Josep Fèlix Ballesteros: “No sé si la marca PSC resta o no, però segur que no aporta”

BarcelonaTarragona va ser un dels bastions que el PSC va mantenir amb dificultats a les eleccions del 2011. Ara el seu alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, que ha governat en minoria, aspira a revalidar el càrrec.

Com pot afectar la irrupció de Ciutadans en aquestes eleccions?

Augurem la seva presència als escons municipals. Crec que les majories i les minories no trontollaran, però ara tenim quatre grups municipals i s’espera que en siguem sis.

¿Hi ha pactes possibles entre Ciutadans i el PSC?

Estic disposat a pactar amb qui tingui la ciutat com a primera prioritat, que prengui les decisions a Tarragona, i no a Barcelona o a Madrid.

Com està Tarragona?

Millor que la mitjana catalana. Tenim una gran indústria, un port que funciona molt bé tenint en compte la nostra dimensió, i el turisme, que està creixent. En set anys hem passat de 900.000 visitants anuals a 2,7 milions. Cap ciutat d’aquesta dimensió a Catalunya o a l’Estat ha tingut aquesta evolució. Això ens permet tenir l’atur una mica més baix que la mitjana. D’altra banda, hem fet un esforç important per situar les polítiques socials en l’epicentre de la nostra acció municipal. Malgrat tot això, és una ciutat que té un projecte il·lusionant, com els Jocs del Mediterrani 2017.

¿També són una bona notícia les futures inversions de Port Aventura?

Jo estic entestat perquè aquestes inversions no només surtin, sinó que surtin bé. El model turístic resultant ha de ser un model no fagocitador de la resta de models turístics del territori, ha de ser complementari.

Vaja, que Tarragona està millor que el PSC.

Sí, evidentment.

¿Té la impressió que aquest cop anar amb les sigles del PSC resta?

No sé si la figura resta o no, però segur que no aporta. Els partits centrals de Catalunya estem patint tensions internes. Només les propostes polítiques molt simplificadores o nítides no tenen tensions internes. A les municipals, la figura del candidat, la persona, l’equip, les polítiques fetes i les propostes són molt més importants que la marca.

¿Però a qui aspira ara a representar el PSC? Han vist com se n’anava gent com Joan Ignasi Elena, Montserrat Tura i Ernest Maragall.

El PSC és més petit que abans, però el seu missatge és més nítid sense distorsions internes. En els companys que han marxat he vist molts projectes personals. Alguns van ser responsables d’aquest PSC que s’aliava amb el PSOE. Que no em donin lliçons ara.

I què diu aquest missatge?

Que som catalanistes i no som independentistes. Volem una Catalunya que tingui millors oportunitats i millor encaix en el conjunt de l’Estat i, sobretot, sense dèficit fiscal. Un model constitucional nou amb un federalisme potent i que pot ser asimètric. A més, això s’haurà de consultar en un referèndum. Per tant, aquesta és la consulta legal i acordada.

Això no li compra ni el PP ni C’s, però tampoc Susana Díaz.

I a mi, què? Fins ara el PSOE no volia parlar ni de federalisme. Ja en parla. Ni de reforma constitucional, i ja en parla. Hem d’anar picant pedra cada dia i finalment obtindrem l’escultura que mereixem i necessitem.

Què pot oferir el PSC el 27-S?

Una sortida raonable i realista d’un millor encaix de Catalunya al conjunt de l’Estat en una Europa que cada cop sigui més un gran estat federal.

¿A Tarragona l’afecta no tenir corredor mediterrani? Perquè això es decideix a Madrid...

Entenc perfectament que des de Madrid es defensi una solució central per a la província. Ara, no entenc que pensin que és la millor solució. Jo m’hi he oposat amb un govern del meu partit i un govern del PP. El corredor mediterrani és tan evident que és vergonyós que encara se l’estiguin plantejant ministres de diferents partits.

L’estació de l’AVE va ser un autogol?

Va ser un desastre d’estratègia. L’AVE ha de passar pel centre de les grans ciutats. Tampoc vull ser catastrofista: malgrat que passa a 11 quilòmetres de la ciutat està aportant dinamisme en el món dels desplaçaments per feina, però també turístic.

Vostè va estar imputat pel cas dels rellotges i de les dietes de la FMC.

Per unes dietes que vaig demostrar que no havia cobrat i un rellotge que no vaig rebre perquè no vaig assistir a la reunió. I si el tingués, forma part de les pràctiques normals.

Cap on ha d’anar el PSC? Qui l’ha d’agafar?

De moment, Miquel Iceta. És el meu candidat. Probablement després haurà de venir una nova generació que agafi el relleu.