L'exparella de Jordi Pujol Ferrusola: "No és una herència"
Victoria Álvarez, coprotagonista del cas d'espionatge polític amb Alícia Sánchez-Camacho i Método 3, assegura que la família Pujol ha alimentat la seva fortuna gràcies a "20 o 30 anys d'obra pública"
BarcelonaL'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola –primogènit de l'expresident de la Generalitat–, María Victoria Álvarez, ha assegurat aquest dilluns que els diners que la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol havia dipositat a l'estranger tenen un origen diferent del que va argumentar Pujol en la seva carta de confessió: "Falten més explicacions dels diners, no és una herència".
En una entrevista a Antena 3, ha assenyalat que la fortuna de la família a l'estranger s'ha alimentat de "23 o 30 anys d'obra pública", i ha donat veracitat als informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i fiscal (UDEF) sobre els comptes a l'estranger de la família, que Álvarez ha xifrat en més de 100 milions d'euros.
"Les coses aniran sortint"
Preguntada sobre si el president de la Generalitat i líder de CiU, Artur Mas, estava al corrent d'aquests comptes, ha augurat que "les coses aniran sortint". Álvarez ha manifestat que "Jordi Pujol menteix patològicament", i ha acusat la família de la seva exparella d'estar "obsessionada" pels diners, que segons la seva versió, s'han mogut per 13 paradisos fiscals durant els últims anys.
Viatges a Andorra
Ha relatat com a la tornada dels recurrents viatges que la parella feia a Andorra, Jordi Pujol Ferrusola transportava bosses de diners en efectiu amb fins a "mig milió d'euros" cap a Madrid. "Arribant a Andorra sempre hi havia molt nerviosisme, amb moltes trucades", ha detallat Álvarez, a qui la seva exparella li va dir que a Andorra tenien participacions en diversos museus, ha apuntat.
Segons Álvarez també eren habituals els viatges a Londres, on la seva exparella contactava amb Herbert –"la persona que, amb ells, blanquejava els diners"–, i ha narrat com en una ocasió, Pujol Ferrusola va rebre una trucada dels seus pares assegurant que els 400.000 euros que havia requerit ja eren "on havien de ser".
