ELECCIONS BASQUES
Política 25/09/2016

"Hi ha moltíssima més pau a Euskadi que a Espanya"

La societat basca va a les urnes encara convalescent de la violència i la crisi, però alleujada per haver-les superat i segura de la seva fortalesa econòmica i social

i
Antoni Bassas
5 min
“Hi ha moltíssima més pau 
 A Euskadi que a Espanya”

País BascEl País Basc respira. Ja ha passat el pitjor de la crisi econòmica i als més joves cal explicar-los què era ETA. L’atur és al 12,9% i veïns que abans no es parlaven tornen a cantar a la mateixa coral. Els bascos i les basques es miren al mirall i, secretament, s’agraden, sobretot quan es comparen amb l’Espanya sense govern, crispada i corrupta, i amb la Catalunya de l’atzucac independentista i de la vergonya del 3%. Mirin què deia aquesta setmana en una taverna de Bilbao, entre pintxos i gots de vi,un grup de jatorras (traduïm-ho com castissos o bona gent ): “Ja els agradaria als espanyols tenir una dreta com la nostra”. O sigui que tornarà a guanyar el PNB. La incògnita és la parella de ball que li donaran els bascos per governar. Dependrà de com sigui de forta la patacada socialista.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La campanya ha sigut poc agressiva, baixa en cartells, pintades i decibels. Fins i tot el gran moment polític d’aquests dies ha sigut un silenci, el de la candidata de Podemos, Pili Zabala, germana de Joxi Zabala, segrestat, assassinat i enterrat en calç viva pel terrorisme d’estat el 1983. Pili Zabala va clavar la mirada al candidat del PP, l’exministre i exalcalde de Vitòria Alfonso Alonso, al debat d’ETB, i aquella mirada en silenci li ha fet la campanya.

Iñaki Goirizelaia, rector de la Universitat del País Basc

Com si se li hagués encomanat la distensió, l’escriptor Bernardo Atxaga va aparèixer l’altre dia per Bilbao per oferir un recital poètic al teatre de la BBK a la Gran Via. Fa anys Atxaga deia que ETA era com una motxilla que els bascos es posaven cada dia en sortir de casa. “Doncs ara estem convalescents. Ens fa mal el cap. Volem una estona de calma. És que la tensió era enorme, hòstia. Anaves al parc amb les nenes i havies de travessar una concentració de familiars de presos i gent escridassant-se. Hem callat perquè penses que si dius el que opines serà pitjor. Per això el PNB està tan assossegat i ha arrossegat Bildu en aquest perfil baix, i per això Urkullu està tan insípid i entra tan bé, perquè és el que la societat vol”.

El degà de l’escola de negocis de Deusto, Guillermo Dorronsoro ho corrobora davant la façana de la històrica Comercial, on han estudiat els cadells de la classe alta basca de l’últim segle: “Urkullu no enganya. Ell vol una nació basca independent. Però quan li preguntes com ho farà et diu que tan bé com pugui. El PNB ja ens va vendre la moto amb el pla Ibarretxe i la gent no el va comprar”.

Koldo Saratxaga, creador de cooperatives

El rector de la Universitat del País Basc (UPV-EHU), Iñaki Goirizelaia (germà de l’advocada de l’esquerra abertzale Jone Goirizelaia), ho remata davant un campus que recorda al de l’Autònoma, a Bellaterra: “Aquí es viu bé. I a la UPV-EHU estem treballant com mai s’ha treballat. Hi havia professors amenaçats que van haver de marxar i estudiants assetjats políticament per companys. Ara res. En crispació, estem fins i tot a anys llum de la societat catalana. Aquí vénen rectors de tot Espanya i m’expliquen que sovint han de suspendre actes perquè algú els boicoteja. Aquí no se suspèn ni bojos. Hi ha moltíssima més pau a Euskadi que a Espanya”.

