Publicitat
Publicitat

Fabra no pot moure un euro sense el permís de Madrid

Hisenda ja tutela les finances de la Generalitat Valenciana

La Generalitat Valenciana és de facto una administració intervinguda per Madrid. A poc a poc el ministeri d'Hisenda ha anat prenent el control de totes les despeses i decideix què es fa amb cada euro.

"Hem deixat València despullada". Amb aquesta frase fonts del govern espanyol explicaven ahir a l'ARA l'abast de la tutela que des de fa mesos imparteix el ministeri d'Hisenda sobre els comptes públics del País Valencià. De fet, l'executiu es vanta d'haver gairebé redactat el pla de reducció del dèficit públic que presentarà avui el País Valencià en el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

A diferència d'altres comunitats amb dificultats financeres, com Catalunya i Andalusia, les mateixes fonts del govern central destaquen que no ha estat Hisenda qui ha pressionat el País Valencià perquè impulsi polítiques d'ajust, sinó que ha estat a l'inrevés: l'executiu d'Alberto Fabra ha demanat auxili al de Mariano Rajoy, cosa que suposa, de fet, una espècie d'intervenció pactada.

L'ombra d'una possible intervenció plana sobre el País Valencià des que es va començar a debatre la llei d'estabilitat pressupostària, que preveu aquesta solució per a les autonomies que no siguin capaces de complir els objectius de dèficit. Tots els indicadors econòmics revelen l'asfíxia que viu el País Valencià per fer front a les seves obligacions, tot i que des del juliol del 2011 ha aplicat severes mesures d'ajust.

Un deute de 20.000 milions

Els comptes públics valencians van tancar el 2011 amb un dèficit del 3,68%. Per assolir l'objectiu de l'1,5%, la Generalitat ha de retallar aquest any 2.260 milions. Però, a més del dèficit, el deute acumulat també arriba a xifres astronòmiques: uns 20.000 milions. La situació agònica de la caixa pública ha obligat Fabra a retallar de totes les partides des que va accedir al càrrec el juliol passat. Les mesures d'estalvi que destaquen més són la privatització de la gestió de la sanitat, la retallada en les retribucions salarials dels funcionaris i la reestructuració del sector públic. Durant els anys de bonança econòmica el sector públic valencià va créixer de manera vertiginosa. Fins a un total de 46 fundacions i empreses públiques van créixer sota les faldes de la Generalitat, encara que en poques setmanes la majoria es liquidaran i en quedaran només sis. Una maniobra que permetrà estalviar 120 milions. Un dels casos més coneguts és l'ERO previst per a Ràdio Televisió Valenciana, que deixarà al carrer entre 800 i 1.000 treballadors dels 1.800 que té ara.

Un altre dels aspectes que més preocupa Fabra és la dificultat per aconseguir refinançar el deute de la Generalitat. El seu govern haurà de fer front aquest any a venciments per un valor aproximat de 5.000 milions, i la qualificació del bo porqueria del deute valencià complica el refinançament. Alguns d'aquests venciments han hagut de ser coberts amb crèdits ICO del govern espanyol i d'altres amb entitats financeres però a un alt cost. El País Valencià creu que l'única solució són els hispabons, que permetrien reduir el cost dels interessos del deute.

Un panorama molt poc encoratjador que ha portat el mateix Fabra a obrir la porta a una eventual intervenció. Ahir va dir que afronta el CPFF amb "moltíssima tranquil·litat" perquè s'han fet "els deures", això sí, sota la tutela de Madrid.

Més continguts de