Interior obre un conflicte amb el govern basc per les víctimes

BARCELONA.El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, busca un equilibri entre la radicalitat d'algunes associacions de víctimes que no volen que l'Estat faci cap cessió en el procés de pau amb ETA i el govern basc, que vol gestos de distensió. Però no se'n surt. Després de la manifestació de dissabte a Madrid de les víctimes d'ETA per protestar contra el pla de reinserció dels presos, el ministre va carregar ahir contra el decret per indemnitzar víctimes policials de mòbil polític entre el 1960 i el 1978, aprovat pel govern basc.

"Injust, lamentable i impresentable". Així va qualificar el titular d'Interior tota mesura que "en realitat o en aparença equipari unes víctimes amb unes altres". I és que per Fernández, en un context de lluita antiterrorista sempre es produeixen "danys col·laterals" i "actuacions no desitjables", però va defensar que no es poden posar a la mateixa altura de "l'actuació inhumana" d'ETA. Fins i tot va especificar que ni tan sols les víctimes dels GAL ni les del Batallón Vasco Español -que entre el 1975 i el 1981 va reivindicar fins a 24 atemptats, la majoria contra persones relacionades amb l'esquerra abertzale- es poden posar "mai al mateix nivell de les gairebé 900 víctimes d'ETA".

Famílies d'etarres beneficiades

El decret aprovat ahir pel govern basc pretén reparar econòmicament amb un límit de 390.000 euros tots els ferits i morts per abusos policials per part de funcionaris públics "en condicions d'impunitat i amb clara intencionalitat política" durant l'etapa predemocràtica. Així doncs, entre els beneficiaris s'indemnitzarà les famílies dels etarres Jon Paredes (Txiki) i Ángel Otaegi, que van ser sentenciats per un consell de guerra i afusellats el setembre del 1975. Aquest ha estat, precisament, un dels motius que ha generat més polèmica al voltant de la mesura.

"Les violències són diferents, però el patiment és el mateix, ja que totes les persones que pateixen violència, siguin del signe que siguin, pateixen igualment", va reblar la portaveu del govern basc, Idoia Mendia, que va recordar a Fernández que precisament el decret té el vistiplau del govern espanyol perquè ha incorporat les al·legacions que es van fer des del ministeri d'Hisenda, que és qui té les competències autonòmiques. "Un dirigent públic ha d'estar perfectament informat de tot el que pugui tenir incidència en l'àmbit de la seva activitat política", va etzibar Mendia.

La relliscada de Fernández el situa en una delicada situació que no satisfà ni el govern basc, que vol fer passos endavant en l'apropament de presos per tancar la xacra d'ETA, ni tampoc associacions de víctimes com l'AVT, que considera que el govern espanyol està cedint davant els etarres promovent polítiques de reinserció dels presos que permeten trobades entre víctimes i membres de l'organització.

ETA no es vol dissoldre

"Avui per avui ETA no vol la dissolució incondicional", va afirmar ahir el ministre d'Interior, que va explicar que aquesta és la conclusió a què arriben els informes de la Guàrdia Civil. "ETA considera que és més útil per als seus objectius mantenir la seva estructura debilitada en la clandestinitat", va afegir. Tot i això, Fernández va dir que l'organització es dissoldrà "a les bones", és a dir, per voluntat pròpia, o "a les males, gràcies a la força de l'estat de dret". També va recordar als abertzales, que "aspiren a governar el País Basc", que encara no han condemnat l'actuació d'ETA.