Anna Gabriel i Inés Arrimadas, opinions creuades: "La política catalana, com la societat, és masclista"

BarcelonaINÉS ARRIMADAS: “Tenim un problema amb la maternitat, és un focus de desigualtat”

Inés Arrimadas és la cap de l’oposició a Catalunya. Amb 34 anys va agafar el relleu a Albert Rivera (C’s). La seva feminitat domina la percepció i la imatge pública construïda. Reclama que “la valentia no s’associï només a un rol masculí”.

La política és masclista?

Encara vivim en una societat on hi ha masclisme, i la política és un reflex de la societat. Hi ha més masclisme com més exposició mediàtica té la feina, i en política, la pressió que tenim és més forta que en altres sectors. Les dones que estem en projectes polítics hem rebut insults o s’ha posat en qüestió el nostre lideratge pel fet de ser dones.

Quin és l’insult, associat al seu gènere, que més la molesta?

Dir que les dones hi som perquè s’ha de complir una quota, o que al darrere tenim un home que ens diu què hem de pensar.

¿Creu que la seva capacitat es posa en dubte?

Tinc la percepció que quan es parla de dones en llocs de responsabilitat hi ha una ombra de dubte. Hi ha qüestions que es posa en dubte que una dona les pugui tirar endavant. La valentia està associada al rol masculí, i això en política em preocupa.

Hi ha un tipus de lideratge femení?

Hi ha qüestions que estan més a prop de l’estil femení de lideratge que del masculí. Les empreses amb una direcció mixta o igualitària tenen uns valors afegits que les converteixen en més competitives i eficients. La combinació és la perfecció.

Quins són aquests valors?

Diàleg, no intentar guanyar i quedar per sobre dels altres sinó arribar a un consens bo per a tots. Són valors que no tan sols tenim les dones, però les dinàmiques socials ens han portat a desenvolupar-los més.

A les últimes eleccions només hi havia una cap de llista, vostè. ¿Això li creava incomoditat o li era igual?

Incomoditat no, però sorpresa sí. Perquè hi ha moltes dones capacitades per ser caps de llista. També li dic que a la militància de base dels partits hi ha més homes que dones.

¿Hi ha un punt vital en què les dones s’autodescarten o les descarten?

Moltes dones no volen accedir a determinats càrrecs perquè tenen assumits una sèrie de rols. La taxa d’ocupació d’homes i dones sense càrrega familiar és molt semblant, però, quan apareix la maternitat, la taxa d’ocupació de les dones cau estrepitosament. Tenim un problema amb la maternitat, és un focus de desigualtat, per això una de les principals mesures que s’ha d’impulsar és la igualtat dels permisos de paternitat i maternitat. Ho dic com a dona de 34 anys. Hi ha dones, en la política i en llocs directius d’empreses, que han renunciat a ser mares perquè ho han vist incompatible amb els seus llocs de treball.

Està d’acord amb les quotes?

Tenen efectes positius, com visualitzar la dona en llocs de responsabilitat, però també negatius. No poden ser la solució perquè deixem de banda els problemes de base. Fent un símil amb l’atletisme, la quota garanteix que les dones siguem al podi, però hem de remoure els obstacles que ens trobem a la pista i que no tenen els homes.

Com es remouen els obstacles?

Acabar amb la bretxa salarial, que està a prop del 20%, a través de control i transparència. També en l’àmbit de la sensibilització. Tots rebem missatges dels mitjans de comunicació o de l’educació que reprodueixen rols desiguals. El problema no és només moral, sinó també econòmic. Perdem talent de dones que perquè són mares o per complir amb els rols socials no assumeixen determinades tasques.

Sent la pressió de demostrar?

Les dones hem de demostrar més que ningú que som vàlides. També hem de fer notar que no som tan dolentes, ja que sembla que si arribem a llocs de responsabilitats és perquè som manaires.

¿S’han consolidat els drets de les dones?

Hem arribat a la igualtat formal, en drets, però no efectiva. La crisi ha deixat palès que la desigualtat entre homes i dones ha crescut.

En la seva vida privada, ¿les hores no remunerades a casa com es reparteixen?

No em puc queixar. Sóc una dona que té tan assumida la lluita que hem de fer per aconseguir la igualtat que estic contenta del repartiment igualitari que tenim en les tasques domèstiques. Però les dades diuen que les dones hi dediquem més hores.

Quan llegeix una crònica del debat d’investidura, i se li diu que és vistosa, i d’Anna Gabriel que té una aparença zapatista, què pensa?

Era una crònica del debat d’investidura, en què en els homes s’entrava en el contingut, si havien estat més ferms o dialogants. I em trobo que em posaven “vistosa” perquè portava una jaqueta groga, ¿i això què tenia a veure amb la intervenció? Estic convençuda que són rols que no som conscients que reproduïm.

Segur que hi ha qui pensa que vostè té avantatges pel fet de ser dona.

