Publicitat
Publicitat

Jon Garai: "És difícil un escenari de pau amb 600 presos"

Expectant "Fins que Iosu no estigui en llibertat seguirem amb les protestes" Rajoy "Està aplicant receptes del passat, mesures repressives i venjatives, i així en lloc d'entesa es crea crispació"

Com valora l'excarceració de Iosu Uribetxeberria?

Cal deixar clar que no està en llibertat. Interior ha plantejat que cal concedir-li el tercer grau, que és un criteri i un pas fonamental, però l'última paraula encara la té l'Audiència Nacional.

¿Mantindran les protestes fins que no sigui així?

Sí, fins que Iosu no estigui en llibertat seguirem amb les protestes i les mobilitzacions. Ja som 13 persones en vaga de fam que ens reunim 12 hores al dia davant l'Hospital de Sant Sebastià i ho seguirem fent fins que s'acabi el procés.

¿Veuen la decisió del ministeri d'Interior com una victòria?

És un pas necessari, però no seria el primer cop que, després de fer-se, l'Audiència Nacional no concedeix el tercer grau. En tot cas, no és una qüestió de victòria o derrota. La partida es juga entorn el respecte escrupolós de la llei i l'ètica.

¿Creu que la solidaritat mostrada per partits, sindicats i entitats ha forçat el gest d'Interior?

No ho sabem del cert, però segurament sí. Hem rebut una gran onada de solidaritat, però no és casualitat que en vista d'aquesta situació tan aberrant la gent es rebel·li. L'actitud del govern espanyol durant els últims set anys ha estat clara i Uribetxeberria ja hauria de ser al carrer: se li va extirpar un ronyó el 2005 i fa 15 dies se li va diagnosticar una metàstasi letal. La solidaritat ha fet accelerar el que és un desig compartit per la societat. Qui és demòcrata ha de respectar tots els drets humans, no només segons el moment i els actors implicats.

Com està vivint vostè particularment la vaga de fam?

Avui [per ahir] ja és el vuitè dia i la debilitat va en augment. La concentració de 12 hores al dia davant l'hospital és dura i hi ha molta sensació de cansament. Tanmateix, l'onada de solidaritat ens ajuda a fer que, por molt cansats que estiguem, ens activem.

¿Si Uribetxeberria és finalment alliberat, mantindran la pressió per als altres 13 presos malalts?

Evidentment que ho farem, és de lògica. Per portar al terreny del seny qui no hi està, cal fer-ho. Fa mesos que denunciem la situació i avisem que no posar mitjans per solucionar-la ens portaria a la situació del Iosu. No pot passar ni un minut més abans que es resolgui el seu cas i no pot tornar a passar que es mantingui a la presó una persona que té la necessitat de ser tractada fora.

¿No ha canviat l'actitud de Madrid respecte als presos des de l'anunci de fi de la violència d'ETA?

Més aviat el contrari o, com a molt, s'ha mantingut com abans. Està aplicant receptes del passat, mesures repressives i venjatives. El govern espanyol, amb aquesta actitud, no ajuda a generar un clima per a l'entesa, al contrari, crea crispació.

Fins a quin punt la situació dels presos és fonamental per avançar en el procés de pau?

Sens dubte és fonamental. Si algú creu que hi pot haver un escenari de pau amb 600 presos polítics, ha de saber que és molt difícil. Una altra cosa és com s'ha d'abordar la qüestió. Però és que, a més a més, se'ls apliquen mesures d'excepció que no tenen justificació en el context actual, com la dispersió a centenars de quilòmetres o la doctrina Parot. La solució d'aquesta situació és bàsica.

Com està la família d'Uribetxeberria d'ençà que ha sabut la decisió del ministeri d'Interior?

El seu germà i altres familiars estan en la concentració i saben com està la situació. Saben que la resolució encara depèn de l'Audiència Nacional i estan ansiosos perquè es posin en marxa els mecanismes bàsics perquè en Iosu surti en llibertat. Estan esperançats, però també amb una sensació d'inquietud. Parlant clar, en Iosu s'està morint i ja fa nou dies [ahir] que està en vaga de fam. Els familiars no entenen que es trigui tant a alliberar-lo. Se'ls fa incomprensible.

Més continguts de