El dia en què José Manuel Maza va passar a ser Mazinger Z

MadridEn el món dels fiscals i jutges, al fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, se l’anomena, aprofitant el seu cognom, Mazinger Z, el personatge d’aquella sèrie d’animació japonesa. Un robot gegant, creat el 1972, que lluitava per uns científics contra les forces del mal del Doctor Infern.

Maza, precisament, va ingressar a la carrera judicial el 1975, quan la sèrie Mazinger Z ja tenia tres anys de vida. Primer va ser jutge de districte, una figura molt de pel·lícula nord-americana. Però no ho va fer pel glamur, sinó perquè, segons fonts jurídiques, si per guanyar l’oposició de jutge de primera instància s’havia de preparar per exemple 400 temes, la de jutge de districte n’exigia només 150.

Segovià militant -continua vivint a Segòvia, són 20 minuts d’AVE-, Maza va obtenir la llicenciatura de dret a la Universidad Complutense de Madrid el 1973. Li va quedar un somni pendent: el doctorat. Amb 33 anys de jutge i 15 a la sala segona del Tribunal Suprem -el cim del dret penal-, Maza va presentar el juliol passat la seva tesi doctoral a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma.

Els cinc examinadors tenien davant seu no només el jutge, sinó un aspirant que feia uns quants mesos que ocupava el càrrec de fiscal general de l’Estat. Li van donar a l’home del barret Panamà primer un excel·lent i, de seguida, per unanimitat, la qualificació de cum laude.

Maza va arribar al Tribunal Suprem el 2002 per cobrir la vacant d’un magistrat, Adolfo Prego, gran amic seu i molt influent, que havia sigut nomenat vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta del PP. Tots dos coincidien també en un altre ofici: el de segovians. Així que, des del CGPJ, Prego va donar suport al nomenament de Maza al Suprem.

Ves per on, l’amistat perdurable amb Prego li depararia -mentre preparava la retirada- la sorpresa de la seva vida, el colofó de la seva carrera: la Fiscalia General de l’Estat.

Prego, ara advocat de María Dolores de Cospedal, secretària general del PP, amb els seus litigis amb l’extresorer del partit Luis Bárcenas, va veure amb ull clínic que Consuelo Madrigal podia ser apartada de la mirada benvolent del ministre Rafael Catalá, quan semblava que havia de ser la fiscal general de l’Estat de la nova legislatura de Rajoy. Catalá l’hi havia promès però en 24 hores, un dia de novembre del 2016, el ministre va canviar de criteri. Va ser Prego, segons fonts fidedignes, qui li va suggerir: “No tornis a repetir, Rafa, l’error d’Alberto Ruiz-Gallardón. No nomenis ningú de la carrera fiscal. Fes el que va fer el PSOE, que va nomenar Cándido Conde-Pumpido, escull algú del Suprem”.

Però qui? Perquè Manuel Marchena, l’actual president de la sala segona del Tribunal Suprem, havia rebutjat l’oferta. “Ja tinc la persona”, va assegurar Prego: José Manuel Maza.

Catalá, doncs, va cancel·lar la seva promesa a Madrigal. I Maza va ser fiscal general de l’Estat, un càrrec que va conservar tot i ser reprovat i defensar el polèmic Manuel Moix, a qui va nomenar fiscal d’Anticorrupció, menystenint la seva relació amb Ignacio González, que el va fer caure.

Maza va fer elaborar a la seva secretaria tècnica les querelles contra el Govern i contra la mesa del Parlament. Amb una mà les va estendre al fiscal en cap del TSJC, José María Romero de Tejada, perquè fes el mateix: elevar-les. Amb l’altra mà, va donar l’ordre a Romero de Tejada perquè cités més de 700 alcaldes sobiranistes sota l’amenaça de conduir-los per la força a declarar si es negaven a anar al TSJC.

Per què? Aquest va ser el costat Mazinger Z destructor de Maza. Perquè segons l’article 773 de la llei d’enjudiciament criminal, quan sobre els mateixos fets hi ha una actuació judicial el fiscal ha de deixar d’actuar. Maza havia propiciat la intervenció de la justícia i Maza va fer citar els alcaldes.

Tant d’espectacle perquè l’operació estrella, que feia dues setmanes que es cuinava i que ha acabat amb la Guàrdia Civil entrant al Govern i la detenció d’alts càrrecs, la porti el jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, titular del jutjat número 13 de Barcelona. La fiscalia, ahir, ni hi era ni se l’esperava.