La indústria és el 23% del PIB basc, però abans de la crisi fregava el 30%. Aquesta campanya ha anat de com tornar-hi, de com mantenir la tradició cooperativa basca. El BBVA i Iberdrola s’han globalitzat i tenen l’equip directiu a Madrid però la seu fiscal l’han deixat a Euskadi, i hi celebren les juntes d’accionistes. Iberdrola ha deixat la direcció de compres a Bilbao. CAF hi ha mantingut la R+D. Són les típiques empreses de les quals els pares bascos continuen comprant accions per posar-les a nom dels nens quan neixen. I de fons, intocable per a tothom, excepte per a Ciutadans, i així li anirà, el concert. Diu el degà de l’escola de negocis de Deusto: “No es pot entendre l’economia basca sense el concert. Té un gran avantatge: que ens fa responsables. Si fem males polítiques econòmiques o recaptem malament, els que patim som nosaltres. El concert exigeix responsabilitat i encert en les polítiques”.

-Qui va ser l’arquitecte del sistema?

-Pedro Luis Uriarte, primer conseller d’Hisenda del govern basc.

-Va estudiar a Deusto?

-Per descomptat.

El degà m’acompanya a parlar amb alumnes. N’hi ha que van encorbatats. Ja són auditors, que han plegat de l’oficina i a la tarda fan el màster, pel quan paguen uns 10.000 euros per curs. Parlo amb companys seus:

-Com veieu les eleccions?

-Al pas que van ja podrien fer les quartes directament. És una falta de respecte.

-Què vols dir amb “les quartes”?

I una col·lega aclareix al confós:

-No diu les espanyoles, diu les del diumenge.

-Ah. Guanyarà el PNB.

Poca passió política entre els més joves. “Cosa que no vol dir -explica Atxaga- que no es comprometin en res”. I un professor de la UPV-EHU rebla: “Ara mateix entre els joves domina el feminisme, l’ecologisme i l’animalisme. L’ecologisme és de per omplir-se la boca, perquè el campus està més brut que mai, però d’aquí trenta anys serà difícil no ser vegà, i demanar carn en un restaurant acabarà sent obscè”.

A una hora i mitja de la ria del Nerbion, a Zizurkil, Guipúscoa, Koldo Saratxaga, a punt de complir els 70, fa el que ha fet tota la vida: fer guanyar diners a les cooperatives. Va reflotar Irizar, fabricant d’autobusos, i el cas s’ha ensenyat a Harvard. A Euskadi diuen: “Això no ho arregla ni el Koldo”. Ens rep al despatx d’un fabricant de forns que fa quatre anys estava a punt de tancar: “Normalment quan arribo a aquestes llocs em trobo gerents que no informen, cooperativistes sense cap esperit, treballadors desmotivats i caps sense projecte”.

-I vostè què els hi diu?

-Una vegada els hi vaig dir: “Podeu acabar tots rics”. La frase es va fer famosa. També els hi dic: “Si no me’n surto, la culpa serà vostra. Però si va bé, el mèrit també serà vostre”.

-I quin és el secret?

-Bon producte, compromís intern i buscar més mercat. Sense mercats no hi ha productes. I bon servei postvenda.

-I això és tot?

-No, miri, a mi m’agrada més el risc que un xumet a un nen. He arribat a tenir dues filles i 13 crèdits. He viscut dos anys en una caravana. Però ¿sap quin és el veritable secret? Informar el treballador. Sóc un boig de la informació. No és ètic no dir-li a un treballador com està la cartera de comandes. Com sap si l’any que ve podrà enviar la seva filla la universitat? Com vol sentir passió pel Barça si no sap ni qui juga ni a qui fitxen? Doncs a l’empresa igual. “És que no informen”, diuen als tallers. “És que no pregunten”, diu el gerent. És difícil sentir passió per una cosa que desconeixes.

-I les eleccions?

-Al País Basc estem en un balneari envoltat de minitsunamis: Catalunya i la independència, el Brexit, el terrorisme a França, a Espanya no tenen govern, Merkel i la ultradreta. La nostra dreta no hi té res a veure. No té oculta l’extrema dreta com el PP. Hem sigut poc ambiciosos: Euskadi és una joia.

stats