Podem i IU es posen la setmana que ve com a límit per segellar una aliança electoral
Constaten "punts importants" que dificulten l'acord. Els grans esculls: la posició de Garzón a la llista per Madrid i el repartiment de les subvencions
MadridEl pacte per a una aliança electoral entre Podem i IU ja és més a prop. Els dos partits s'han posat com a data límit la setmana que ve, ja que han de registrar la coalició abans del 13 de maig i abans els toca preguntar a les seves bases sobre el pacte. La consulta d'IU se celebrarà del 2 al 4 de maig, preveient que llavors encara no hi hagi tancat un acord. La pregunta serà: "¿Aproves una coalició electoral amb Podem i altres forces de cara a les eleccions del 26 de juny?". La del partit morat encara no està formulada, però la consulta està prevista per a finals de la setmana que ve.
Els secretaris d'organització de Podem i IU, Pablo Echenique i Adolfo Barrena, s'han tornat a reunir aquest divendres a Saragossa per abordar la possibilitat de posar en marxa un "procés de confluència" el 26-J, segons ha informat el partit morat en un comunicat. Fa dues setmanes que mantenen contactes regulars per arribar a la taula de negociació final, prevista per a la setmana que ve, amb les mínimes divergències. Tots dos han considerat que ha estat una "reunió de treball fructífera", tot i que "també ha servit per constatar que hi ha punts importants que separen les dues formacions i intentaran trobar un punt intermedi". Seguiran treballant durant tot el cap de setmana per "intentar apropar posicions".
Els últims esculls de la negociació
Els dos principals problemes són la ubicació en les llistes, principalment del candidat d'IU, Alberto Garzón, i el repartiment de les subvencions electorals. El líder de Podem, Pablo Iglesias, ha insistit que vol el seu portaveu al Congrés, Íñigo Errejón, com a número tres per Madrid –no pot ser el número dos perquè es tracta de llistes cremallera–. IU reclama que la tercera posició sigui per a Garzón i en cap cas està disposat a posar-lo de cap de cartell en una altra circumscripció.
Fonts de la direcció d'IU asseguren que estan disposats a cedir en aquest sentit sempre que se situï més membres de la seva formació en els llocs de sortida. És a dir, que puguin acabar sent escollits diputats. Fonts de Podem calculen que a IU li pertocarien entre 5 i 8 posicions si es tenen en compte els sondejos actuals i el que hauria tret el 20-D si no fos per les limitacions de la llei electoral. Un dels feus dels republicans és Andalusia, on van treure un 25% del gairebé milió de vots del 20-D.
La qüestió econòmica
El tema econòmic no és menor per a IU. Es tracta d'un partit amb nou milions d'euros de deute que té, a més, pendent pagar encara al ministeri de l'Interior el 'mailing' electoral, ja que no va poder cobrar la subvenció electoral en no poder conformar un grup propi al Congrés.
Els esculls que ara mateix ja s'han salvat, segons fonts dels dos partits, són tant la forma jurídica –una coalició electoral a nivell de tot l'Estat– com també el nom. Podem s'havia negat per activa i per passiva a permetre sumar les sigles d'IU, però s'està intentant trobar un punt intermedi. Una de les opcions seria "Unitat Popular", el nom amb què ja va participar Garzón el 20-D, i incloure el logotip d'IU d'alguna manera a la papereta.
