DISCURS UNIONISTA
Política 01/09/2015

Iceta s’aferra al PSOE i acata l’estratègia que marca Pedro Sánchez

La cúpula del PSC tanca files amb Ferraz i aplaudeix l’article de Felipe González

Sara González
3 min
La comunió dels socialistes catalans amb el PSOE és, ara mateix, total, cosa que s’evidenciarà amb la presència de Felipe González i Pedro Sánchez en la campanya electoral.

BarcelonaEls socialistes catalans ho diuen des de fa mesos: volen actuar com a àrbitres del procés i fer de partit frontissa. Però ho tenen difícil perquè el PSOE, pensant en l’assalt a la Moncloa, entona amb insistència un discurs inequívocament antiindependentista que vol que el PSC assumeixi com a propi. L’últim capítol l’ha protagonitzat l’expresident del govern espanyol Felipe González amb la seva dura carta adreçada als catalans, en la qual equipara el procés sobiranista amb el nazisme i el feixisme. La carta l’han celebrat tant el PSOE com el mateix PP, i els socialistes catalans no han tingut més remei que aplaudir-la, també. La preocupació per no exhibir cap divergència és tanta que el líder del PSOE ha previst sis dies de campanya més un en precampanya amb el PSC.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els de Miquel Iceta ho tenen difícil per desmarcar-se d’un discurs que saben que acaba generant un efecte rebot entre l’electorat independentista, encara que no ho reconeguin de portes enfora. De fet, el primer secretari ja en va experimentar en pròpia pell els efectes quan l’octubre passat va fer un paral·lelisme entre les eleccions plebiscitàries i l’Alemanya nazi. Tot i això, Iceta va tornar a aplaudir ahir la carta i va intentar deixar en fora de joc els populars: “¿També agraeixen que els digui immobilistes?”, va etzibar.

Inquietud d’alguns dirigents

Amb tot, ja fa setmanes que altres dirigents de la cúpula de Nicaragua alerten que aquest discurs del PSOE flirteja amb la idea de ser una “versió soft del PP” que no els convé, perquè acaba ancorant el PSC en el mateix bloc que el PP i C’s. “On coincidim és en les tesis centrals de la carta, que són les d’un ciutadà i un president del govern que té un profund amor i estima per Catalunya”, va certificar el portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando.

Ara per ara, la comunió dels socialistes catalans amb Ferraz és total i fins i tot González té garantida la presència en la campanya catalana. De fet, la carta és la continuació d’una línia que el PSOE ha seguit aquest estiu i que s’ha fet evident quan ha demanat al PSC que castigués els regidors i alcaldes que afavorissin l’adhesió dels seus municipis a l’AMI o bé quan ha deixat clar que no està disposat a acceptar un pacte fiscal. A tot això s’hi suma que Sánchez no està disposat a reconèixer Catalunya com a nació, una condició que, juntament amb un tracte fiscal diferenciat, el PSC considera clau perquè la reforma federal sigui creïble per als catalans. “No pot ser un estat federal que reprodueixi el model autonòmic”, diu un membre de la direcció del PSC.

Malgrat tot, Iceta no es pot permetre a hores d’ara cap símptoma de discrepància amb un PSOE que pensa més en les eleccions generals que no pas en unes eleccions catalanes en les quals té coll avall que acabarà jugant, segons apunten les enquestes, un paper secundari. El missatge de la campanya electoral se centrarà en el mínim comú denominador: reforma federal de la Constitució amb reconeixement de les singularitats lingüístiques i culturals. Sense especificar gaire més, per no trepitjar ulls de poll.

Els ex-PSC critiquen la carta “Als catalans”

La carta “Als catalans”de Felipe González a El País va indignar bona part dels que un dia van tenir carnet del PSC. “L’Estatut del 2006 va ser l’últim intent d’encaix de Catalunya en l’Espanya autonòmica”, va replicar l’exconsellera Marina Geli. “És la carta d’un conservador al servei de l’immobilisme i de l’statu quo ”, va afegir el líder d’Avancem, Joan Ignasi Elena. D’altres, com Toni Comin, que ara és el número 11 de la llista de Junts pel Sí, van ironitzar: “Mai m’hauria imaginat que algú pogués ser Albània, Syriza i la Itàlia i l’Alemanya dels anys 30 tot alhora”.

stats