Irene Rigau augura noves imputacions pel futur referèndum si l'Estat manté la seva actitud

Barcelona"Si l'estat espanyol continua igual pot passar que hi torni a haver imputacions amb el futur referèndum". Aquesta és la predicció que ha fet l'exconsellera d'Ensenyament i actual diputada de Junts pel Sí Irene Rigau, en relació amb el que pot passar als responsables d'organitzar el nou referèndum la tardor de 2017, tenint en compte que l'Estat asseurà al banc dels acusats l'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i la mateixa Rigau. En aquest cas, serien l'actual president, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Exteriors, Raül Romeva.

Després que ahir el jutge emetés la interlocutòria d'obertura del judici oral del 9-N, l'exresponsable d'Ensenyament ha considerat que és "molt gros" que tractin com a "delinqüents" tres exmembres del Govern només per posar les urnes. "Si l'Estat és capaç d'això, hem de veure què més pot fer", ha considerat Rigau, i ha afegit que tot i que s'hagin lliurat de les penes de presó –el jutge no ha incorporat el delicte de malversació de fons públics–, cal seguir lluitant per la "llibertat col·lectiva" de poder expressar una opinió a les urnes.

És per això que l'exconsellera ha cridat a articular una resposta conjunta amb la ciutadania en contra de la judicialització del procés. Rigau ha recordat que no només ells es poden trobar en aquesta situació –tot i ser el procediment més avançat– perquè ja hi ha requeriments a tots els membres del Govern i a la mesa del Parlament, mentre que la Fiscalia prepara la querella contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. "Quin és el missatge? Ens volen espantar?", s'ha preguntat Rigau, i ha avnçat que creu que hi haurà condemna d'inhabilitació per a ella, Mas i Ortega amb la voluntat d'apartar-los de l'escenari polític.

Tot i que encara no hi ha data fixada pel judici oral, l'exconsellera l'ha situat l'estiu de l'any que ve. Un moment en què coincidirà, precisament, amb el clímax del procés d'independència abans del referèndum, ja que és llavors quan el Parlament preveu aprovar les lleis de desconnexió.