Inquietud als partits estatals: Ciutadans, un aliat o un perill?

MadridCiutadans (C’s) fascina la societat madrilenya en la mateixa mesura que inquieta els seus partits. La formació, que proclama que no és “ni vermella ni blava”, la marca que basa el seu èxit en una oferta a la carta per no espantar ningú, ha fet entrar en estat de xoc els competidors electorals. La irrupció d’Albert Rivera en el mapa polític espanyol ha enviat la UPyD de Rosa Díez fora de la carretera i ha evidenciat el nerviosisme del bipartidisme. Fins i tot Podem, que s’ha vist desplaçat del centre del focus mediàtic, ha hagut de posicionar-se sobre el nou actor i ha posat al descobert les contradiccions internes que els provoca.

El Madrid del poder fa temps que avisa Mariano Rajoy que, si vol continuar a la Moncloa, haurà de refiar-se del polític català, malgrat la nul·la simpatia que el cap de l’executiu espanyol sent per tot aquell que sobresurt al marge dels partits tradicionals. A aquests missatges -Rivera no té mai un no per a cap fòrum d’opinió madrileny- s’hi sumen les enquestes. L’última ahir, al diari El País, que dibuixa gairebé un empat a quatre. En privat, la direcció del PP dóna per fet que després del 24 de maig haurà de buscar socis de govern. És la tesi que ja expressen en públic molts dels candidats que se la juguen ara a les urnes. Tot i això, l’entesa amb C’s ni és còmoda ni agrada a la seu del carrer Génova, començant pel seu president, que no vol tenir les mans lligades per ningú quan arribin les eleccions espanyoles, a finals d’any.

En aquest escenari es mou l’estratègia popular. En el voler i doler. Rajoy carrega contra Rivera al matí, per no alimentar una potencial amenaça, i els barons territorials proven de guarir les ferides a la tarda, festejant un futur aliat.

Fidel a la consigna que l’encert en política és mesurar bé els temps, Rajoy confia que al novembre el suflé de les forces emergents haurà baixat, en part pel desgast que hagin d’assumir a les comunitats i ajuntaments on governin. Fonts del PP creuen que hi ha una dosi elevada de moda passatgera i recorden que hi ha sondejos que donen la victòria a aquests nous partits en alguns indrets on ni tan sols tenen candidat.

Entre els platós i l’Íbex-35

De moment, el debat a Madrid es mou en bona mesura en el terreny de les percepcions. Els mitjans de comunicació estatals s’han bolcat en Rivera, i això augmenta la incertesa de populars i socialistes sobre la dimensió real del nou actor en joc. Periodistes influents del centredreta, com l’exdirector d’ El Mundo Pedro J. Ramírez, han abandonat Rosa Díez -la gran damnificada d’aquesta operació de recanvi liberal- i han apadrinat un partit nascut de l’espanyolisme a Catalunya, crescut als platós de televisió i enfortit pels errors del bipartidisme. Ramírez té clar que C’s és una amenaça directa per al PP i el PSOE. “Si jo fos Albert Rivera, em prepararia per afrontar totes les modalitats de la guerra bruta”, ha escrit al blog del seu nou projecte, El Español.

A part de la boira mediàtica, l’altre element que desconcerta a les sales de màquines de Génova i Ferraz és si realment el món financer ha fet una aposta política per Ciutadans. ¿Darrere Rivera hi ha les empreses de l’Íbex-35, com s’ha dit? Per a aquesta campanya, la formació preveu gastar 1,5 milions que provenen, segons afirma, dels ingressos propis, d’un crèdit bancari i de les donacions.

El que és evident és que una part de l’empresariat mira amb bons ulls una força que pot desplaçar els nacionalistes catalans i bascos com a grup frontissa al Congrés i evitar que el nou àrbitre sigui Pablo Iglesias. Aquest bon feeling amb el món dels diners fa més difícil l’opció de carregar sense miraments contra les propostes del nouvingut. El gran retret és la inexperiència en la gestió. Cal tenir present que a l’òrbita de Ciutadans s’hi situen economistes com Luis Garicano, un dels responsables del programa econòmic; Ángel de la Fuente, director de Fedea (centre d’anàlisi lligat a les grans empreses) i qui va calcular les balances fiscals per a Montoro, i Manuel Conthe, expresident de la Comissió Nacional del Mercat de Valors en l’etapa socialista.

Els lligams de Rivera amb tots aquests sectors han acabat provocant vaivens a Podem a l’hora de decidir si C’s és nova o vella política, a partir dels seus criteris. Divendres el cap de llista de la formació d’esquerres a la Comunitat de Madrid, José Manuel López, definia l’operació Rivera com un “lífting” de les elits espanyoles. Al seu costat, Ramón Espinar, número 3 de la candidatura, el matisava i deia que Podem està obert a dialogar amb qui faci seves les propostes de regeneració democràtica. Però a mesura que C’s els ha començat a trepitjar els talons, els d’Iglesias han endurit el to. El secretari general de Podem els ha qualificat de “recanvi” i ha assegurat que “no és bona notícia” que Esperanza Aguirre, l’Íbex-35 i el president de la CEOE, Joan Rosell, celebrin les mesures econòmiques que proposa la formació taronja.

Els socialistes intenten posar-se de perfil en aquest debat, malgrat que la formació catalana ha pouat a les seves files, per exemple, fitxant Miguel García, un històric del PSC a l’Hospitalet. Pedro Sánchez qualifica C’s de “dreta civilitzada” per provar d’erosionar el PP però també està pendent de si Susana Díaz s’acaba aferrant a ells per a la investidura a Andalusia. Rivera fascina però també inquieta a Madrid.