Doncs no. Les dones estem sota un qüestionament al qual no estan sotmesos els homes. Però no vull arribar al punt de dir que si no aconsegueixo un objectiu és perquè sóc dona, no em serveix el masclisme com a excusa per a tot.

*

ANNA GABRIEL: “Una cosa és donar color a la bancada i una altra que prenguis decisions”

Anna Gabriel és una de les líders de la CUP. Radical en el fons i la forma, no s’escapa dels insults de gènere.

És masclista la política?

És masclista la societat catalana i la política, que forma part de qualsevol societat, també és masclista.

Quin insult li ha dolgut més?

Em costaria triar-lo. En clau patriarcal, que se’m digui puta traïdora, amargada o malfollada, és desagradable.

¿Amargada perquè no té la imatge de dona suau?

Les dones tenim com a éssers complexos moments de tot. Podem ser dolces i entranyables però també contundents. Reduir-nos només a un aspecte del nostre caràcter és masclisme.

Perquè el tòpic diu que les dones han de ser...

Carinyoses, submises, tranquil·les, obedients. I no pertoca que una dona defensi el que pensa amb total vehemència. Hem entès que no podíem tenir Parlaments o plenaris només formats per homes. Hem tolerat això. Però que siguis en els llocs de presa de decisions fa més nosa. Per anar bé, a la segona fila i per donar una mica de color a la bancada.

¿I que només hi hagi una dona candidata a la política catalana quina opinió li mereix?

És molt significatiu. La llei d’igualtat obliga a un mínim de dones a les llistes electorals, però no diu que també les hagin d’encapçalar, o que per circumscripcions hi hagi d’haver paritat.

Està a favor de les quotes?

Sí, però no ho resolen tot. S’ha d’anar a mesures molt més profundes que disseccionin tot l’imaginari i el sistema patriarcal. Però no és menys cert que si no tinguéssim les quotes no corregiríem totes les disfuncions, anomalies, que genera la societat patriarcal. Som el 50% de la població o més i, en canvi, de manera natural no som en el 50% o més de llocs de representació o de presa de decisions. Per tant aquesta crítica tan ferotge al sistema de quotes no la comparteixo, perquè no trobo la mateixa contundència criticant altres intervencions legislatives. I, d’altra banda, em molesta que es digui que amb aquest sistema es promou que hi hagi dones en determinats llocs només pel fet de ser dones. Com si amb els homes això no passés. Com si els homes fossin tots absolutament intel·ligents, valuosos, eficaços. Són on són justament perquè són homes.

Quins són aquests obstacles principals que els homes no tenen?

Ells tenen tot un sistema de privilegis que el sistema patriarcal els atorga i del qual sovint no tenen consciència que són privilegis. Quan una nena comença a decidir què vol ser de gran, hi ha coses que es planteja i altres que no perquè en el seu imaginari estan relacionades amb homes. Per tant, hem de moure obstacles que tenen a veure amb una dimensió molt interna de com volem viure. Hem d’estar aguantant que, per exemple, del ple d’investidura, d’uns portaveus es comenti el discurs, i sobre la senyora Arrimadas i sobre mi es comenti com anàvem vestides.

Per arribar a determinat nivell de presa de decisions, a un home no li cal, però una dona ha d’endarrerir la maternitat?

És un tema complicat. Per al feminisme radical, les dones no ens hem de veure sotmeses a la lògica reproductora. Pel fet de ser dones sembla que hem de ser mares algun dia, i representa que tenim un rellotge biològic, i és una disfunció no voler ser-ho. Això està contestat des d’una perspectiva d’autonomia i sobirania del nostre cos, i també per altres formes de maternitat, més socialitzada. També és veritat que quan prens una determinada opció de vida, que en el meu cas ha sigut militant, optes per fer unes determinades coses i altres no t’hi caben. Prens la decisió de no ser mare perquè has optat per fer altres coses.

Pel que fa a les hores no remunerades, a casa seva, hi surt guanyant o perdent?

A nivell personal no ho tinc gens complicat, perquè no tinc fills ni gent a càrrec. He de gestionar molt poques horetes. I també és veritat que en el nostre entorn tenim companys que militen també en el feminisme, i que no canvien en privat.

Diuen que les dones lideren d’una altra manera.

Hi ha lideratges naturals, carismàtics, que es poden donar en homes i en dones. I afortunadament cada vegada hi ha més lideratges feministes. Que no vulguis que el teu lideratge sigui en mera clau de dona, i per tant un cos sexuat d’una determinada manera, sinó que el lideratge el puguis aprofitar per posar el feminisme on puguis.

Una proposta per anivellar la igualtat d’oportunitats.

Una legislació laboral que estipuli un salari mínim suficient. En termes de feminicidis i de violència masclista hem de millorar moltíssim les mesures de prevenció, detecció i seguiment, de vigilància i seguretat de les víctimes. També vull pensar que algun dia podrem assistir a una publicitat on les dones no apareguem com a objectes.

El llenguatge en femení?

És contestar aquest aparentment neutre ús del llenguatge, que no ho és en absolut.