Publicitat
Publicitat

DEBAT SOCIALISTA

Jaume Collboni: "No podem seguir dient un simple 'no' a l'autodeterminació"

Error "Vam llegir malament el 10-J. Ara no ens pot passar" Projecte "Hem de llançar un missatge clar: Espanya serà federal o no serà" Sensibilitat "Hem d'escoltar. Ningú pot pensar que som un partit sord"

Jaume Collboni hauria de ser, per extracció, un clàssic al PSC. Provinent de la cúpula d'UGT, aquest advocat barceloní de 43 anys és el nou home fort socialista al Parlament. Fuig, però, de l'esquema tradicional i vol "un partit de síntesi". I això vol dir assumir debats com el dret a decidir: ell per dir "no" a l'estat propi però assumint que té a la vora gent del "sí", com Ernest Maragall. Ahir, el president del grup, Xavier Sabaté, deia que el debat nacional no pot monopolitzar-ho tot, però Collboni no vol un "partit sord". Sabaté i Collboni seran l'Onze amb Núria de Gispert al Parlament rebent el secretariat de l'ANC, que ha convocat la marxa independentista.

Quina serà la línia d'oposició del PSC a partir d'ara?

Volem fer oposició útil per sortir de la crisi; útil per als col·lectius damnificats per les retallades; i clara, en el sentit que s'entengui que hi ha una manera diferent de fer les coses. El que ha passat és conseqüència lògica d'un canvi en la direcció del partit reflectit al grup parlamentari.

Què van fer malament Quim Nadal, Miquel Iceta i Laia Bonet?

Malament res. L'únic que ha passat aquí és que els canvis arran del congrés han tardat vuit mesos a arribar.

Jaume Collboni i Rocío Martínez es poden considerar renovació del partit, però Xavier Sabaté...

Primer, això de la renovació no té a veure amb l'edat. El senyor Sabaté té un grau suficient d'heterodòxia per pensar que és una persona amb plantejaments renovadors.

¿Vostè admet la pèrdua de pluralitat de què parlen Ernest Maragall i Marina Geli?

No. Jo crec que la pluralitat del futur serà diferent de la pluralitat històrica del PSC. La visió clàssica i simplificada de separar catalanistes i aparell ja no hi serà més.

Té por de fugues?

Jo espero que no, i crec que no n'hi haurà. Aquests dies estic parlant amb els diputats i tots tenim una inquietud legítima sobre el futur del partit, però no em plantejo ni m'imagino que marxin del partit.

Els canvis arriben a les portes d'una Diada històrica i del rescat. Se'ls ajunten amb unes primàries que poden distorsionar el seu discurs. Per aclarir coses, ¿Pere Navarro serà candidat a les primàries?

El primer secretari té un compromís adquirit amb les primàries perquè és un mandat del congrés i serà ell, si s'hi presenta, qui ho anunciarà. Jo puc dir que el que vol és que el procés es faci de manera transparent i sumatòria, és el compromís.

Sabaté va dir en la seva primera compareixença que no era contrari a un referèndum sobre l'encaix de Catalunya a Espanya. ¿És un pas cap on?

El PSC ha de fer dues coses: la primera és escoltar i no obviar tot el que s'està produint al voltant del debat nacional, i la segona fer-ne una interpretació adequada. Nosaltres, potser perquè teníem responsabilitats a tot arreu, no vam arribar a fer la lectura adequada del 10-J i ara crec que sí que estem en disposició de fer-la del que passarà l'11-S, però en clau federal, perquè és el nostre projecte. El que a nosaltres ens preocupa és l'endemà de la Diada i els partits centrals hem de donar una resposta a la situació i no fer veure que no ha passat res. En el nostre cas, com a federalistes, per llançar un missatge clar i contundent a l'Estat que Espanya serà federal o no serà. És en aquest sentit que Sabaté va dir que fins i tot pot ser positiu un referèndum d'autodeterminació. Si CiU defensa la independència ha de dir com ho farà, però al PSC hem d'entrar en el debat seriosament.

¿Diran, doncs, que al federalisme hi cap l'autodeterminació?

Conceptualment, l'autodeterminació és una idea de l'esquerra que havia estat en documents interns del PSC. No estic dient a dia d'avui que aquesta hagi de ser la resposta concreta del PSC l'endemà de la Diada, però sí que la resposta no pot continuar sent: "Aquí no hi tema". Això ja no és suficient. No podem seguir dient "no" i "prou" a l'autodeterminació.

Però vostès tenien raó en una cosa: l'autodeterminació no té cabuda a la Constitució del 1978.

A la Constitució no hi cap i tampoc hi ha una majoria parlamentària que ho plantegi de manera seriosa a Catalunya. ERC i SI sabem segur que sí, però CiU no se sap, i ho voldríem saber. Així com nosaltres no estem a favor de la independència i assumim una nova resposta federal, CiU sí que està obligada a aclarir cap on vol anar i, sobretot, governant.

Navarro ha dit que el seu PSC serà el primer a votar diferent del PSOE i donen a entendre que tindran grup propi a Madrid. ¿Aquest nou PSC pot ser també el primer que faci bandera de l'autodeterminació encara que per dir "no"?

A dia d'avui no ho puc assegurar perquè no sabem com evolucionarà tot plegat. Però cal tenir molt en compte que aquest PSC és el primer que es planteja coses que en 30 anys ningú s'havia plantejat al nostre partit. I crec que es valora poc, per cert.

¿Ho fan perquè l'eix de gravitació del catalanisme s'ha desplaçat?

Bé, té a veure amb un estat d'opinió. Un partit amb vocació majoritària ha de ser sensible al que passa a la societat i a les mancances en la relació Catalunya-Espanya, tot i que s'ha de dir que quan han manat les esquerres l'autogovern ha avançat molt. Hem d'escoltar. Ningú pot pensar que som un partit sord.

Com que no són independentistes no seran a la manifestació de la Diada. Unió tampoc ho és i hi serà.

És la seva decisió. Jo respecto molt la convocatòria i hi haurà votants i militants del PSC que hi seran, però hi ha molta gent en aquest país que no és independentista. I aquests tenen la seva representació política i nosaltres, en gran part, els representem amb una proposta que és l'Estatut del 2006. La nostra gent vol un grau de sobirania determinada, i hi ha un altre grup de gent que sí, que vol la independència, i que és cert que són més que abans. L'altre gran partit que té la responsabilitat de donar una resposta assenyada és CiU, i parlen de transició, després d'una Hisenda pròpia amb les diputacions, tot plegat bastant exòtic. I tot embolcallat d'un llenguatge bel·licista, cosa que sembla irresponsable d'un partit de govern.

¿És una cortina de fum per tapar el conflicte social per les retallades?

La tàctica política que està fent CiU és aquesta, i tothom ho veu.

Més continguts de