Publicitat
Publicitat

EUSKADI BUSCA LA PAU

Fernández Díaz justifica alterar el cens com un "imperatiu ètic" pels efectes del terrorisme

Interior obre el procés perquè els bascos 'exiliats' per ETA votin

El ministre de l'Interior ja ha donat llum verda al procés que ha de bastir jurídicament l'alteració del cens electoral basc perquè puguin votar a les autonòmiques persones que viuen a fora d'Euskadi.

El ministre de l'Interior va demanar ahir oficialment al Centre d'Estudis Polítics i Institucionals que comenci les tasques que han de permetre trobar els arguments legals per modificar la llei electoral perquè els bascos residents a fora d'Euskadi puguin votar a les eleccions basques, previstes per a l'any que ve si no s'avancen. Es tracta de ciutadans que haurien canviat de residència fugint de la violència d'ETA. L'objectiu del govern espanyol és forçar una modificació del cens per intentar aturar una més que probable majoria nacionalista. La iniciativa ha provocat el rebuig de la majoria de la societat basca, amb el lehendakari, Patxi López, al capdavant, perquè no la veuen ni necessària ni legítima.

Aliè a qualsevol crítica, el govern del PP està disposat a tirar endavant la mesura i ahir el ministre de l'Interior va justificar-la com un "imperatiu ètic" en una conferència que va pronunciar al Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals. Jorge Fernández Díaz va recordar que també hi va haver crítiques a la llei de partits i, en canvi, s'ha demostrat que va ser un instrument "útil" per lluitar contra ETA i el seu entorn. La llei va impedir que l'esquerra abertzale pogués participar a les eleccions. El ministre va apel·lar en la seva conferència d'ahir precisament al dret a la participació política, però referint-se als ciutadans que han hagut d'abandonar Euskadi per la violència d'ETA i als quals cal fer "justícia i reparació".

L'anàlisi que va fer Fernández Díaz és que ETA no era només "mort i violència", sinó també "un intent totalitari d'imposar l'extermini de la llibertat de pensament i del pluralisme polític" amb l'objectiu de "crear un país d'independentistes i radicals". Un dels efectes de la seva actuació va ser la "mutilació" dels drets polítics, "per la qual alguns ciutadans es van veure obligats a sortir del País Basc fugint de la violència, l'amenaça i la coacció".

Un problema de "qualitat"

En cap moment el ministre va especificar quantes persones es podrien trobar en aquesta situació i ho va justificar assegurant que el més important "no és saber quants", sinó la importància "qualitativa" que té aquest fet per a una democràcia. Del que es tracta, va dir, és de reparar el "silenci forçós" imposat a molts ciutadans i la "intolerable mordassa" que la violència ha deixat. Fernández Díaz va admetre que modificar la llei electoral amb aquest argument pot comportar una "certa complexitat jurídico-constitucional", però es va mostrar convençut que la rellevància acadèmica del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals i la "solvència professional" dels seus experts trobaran el camí.

Per defugir les acusacions de voler alterar el resultat de les pròximes eleccions basques, que si s'avancen podrien ser aquesta tardor, el ministre va demanar als experts que treballin "sense apassionament ni precipitació" i que hi dediquin "el temps que sigui necessari". Fins i tot va citar Churchill i va recordar que "el polític es converteix en estadista quan comença a pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions".

Tot i la calma el ministre els va deixar clar que el govern té "plena voluntat" de tirar endavant aquesta reforma i va recordar que molts dels avenços en la lluita contra el terrorisme han anat precedits de "passos ferms i decidits en el món del dret", com la llei de partits. Aquí va aprofitar per rebutjar les crítiques que ha despertat la intenció de canviar la llei electoral i va recordar "l'escepticisme inicial" que va despertar la llei de partits, que des del seu punt de vista ha estat clau per a la derrota d'ETA. Des del govern basc el seu homòleg, Rodolfo Ares, va rebutjar una vegada més la iniciativa i va explicar que hi ha "moltes dificultats" jurídiques per fer-la.

Més continguts de