Política 16/02/2012

Irene Rigau: “És clar que es demana un esforç als mestres. Qui no n'ha hagut de fer, davant la crisi?”

La consellera d'Ensenyament treu ferro en una entrevista TV3 a les protestes dels docents i diu que forma part de la tasca de professor emportar-se feina a casa

Ara
2 min
Irene Rigau, a l'esquerra, durant l'esmorzar informatiu d'ahir a Madrid.

BarcelonaLa consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha tret ferro aquest dijous al matí a les tancades de professors a una quarantena de centres educatius catalans (una seixantena, segons les dades dels sindicats) com a protesta per les retallades.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En una entrevista a TV3, Rigau ha trobat "lògic" el descontentament per les mesures d'austeritat que aplica el Govern. Ha afegit, però, que els centres on hi ha hagut protestes representen l'1% dels 4.000 que hi ha a Catalunya.

Aquest fet, ha dit Rigau, permet parlar de "normalitat total al sistema". La consellera ha fet l'exercici, davant preguntes de l'entrevistadora Ariadna Oltra, de posar-se en la pell d'un docent, com ho havia estat, per veure com encaixaria les retallades. "Em costaria molt qüestionar determinades mesures" davant uns alumnes que tenen "els pares a l'atur o veuen perillar la seva feina", i ha recordat que els funcionaris tenen "la feina segura". Ha admès que el servidor públic "passa una època crítica", però ha recordat que també "juga amb un avantatge en relació amb els altres". “És clar que es demana un esforç als mestres. Qui no n'ha hagut de fer, davant la crisi?”, ha dit.

Un quart d'ESO més orientador

Davant la nova llei proposada pel ministre d'Educació per treure quart d'ESO i ampliar un any el batxillerat, Rigau ha insistit que s'hi oposa i proposa una alternativa: “Seria millor adaptar quart d'ESO a un curs d'orientació perquè els alumnes arribin més preparats al batxillerat i a la universitat”. Explica que, amb la nova llei, l'alumne acabarà una ESO gratuïta i obligatòria, però començarà un primer curs de batxillerat també obligatori, perquè l'obligatorietat és fins als 16 anys, però, en canvi, la gratuïtat de l'escolarització s'acaba.

Educació per a la ciutadania

Amb la reforma de l'assignatura d'educació per a la ciutadania, Rigau ha explicat que volen fer un model catalanitzat on, a part d'explicar la Constitució com mana Madrid, també s'explicarà l'Estat. Per la part més social, ha afegit que volen formar persones amb capacitats per a l'emprenedoria i capacitades per afrontar riscos.

Immersió lingüística

Rigau ha insistit que l'actual model d'immersió lingüística és molt bo i que de moment no necessita cap modificació. “Per als pares que demanen un ensenyament del català progressiu per als seus fills ho poden fer dels 3 a 6 anys; més, seria anar contra la nostra llei. Un model més dur només ens faria empitjorar com a societat”.

Construcció d'escoles

La consellera ha explicat que “abans de la crisi hi havia unes previsions de creixement que finalment no s'han donat”, al contrari: fins i tot la “demografia està decreixent perquè arriba menys gent i perquè molta altra marxa”. Rigau ha dit que s'hauran d'amortitzar les instal·lacions i adaptar-les als moviments demogràfics”.

Professionalització dels directors per les escoles públiques i concertades

Per tal de garantir una bona direcció escolar, Ensenyament ha fet una convocatòria per als directors d'escola, per poder garantir d'una banda la qualitat i de l'altra, posar directors qualificats per a uns 500 centres que no en tenen. Rigau ha afegit que “fins ara la mentalitat era que el claustre ho decidia tot, però quan l'equip està format per més de 60 professors hi ha d'haver un cap qualificat. Aquesta és una tasca que ningú vol fer”.

stats