacional que va encendre el territori durant el govern de José Maria Aznar.

També va ser aquesta la lectura que es va fer ahir des de la Plataforma en Defensa de l'Ebre, quan els seus responsables van assegurar que aquest decret no canviarà res pel que fa al riu Ebre, ja que la Generalitat no tenia competències sobre els seus cabals, informa Dani Revenga. En aquest sentit, la PDE no interpreta aquest pla com un nou moviment per preparar el transvasament de l'Ebre.

Ara bé, creuen que aquesta amenaça es farà realitat. El portaveu de la PDE, Manolo Tomàs, afirma que "tot ens fa pensar que el transvasament de l'Ebre es plantejarà cap a finals de legislatura. La fixació del cabal ecològic del riu molt per sota del que recomanava la Comissió per a la Sostenibilitat sí que va ser un gest clar que estan creant les condicions per poder fer-ho". La PDE, a més, alerta que aquest decret introdueix un element preocupant: la possibilitat de venda de concessions d'aigua entre particulars a la zona de l'Alt Guadiana. Una novetat que, segons Susanna Abella, de la PDE, "caldrà seguir de prop perquè suposa un precedent perillós per a la gestió dels rius a Espanya".

Encara en aquest debat, des dels partits polítics, el portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, va interpretar el moviment del govern de Mariano Rajoy com un "espoli hidràulic" i una "estratègia per impulsar els transvasaments".

El PP i l'Estatut andalús

El Govern català, sota la declaració oficial del "no té conseqüències i no representa cap modificació en absolut", busca que no l'esquitxi una situació de pacte tàcit amb l'Estat de repartició de funcions de policia hidràulica perquè, de fet, qui va obrir aquest front va ser Andalusia el 2006 amb la redacció del nou Estatut d'Autonomia. Es dóna la circumstància que aquell any, mentre el PP impulsava tota mena de recursos d'inconstitucionalitat contra bona part dels articles del nou Estatut de Catalunya, els populars i el PSOE van tancar a Andalusia un acord perquè la comunitat autònoma tingués competències exclusives sobres les aigües de la conca del Guadalquivir.

El 2007, però, com a resultat d'un recurs de la Junta d'Extremadura, governada pel PSOE en aquell moment, el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs i finalment, el març del 2011, va tombar aquesta competència exclusiva, que incloïa explotació i aprofitament hidràulic. La Junta d'Andalusia, d'acord amb aquest desplegament competencial, fins i tot va arribar a posar en marxa el 2005 una agència de l'aigua a imatge i semblança de l'ACA catalana, però l'oficina no es va arribar a activar mai.

Més continguts de